Resultats de la cerca
Es mostren 808 resultats
Bellestar
Bellestar
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), situat a 793 m d’altitud, a la dreta de la riera de la Mare de Déu de la Trobada, en el camí d’Aravell a la Seu d’Urgell.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere Formava part del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Aigua amunt hi ha el despoblat de Campmajor i la capella de Sant Marc
Mateu I de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan, Gabardà i Lautrec (1391-98), vescomte de Castellbò i baró de Castellvell de Rosanes (1381-98).
Fill i successor del vescomte Roger Bernat IV de Castellbò i de Gueralda de Navalhas Succeí el pare sota la tutela de la mare, i quan morí el comte Gastó III heretà també, com a parent seu més pròxim, el comtat de Foix i els seus annexos tornava a reunir, així, en la seva persona, tot el patrimoni familiar de la casa de Foix d’ambdós vessants pirinencs Casat amb Joana, filla de Joan I de Catalunya-Aragó 1392, en morir el rei 1396 sense fills mascles, intentà de fer valer els drets de la seva muller en la successió i, ajudat per altres senyors ultrapirinencs, envaí el territori…
Castell d’Adraén (Lavansa i Fórnols)
El lloc d’Adraén és documentat des del segle IX El castell és consignat des del segle XII en documents conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, que parlen de donacions d’alous i permutes Fou un dels castells inclosos dins el vescomtat de Castellbò, al quarter de Ciutat Segons Rocafort, el 1141, en el testament que va ser atorgat per Pere Ramon, vescomte de Castellbò, es nomena la seva muller Sibilla usufructuària fins que el seu fill fos armat cavaller, retenint mentretant, entre altres, el castell d’Adraén L’any 1185 Arnau de Castellbò donà…
Malgrat de Noves
Despoblat
Despoblat del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), a l’esquerra del riu de la Guàrdia, a 810 m alt., dins l’antiga vall d’Aguilar.
Pertanyia al vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellbò
Castell d’Estamariu
Art romànic
Tot i que són nombroses les referències documentals sobre el castell d’Estamariu, no en resta més que un vague record a la memòria del poble, encara que fou una de les fortificacions més importants estratègicament del vescomtat de Castellbò Les abundants referències que hom troba sobre la seva existència a la bibliografia contemporània sens dubte la confonen amb el colomer que hi ha vora l’església de Sant Vicenç, força ben conservat i certament impressionant La seva situació, però, era fora del poble, i apareix clarament en el Spill… “La torre de Stamariu és cituada al peu de…
Bellpui
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), situat a 800 m d’altitud, a l’esquerra del riu de la Guàrdia, a l’antiga vall d’Aguilar, dit antigament Bellpuig de Noves.
Pertanyia al vescomtat de Castellbò, on formava part del quarter de Castellbò Conserva part de l’església romànica de Santa Llogaia de Bellpui
Joan I de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà (1412-36), comte de Bigorra i vescomte de Lautrec (1425-36), vescomte de Castellbò (1406-23) i primer sobirà de la dinastia de Grailly, fill d’Arquimbald I i d’Elisabet I de Foix.
Com a vescomte de Castellbò participà a les ordres de Martí I de Sicília, en la campanya de Sardenya 1409 Partidari dels borgonyons i contrari als armanyaguesos, en 1418-19 obtingué la lloctinença i la capitania general de Llenguadoc i Guiena, càrrecs que li foren confirmats per Carles VII, del qual rebé en feu 1425 el comtat de Bigorra i el vescomtat de Lautrec Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí l’Humà, bé que obtingué que Ferran d’…
Espaén
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), enlairat a 1.120 m alt. damunt la riba esquerra del riu de Castellàs.
L’església parroquial depèn de la de Castellàs Formava part del quarter de Castellbò del vescomtat de Castellbò i de l’antic terme municipal de la Guàrdia d’Ares
Castell de Trejuvell (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Un dels primers esments documentals del lloc de Trejuvell, grafiat amb la forma Trasiuvelli , data de l’any 1085 El castell, tanmateix, apareix documentat el 1159, en la cèlebre donació d’Ermengol VII, comte d’Urgell, al bisbe Bernat Sanç Posteriorment, els anys 1250 o 1253, hi ha documentada l’adquisició, mitjançant permuta, per part del comte Roger IV de Foix, vescomte de Castellbò, dels drets que Bernat d’Alb tenia sobre el castell de Trejuvell Segons el Spill del vescomtat de Castellbò, redactat a l’inici del segle XVI, el lloc de Trejuvell era inclòs en la…
Girul
Llogaret
Llogaret del municipi de Meranges (Baixa Cerdanya), a la capçalera de la vall Tova.
L’església és esmentada el 839 Formà part del patrimoni dels vescomtes de Cerdanya i, des del 1134, dels de Castellbò Ramon de Castellbò concedí al lloc, el 1184, una carta de franqueses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina