Resultats de la cerca
Es mostren 1964 resultats
guixa borda
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 50 a 150 cm, enfiladissa, de fulles bifoliolades, de flors grogues, solitàries o geminades, i de llavors rogenques.
Creix en llocs secs herbosos i en vores de camps i camins
rèvola borda
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les rubiàcies, de tiges procumbents, de 20 a 40 cm de llargària, de fulles lanceolades, mucronades i verticil·lades, de flors liles, en petits glomèruls, i de fruits secs, amb dos mericarps.
És comuna en conreus, vores de camins, brolles, etc, a tot Europa
port d’Aulà
Depressió (2 260 m) a la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el terme pallarès d’Alt Àneu i l’occità de Seix.
Hi passa un dels camins que comuniquen la vall d’Àneu amb Coserans
traiguera
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 10 a 40 cm d’alçada, de fulles estretes, d’inflorescència curta i d’espícules ventrudes i aristades.
Es fa en prats secs, vores de camins, etc, a la regió mediterrània
calcida blanca
Flor de calcida blanca
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija erecta, de 20 a 70 cm, tomentosa, blanca, de fulles verdes, amb nervis tacats de blanc, i blanques per sota, lanceolades, dividides en lòbuls espinosos, i de flors en capítols purpuris, terminals, bastant grossos.
És abundant en vores de camins i camps incultes, a la zona mediterrània
pebrots de ruc
Pebrots de ruc
Stefan.lefnaer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les resedàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles espatulades o pinnatipartides, de flors blanquinoses, arranjades en raïms, i de fruits capsulars penjants.
Es fa en vinyes, garroferars, vores de camins, etc, a la regió mediterrània
ravenissa groga
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, de 30 a 70 cm d’alçada, hispídula, de fulles pinnatisectes o pinnatilobulades, de flors grogues, aplegades en raïms, i de fruits en síliqua.
Creix en camps, esplanades, vores de camins, etc, a l’Europa sud-occidental
queixals de vella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les zigofil·làcies, ajaguda, de 10 a 60 cm, pelosa, de fulles oposades i paripinnades, de flors grogues, solitàries i axil·lars, i de fruits de contorn pentagonal, formats per cinc cocs durs i espinosos.
Creix en camps, ermassos, vores de camins, vies de tren, solars suburbans, etc
cornisa
Geomorfologia
Part rocallosa d’una muntanya o d’una costa abrupta que sobresurt a causa d’una capa més dura que recobreix les que són immediatament inferiors.
Sovint les cornises són aprofitades per als camins i altres vies de comunicació
gram
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma serpentejant, de tiges prostrades o ascendents de 20 a 30 cm, de fulles planes, estretes i acuminades, amb la lígula pelosa, i de panícula digitada de 4 a 7 espigues linears.
És una herba comuna de camins, camps i llocs trepitjats Té propietats diürètiques