Resultats de la cerca
Es mostren 1293 resultats
Enric de Borja i d’Aragó
Cristianisme
Cardenal (1539).
Fill del primer matrimoni de Joan de Borja i Enríquez, duc de Gandia Fou comanador major de l’orde de Montesa 1537-40 i bisbe de Squillace
Rostaino Cantelmo-Stuart
Història
Militar
Sisè duc de Pòpoli i príncep de Pettorano, era nebot d’Andrea Cantelmo i germà del cardenal Giacomo Cantelmo (1640-1702), arquebisbe de Nàpols.
Lluità a Messina durant la insurrecció del 1674 i, posteriorment, a Flandes En esclatar la guerra de Successió 1702 reconegué Felip V de Castella i collaborà en el triomf de la seva causa al regne de Nàpols El 1705 era a Barcelona com a capità d’una companyia de guàrdies napolitans, amb la qual féu costat al lloctinent Velasco, que intentava de controlar la ciutat Després de la capitulació filipista passà a Màlaga i cuità a posar-se novament al servei de Felip V, el qual acompanyà durant l’atac a Barcelona del 1706 El 1713 fou nomenat general en cap de les forces filipistes que assetjaren la…
Jaume de Cardona i de Gandia
Cristianisme
Bisbe de Vic (1445-59), de Girona (1459-62) i d’Urgell (1462-66); cardenal; fill de Joan Ramon Folc (I) de Cardona i de Joana de Gandia.
Fou referendari papal, administrador de l’abadia de Solsona 1441-66 i canonge i ardiaca de Barcelona Predicà a Barcelona en la canonització de Vicent Ferrer 1456 i en les exèquies d’Alfons IV 1458 El 1459 fou un dels ambaixadors de Joan II prop del rei de França per tal d’evitar que aquest ajudés Carles de Viana El mateix any fou fet bisbe de Girona, i el 1461 fou creat cardenal el 1462 passà a la diòcesi d’Urgell Partidari de Joan II durant la guerra civil, sembla que la seva actitud influí en la del seu nebot Joan Ramon Folc III, llavors comte de Prades El 1513 les seves…
cardenalat
Dignitat de cardenal.
capel
Dignitat de cardenal.
Ramon Albert

Estatua de Ramon Albert, obra escultorica de Josep Llimona
© Fototeca.cat
Cristianisme
Mercedari i cardenal.
Fill de família noble, descendent dels comtes de Rosselló, fou el primer sacerdot elegit mestre general dels mercedaris, quan aquest orde religiós deixà d’ésser prevalentment laic 1317 Dedicà una atenció especial als jueus i visità quatre vegades Àfrica per redimir captius Reformà els llibres litúrgics de l’orde, que dotà de noves constitucions Actuà diverses vegades com a conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó
Gaspare Contarini
Cristianisme
Cardenal i teòleg.
Promogut al cardenalat per Pau III 1535, collaborà amb ell en la reforma de l’Església A la dieta de Ratisbona 1541 intentà un apropament teològic a les tesis luteranes, particularment sobre la justificació
Silvio Antoniano
Cristianisme
Cardenal (1599) italià.
Havia estat secretari de Carlo Borromeo, el qual li encarregà la composició del tractat en tres llibres d' Educazione cristiana dei figlioli, Verona 1584
Louis Billot
Cristianisme
Teòleg i cardenal francès.
Professor a Angers i a la Universitat Gregoriana de Roma, fou capdavanter de la renovació tomista impulsada per Lleó XIII S'oposà al Modernisme, al liberalisme i al moviment Sillon Per la seva ajuda a l’Action Française hagué de renunciar al cardenalat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina