Resultats de la cerca

Detallista i preocupat per la caracterització i l’atmosfera, manifesta un excés de complicació formal Fou premiat al festival de Canes 1961 per Matka Joanna od Aniołów ‘Mare Joana dels Àngels’ Dirigí Celuloza 1953, Pociąg ‘Tren de nit’, 1959, Faraon 1964-65, Gra ‘El joc’, 1968, Śmierć prezydenta ‘La mort del president’, 1978, Spotkania na Atlantyku ‘Trobada a l’Atlàntic’, 1980, Austeria 1983, Jeniec Europy ‘L’ostatge d’Europa’, 1989, Za chto ‘Per què’, 1996, Quo Vadis 2001, etc

Mentre estudiava cinema a la Universitat de Nova York, realitzà el migmetratge Joe’s Bed-Stuy Barbershop We Cut Heads 1983, amb el qual aconseguí un cert renom Posteriorment s’erigí en capdavanter de la denúncia de les confrontacions racials empresa per una nova generació de cineastes negres De la seva nombrosa filmografia es poden esmentar, entre d’altres  She’s Gotta Have It 1986, School Daze 1988, Do the Right Thing 1989, Mo’Better Blues 1990, Jungle Fever 1991,  Malcolm X 1992, biografia del líder afroamericà, Crooklyn 1993, Clockers 1995, un episodi de Lumière & Co 1995, Get on the…

Es dedicà primerament al teatre, amb un notable èxit, i també a la ràdio, mitjà en què es feu famós sobretot quan, arran de la seva adaptació 1938 de The War of the Worlds de HG Wells, difongué com una notícia una invasió d’extraterrestres, fet que desencadenà el pànic collectiu La seva obra cinematogràfica mostra una visió molt particular del món i de la societat, exposada amb un llenguatge audaç i una renovació tècnica absoluta nous tractaments de la illuminació, moviments de la cambra, muntatges, etc La seva empremta dins la història del cinema fou reconeguda el 1966 en ésser-li atorgat un…

El 1943 s’incorporà a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC, que abandonà el 1945 per a iniciar-se com a realitzador de curtmetratges i documentals, entre els quals cal esmentar   Van Gogh 1948, premiat a Venècia, Gauguin 1950, Guernica 1950, Nuit et brouillard 1955, Toute la mémoire du monde 1956, etc Incorporat a la Nouvelle Vague , l’any 1959 dirigí el seu primer llargmetratge de ficció,  Hiroshima mon amour , mescla de ficció, documental i literatura, en collaboració amb la novellista Marguerite Duras, que féu que hom el considerés el creador d’un cinema-literatura,…

Realitzà tota la seva obra cinematogràfica conjuntament amb el seu germà  Paolo Taviani San Miniato, Toscana, 8 de setembre de 1931-Roma, 29 de febrer del 2024 Estudiaren dret i lletres, respectivament, però el 1946 decidiren dedicar-se al cinema després de veure Paisà , de Roberto Rossellini Els anys cinquanta s’iniciaren en el cinema amb curtmetratges, i el 1960 collaboraren amb Joris Ivens en la realització del documental L’Italia non è un paese povero Amb Un uomo da bruciare 1962, guardonat amb tres premis al Festival de Venècia, començaren una filmografia d’anàlisi històrica, política i…

Crític de cinema a Gazette du Cinéma i a Cahiers du Cinéma , els anys cinquanta entrà en contacte amb els joves cineastes que crearien la Nouvelle Vague , de la qual ell mateix seria un destacat representant El seu primer llargmetratge, À bout de souffle 1959, constituí una fita del moviment i del cinema en general pel distanciament que aconseguia mitjançant llargs plans seqüència i l’adaptació de tècniques del cinema documental Com aquesta, les seves produccions posteriors, en les quals les fronteres entre gèneres foren sovint qüestionades, suscitaren polèmica per l’esperit iconoclasta i…

A causa de la persecució política a què era sotmès el seu pare, als 19 anys anà a París, on estudià mentre treballava per mantenir-se Inscrit a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC, fou ajudant de Jacques Demy i René Clément Es convertí aviat en el màxim exponent del cinema polític dels anys seixanta amb Z 1968, sobre la dictadura grega, film que fou seguit per L’aveu 1970, una denúncia de l’estalinisme, État de siège 1972, sobre la situació uruguaiana, i Section spéciale 1975, sobre els tribunals de Vichy, pel qual rebé el premi al millor director a Canes…

Amb Flor silvestre 1943 es donà a conèixer com a realitzador El 1946 fou premiat a Canes el seu film María Candelaria 1943 Cantor poètic del paisatge mexicà i del folklore indígena, fotografiat per Gabriel Figueroa, el seu collaborador habitual, realitzà els films La perla 1945, Enamorada 1946 i Río escondido 1947 Posteriorment acabà fent només d’actor La cucaracha 1958, The Night of the Iguana 1963, The Wild Bunch 1968, Pat Garret and Billy the Kid 1973 i Under the Volcano 1983

Adscrit al moviment del Cinema Novo , per al qual redactà el manifest teòric A estética da fame El seu inconformisme el portà a produir un cinema original, basat en l’estètica de la violència i que reflecteix la problemàtica del seu país L’any 1969 fou premiat en el festival de Canes per Antonio das Mortes 1968 D’altres films seus són Barravento 1962, Terra em transe 1966, Cabezas cortadas 1970, Historia do Brasil 1973 i A idade da terra 1980

Excellent tècnic, aconseguí un cert aire expressionista en les seves obres mitjançant efectes d’illuminació i angulacions emfàtiques L’any 1949 fou premiat en el Festival de Canes per The Third Man i el 1968 obtingué els Oscar al millor film i a la millor direcció per Oliver 1967 Altres films seus són Odd Man Out 1947, The Fallen Idol 1948, A Kid for Two Farthings 1955, The Agony and the Ecstasy 1965 i The Last Warrior 1971 Rebé el títol de Sir el 1952