Resultats de la cerca
Es mostren 1530 resultats
àcid tànnic
Alimentació
Química
Enologia
Compost format per glucòsids més o menys complexos dels àcids gàl·lic i el·làgic, el més important dels quals és la pentagal·loïlglucosa.
Són unes pólvores blanques o groguenques, amorfes, solubles en aigua i en alcohol donant líquids de reacció àcida És emprat com a antisèptic i astringent i com a clarificant en enologia
pugó
Entomologia
Nom donat a diversos insectes homòpters de la família dels afídids
.
Tenen el cos de molt petites dimensions 1-5 mm, amb formes àpteres i alades i reproducció generalment per partenogènesi cíclica Tots són paràsits de plantes, a les quals ocasionen grans perjudicis El pugó de la col Aphis brassicae , de formes àpteres de color verd amb taques blanques, i de formes alades blanques però amb el cap i el tòrax negrencs, parasita les fulles de la col El pugó del blat Macrosiphum cereale , de formes àpteres de color verd i de formes alades amb el cap i el tòrax marrons, parasita sobretot les espigues El pugó dels rosers Macrosiphum rosae…
cantirets
Botànica
Herba anual, de la família de les primulàcies, de 5 a 15 cm d’alçària, d’arrel prima i de fulles dentades cuneïformes que formen una roseta basal.
Les flors, blanques o rosades, són disposades en umbelles involucrades i llargament pedunculades Les llavors, grosses i trigones, són incloses en càpsules globuloses Es fa en erms i camps calcaris o argilencs
silvinita
Mineralogia i petrografia
Roca formada per silvina.
Apareix en masses blanques, vermelloses o morades, amb una estructura granelluda, acompanyant quasi sempre l’halita, la carnallita, etc, i formant grans dipòsits de sal que constitueixen els criadors de sals potàssiques
rafanistre
Botànica
Planta herbàcia, anual o perenne, de la família de les crucíferes, arvense i nitròfila, pròpia de les regions mediterrànies i atlàntiques d’Europa.
Fa aproximadament 50 cm d’altura presenta fulles piloses, força dividides, amb venes molt fosques les flors són blanques o grogues, i els fruits, en silíqua dividida en 4-6 segments monosperms
Santos Berrocal Domínguez
Esquí
Esquiador, promotor i teòric de l’esquí.
Introductor de les setmanes blanques a la Molina, el 1966, i promotor de l’esquí com a activitat escolar Fou professor de tècnics de l’INEFC des del 1975 fins el 2009
agulleta d’alguer
Agulleta d’alguer
Duarte Frade (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels singnatiformes, semblant al cavall marí, però de cos recte i allargat (fins a 40 cm), i de natació horitzontal.
És de color bru, amb taques blanques, i té la cua en forma de paleta Viu a l’Atlàntic i a la Mediterrània en aigües costaneres de poca fondària, però abundoses en algues
mussol de Tengmalm
Mussol de Tengmalm
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de 25 cm, que té les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques amples.
Té els discs facials grossos i molt marcats, i els tarsos i els dits coberts de plomes blanques Habita al centre i al nord d’Euràsia i d’Amèrica És ocasional als Pirineus
Batalla de Nájera
Batalla de Nájera Pere I de Castella, dit el Cruel, amb l’ajuda dels mercenaris anglesos del Príncep Negre, derrota les tropes d’Enric de Trastàmara i les Companyies Blanques de Bertran du Guesclin
llobí
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual de 20 a 50 cm d’alt, de la família de les papilionàcies.
De fulles palmatisectes, piloses pel dessota, de flors blanques o parcialment blavoses i de fruits en llegum, amb llavors lenticulars, anomenades llobins La planta sencera serveix per a farratge i com a adob en verd