Resultats de la cerca

Religiós mínim Filipista, fou confinat a Campos Mallorca pel govern de Carles III Després del triomf de Felip V ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde el 1716 Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721 Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino 1702, a més d’altres obres en llatí

Obrer litògraf, el 24 de setembre de 1893 llançà una bomba als peus del capità general de Catalunya Arsenio Martínez de Campos quan aquest anava a passar revista a les tropes en una desfilada a Barcelona Causà la mort d’un guàrdia civil i diversos ferits, entre els quals el mateix capità general No intentà de fugir i el 5 d’octubre fou afusellat al castell de Montjuïc

Residí a Madrid, on cursà la carrera de dret civil i canònic i la d’administració El 1873 estrenà Pruebas de fidelidad , i a partir del 1876 inicià la collaboració amb Vital Aza Noticia Fresca , Campos Arana Los trapos de cristianar , 1879, Chueca, i sobretot Chapí Música clásica , 1880 La serenata , 1881 etc Com a poeta deixà el volum Fábulas y cuentos Collaborà activament a Madrid Cómico Algunes obres seves foren traduïdes al francès, l’italià i el portuguès

Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari ABC 1918, del qual fou cap de redacció 1929 feu crítica teatral a Blanco y Negro Collaborà a publicacions literàries alacantines Publicà, com a poeta, Ecos del alma 1901, Arpa sonora 1912 i, per al teatre, Náufragos de vida 1918, comèdia amb música de Rafael Campos de Loma En català publicà una novella curta, costumista Remediets i Frasquiteta 1902

A dinou anys s’establí a Calabozo Veneçuela com a firandant, practicant ocasionalment el comerç illegal El 1812 s’incorporà a les forces reials en lluita contra el moviment d’independència sud-americà i organitzà un grup guerriller la División Infernal amb els anomenats llaneros Enfrontat amb Vicente Campos, ocupà les regions de Los Llanos i Mosquiteros El 1813 derrotà Simón Bolívar i el 1814 prengué València, Caracas i Barcelona Havent derrotat el general Pilar, fou atacat per sorpresa i mort a Urica

Professor a les universitats de Santiago de Compostella i de Valladolid, publicà nombrosos estudis sobre temes d’història i d’arqueologia romana peninsular mosaics, escultura, ceràmica, etc i generals Pintura helenística y romana, 1961, i dos llibres sobre Barcelona Las murallas romanas de Barcelona 1961 i Colonia Augusta Paterna Faventia Barcino 1964 Publicà també estudis sobre la vida social i econòmica d’Hispània, com ara Tessera hospitalis de Montealegre de Campos Valladolid 1988 i collaborà en la Nueva historia de España en sus textos 1977

Malgrat que la banda no es formà fins al principi del segle XX, Cullera ja tenia una forta tradició musical, inclosa la de les bandes, a partir del segle XVIII Des del 1925 ha obtingut importants guardons Entre els seus directors han destacat Campos, Sifre, Machancoses, Ribelles, Sanjaime, Soler, Palau, Navarro, Corell, Conejero i Cervera Collado Té una plantilla de 140 músics, dirigits des del 1996 pel mestre Alvaro Albiach Fernández, que també dirigeix l’orquestra de corda que depèn de la mateixa societat musical

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona i guanyà diversos Campionats de Catalunya i de nombroses regates internacionals Representà Espanya en quatre Campionats del Món 1965, 1967, 1969, 1971 Després feu d’entrenador de l’equip espanyol de vela en tres Mundials, en què la delegació espanyola obtingué un subcampionat Carles Pich, 1975 i dos campionats Abascal, 1975 Pedro Campos, 1976 Navegà en embarcacions de 6 m, FI, Dragó, Snipe, 470 i Vaurien El 1987 fou elegit vicepresident de la Vaurien International Association

Especialista en temes lingüístics i literaris medievals, publicà, entre d'altres,  Poema de Alfonso XI fuentes, dialecto, estilo 1953, La escuela lingüística española y su concepción del lenguaje 1955, De Alfonso X al Conde de Barcelona 1962, Siete siglos de romancero 1969, Por campos del romancero 1969 i  La tradición manuscrita en la “Crónica de Alfonso XI” 1974, a més d'altres estudis 1972 i 1979 sobre el romancer en collaboració amb altres investigadors, i sobre historiografia medieval Fou professor de la Universitat de Wisconsin

Durant la tercera guerra Carlina actuà al Principat i al País Valencià Ascendí a general el 1874 i a tinent general el 1889 Fou capità general de València 1890-92, Puerto Rico i Castella la Nova Milità en el partit conservador i fou diputat i senador vitalici 1889 El seu germà, el general Luis Dabán y Ramírez de Arellano 1841 — 1892, havia combatut també els carlins al Maestrat, i davant les seves forces Martínez de Campos 1874 proclamà Alfons XII rei d’Espanya a Sagunt