Resultats de la cerca
Es mostren 2117 resultats
baronia de Cabrenys
Història
Jurisdicció feudal, centrada en el castell de Cabrenys (Vallespir), que depenia del vescomte de Castellnou; fou senyorejada pels Serrallonga, dits també Cabrenys, i passà per matrimoni (1313) als Rocabertí.
baronia de Bunyolí
Història
Antiga jurisdicció senyorial de l’actual terme de Palma concedida el 1232 a Ramon Saclusa.
Una part del seu terme, parcellada, donà origen a la caseria i després vila d'Establiments
baronia de Brizzi
Història
Jurisdicció feudal concedida, a Nàpols, per Alfons el Magnànim a Joan Jeroni de Vilaragut i de Prades, fill de la reina Margarida de Prades.
baronia de Borriol
Història
Jurisdicció feudal donada per Jaume II el 1254 a Eiximèn Peres d’Arenós i confirmada el 1626 a Pere Boïl d’Arenós, primer marquès de Boïl.
Passà després als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide
baronia de Bolbait
Història
Jurisdicció feudal valenciana que al s XV pertanyia als Marrades i al començament del XVI als Cabanyelles.
Passà als Pardo de la Casta, barons d’Alaquàs, als Fernández de Córdoba, comtes de Priego, als Lanti Della Rovere i als Manfredi
baronia de Blancafort
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Blancafort (Noguera), comprada el 1445 per Bertran de Santgenís a la família Sanui.
El 1772 fou confirmada com a títol del regne a favor de Francesc de Santgenís i Pocorull mort el 1786
baronia de Biosca
Història
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Biosca (Segarra) i que a mitjan s XVI pertanyia als Camporrells.
El 1709 passà als Delpàs, i al s XIX als Iglésies
baronia de Bicorb
Història
Jurisdicció feudal que comprenia el lloc de Bicorb (Canal de Navarrés), vinculada el 1392, gràcies a la facultat reial, per Lluís de Castellar de Vilanova i per la seva muller Francesca Joana de Carròs, senyora de Quesa i Castellar.
Passà als Castellví, als Frigola i als López de Ayala
baronia de Bétera
Història
Jurisdicció feudal que comprenia el lloc de Bétera (Camp de Túria), vinculada el 1329 per Ramon de Rocafull de Boïl.
Passà als marquesos de Dosaigües
baronia de Bestracà
Història
Jurisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà (Garrotxa), concedida per Pere III vers el 1365 al seu conseller Pere Blau, senyor d’Oltrera.
Passà als Barutell, senyors d’Oix, als Dusai, marquesos de Monistrol d’Anoia, i als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell