Resultats de la cerca

Format al Reus Deportiu, amb el qual debutà a primera divisió, el 1952 guanyà el Campionat d’Espanya, el primer títol de la història de l’entitat roig-i-negra Destacà per la facilitat golejadora i la temporada 1954-55 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després milità al Club Llista Blava de Lleida 1955-58 i tornà a l’equip reusenc, en el qual es retirà el 1960 Disputà 19 partits amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual guanyà el Campionat del Món i d’Europa que es jugà a Barcelona el 1954

Actuava de davanter i milità en diversos clubs catalans el Reus Deportiu 1993-94, el Gimnàstic de Tarragona 1994-96 i la Unió Esportiva Lleida en dos períodes 1996-2000 i 2004-06 Entremig jugà dues temporades a primera divisió amb el Vila-real El 1998 disputà un partit amb la selecció catalana Es retirà prematurament a causa d’una lesió l’any 2006 Posteriorment, exercí de director esportiu al CF Reus Deportiu, la UE Llagostera, la UE Lleida i el CE Sabadell

El 1942 fou un dels creadors de la secció d’hoquei patins del Club Natació Reus Ploms, que el 1946 es proclamà campió d’Espanya També fou un dels integrants de l’equip que aquell mateix any jugà el primer partit internacional a Reus contra el Paço d’Arcos portuguès Jugà també al Joventut de Badalona Ja retirat, fou delegat federatiu del Reus Ploms a la Federació Catalana de Patinatge, i a partir del 1964, president de la Federació Territorial de Tarragona

Aficionat a la caça i al tir al plat, el 1941 es feu soci de la Societat de Caçadors de Reus El 1958 fou nomenat delegat provincial de Tarragona de tir al plat, i el 1963, president de la Federació Provincial El 1986 assumí el càrrec de president del Club de Tir al Plat Tarraco, i durant el seu mandat el convertí en un dels referents de Catalunya Rebé el plat d’or i la medalla de plata al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Tir Olímpic

Vida Juntament amb el seu fill Antoni Martra i Nolla Reus 1905 – 1970, és un exemple únic a les terres de Tarragona, i la seva història correspon a l’inici de la fotografia i el cinema Després de treballar en uns laboratoris farmacèutics, muntà una adrogueria i es convertí en un dels pioners de la fotografia local El 1902 fou nomenat representant de la revista "La Fotografía Pràctica" Aquesta gran afició el portà al cinema i el 1906 fundà amb Tomàs Codina la sala Reus, el primer local estable de la ciutat Al principi de la dècada del 1910, la sala quedà a les mans…

Membre de la secció excursionista del Reus Deportiu, en fou president 1935-60 Collaborà en la senyalització de camins, sobretot a les serres de Prades i al Montsant Des dels anys trenta installà nombrosos pals indicadors al Montsant, fixats amb la tècnica del sofre en ebullició La vocació per la conservació de senders de muntanya feu que rebés el reconeixement de nombroses entitats excursionistes Fou guardonat amb la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Advocat Federal, el 1868 presidí la Junta Revolucionària de Reus i pel gener del 1869 ocupà l’alcaldia Tanmateix, encapçalà la Insurrecció Federal del mateix any Després comandà la milícia ciutadana i el 1874 tornà a ésser elegit alcalde

El 1501 contractà el retaule de l’Aleixar És autor del retaule de la Nativitat de Jesús per a la capella de Betlem de Reus 1530-31 ara al Museu de Reus El seu estil, amb ressonàncies renaixentistes, encara palesa un marcat goticisme

Fou regidor i batlle constitucional de Reus, comandant de la Milícia Nacional, diputat i senador del regne Fou el promotor de la companyia de diligències reusenca, que fou la primera que es fundà a l’Estat espanyol Impulsà la Companyia de Gas Reusenc i fou el primer president del Círcol 1852

Feu estudis d’art a Barcelona i treballà en el comerç familiar Escriví peces breus humorístiques, algunes publicades Errar el tiro , 1886, i Entre dos focs , 1887 i El marit de donya Pona , 1888, i, en collaboració amb el seu oncle Lluís Quer i Cugat, comèdies Comèdia fi de segle , estr 1897 i drames L’hostal de la coixa , 1897, d’ambientació rural, i Vents d’oratge , 1898, que se situa en les capes populars barcelonines Fou premiat en nombrosos certàmens poètics i publicà poemes en diverses revistes de Reus i en d’altres, com La Illustració Catalana