Resultats de la cerca

Se’n conserven dues composicions, una A Déu primer qui és causa causant , elogi exagerat d’Alfons el Magnànim , escrita després del 1442, i una altra, Per molt pensar so en un pensament , de caràcter amorós, reiterativa i d’estil artificiós Bibliografia Baselga y Ramírez, M 1896 El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza Zaragoza, Cecilio Gasca

Beneficiat de la catedral de Barcelona, fou blasmat i ridiculitzat amb motiu del seu abandó de la vida religiosa en cinc poesies posteriors al 1445 i copiades al cançoner de la Universitat de Saragossa, que conformen un petit cicle satíric, en les quals intervingueren Perot Joan Dicatis qui us ha ginyat , Pere Torroella Credatis mi buen consejo , Francesc Ferrer o Ferrera Haveu leixat ut, re, mi, fa, sol, la , un tal don Diego In illo tempo pasado , i un personatge anònim Nom se si s’es mon servell i No us vullau metr’en amar Les primeres es caracteritzen pel fet de barrejar versos i…

Vida i obra Personatge de difícil identificació, només se’n coneix una composició, Pus so destret nom tenguats a follia es tracta d’una cançó d’estil trobadoresc amb una clara influència de Jordi de Sant Jordi , i notables coincidències amb Ausiàs Marc , tal com manifesta el senyal de la dama Lirs cars vermells , i en la qual insisteix en el tòpic del vassallatge retut pel poeta a la dama i en la noblesa del llinatge d’ella Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Fou clergue secular Compongué una Art memorativa , en català, divulgada a València el 1338, que passà com una obra del mestre

Donzell Procurador fiscal de Girona És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare Girona, 1501, en versos de deu síllabes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món

El 1827 ingressà al monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, que hagué d’abandonar el 1835 El 1840 es refugià a l’abadia de San Martino de Scalis Palerm, on esdevingué bibliotecari i professor de teologia moral El 1848 fou obligat per la situació política a retornar a Catalunya i entrà en la congregació dels missioners del Cor Immaculat de Maria, que acabava de fundar Antoni M Claret A partir del 1854 —i durant disset anys— fou director general de les germanes carmelitanes de la caritat de Vic El 1875 l’abat Miquel Muntadas l’acollí a Montserrat, on fou mestre de novicis Feu nombroses…

Collaborà amb Tomàs de Mieres i d’altres juristes en l’aplec dels usos i costums de Girona i la seva diòcesi fet l’any 1430

Entrà a la Companyia de Jesús el 1759 Després de l’expulsió de l’orde, l’abril del 1767, residí a Ferrara i a Venècia Amb Joan Baptista Colomes i Manuel Lassala formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes Publicà el drama Tarquino il Superbo 1782 i les adaptacions italianes de García de la Huerta Marcella, ossia la innocenza salvata e la calunnia punita 1786, Gonzalo della Riviera, ossia il giudice del proprio onore 1789 i La zingara 1791-1800 Escriví també la disquisició filosòfica  Elogio funebre di un illustre filosofo  1778, una defensa de la…

Fill de Guillem I de Tolosa i germà de Gaucelm , comte de Rosselló Es formà, probablement, al palau imperial el seu pare era cosí germà de Carlemany, i fou apadrinat per Lluís el Piadós El seu nomenament com a comte de Barcelona 826 provocà la revolta d’ Aissó i Guillemon, amic i fill, respectivament, de l’antic comte Berà, contra el domini estranger encarnat en els successors de Guillem I de Tolosa 826-827 Bernat pogué vèncer la revolta i fou premiat amb la successió en el comtat de Narbona 828 i en altres comtats de Septimània dependents d’aquest Besiers, Magalona, Nimes i,…

Fill petit de Bernat I i net de Guillem II El 872, els seus homes assassinaren Bernat II de Tolosa, la qual cosa li permeté d’apoderar-se del comtat amb el consentiment de Carles II el Calb, però ja no li fou possible de mantenir Pallars-Ribagorça, on s’instaurà una dinastia pròpia El mateix any fou nomenat pel rei Carles membre del consell de govern d’Aquitània prop del rei Lluís el Piadós participà en el concili de Troyes 878, convocat per Lluís el Tartamut, en el qual fou liquidat el patrimoni del comte de Barcelona Bernat de Gòtia Bernat…