Resultats de la cerca
Es mostren 1448 resultats
Hermann Kant
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
És un dels autors més destacats de la RD Alemanya Escriví, sobretot, novelles que reflecteixen la formació d’una societat socialista, saturades d’elements irònics i humorístics, com Die Aula ‘L’aula’, 1965, Das Impressum ‘El peu d’impremta’, 1972 i, amb alguns trets de novella picaresca, Der Aufenthalt ‘L’estada’, 1977 També publicà Der dritte Nagel ‘El tercer clau’, 1981, Bronzezeit ‘Edat de bronze’, 1986, Die Summe ‘La suma’, 1987, Kormoran ‘Corb marí’, 1994, Die Sache und die Sachen ‘La cosa i les coses’, 2007 i Kennung ‘Identificador’, 2010, entre d’altres
Aldonça Roig i d’Ivorra
Història
Amistançada de Ferran II de Catalunya-Aragó, abans d’ésser rei.
Filla de Pere Roig i d’Aldonça d’Ivorra Sostingueren relació, sembla, durant la seva estada a Cervera mentre eren tramitats els capítols matrimonials amb Isabel de Castella 1469 L’any següent tingué un fill, Alfons d’Aragó , futur arquebisbe de Saragossa Era, sembla, de la família dels senyors del Portell Fou casada per la força amb el ciutadà de Lleida Bernat d’Olzinelles, però el matrimoni fou anullat i el 1479 ja era casada amb Francesc de Castre-Pinós de So, vescomte d’Évol mort el 1497
Coloma Rosselló i Miralles

Coloma Rosselló i Miralles
Literatura catalana
Escriptora.
De família acomodada, rebé una acurada educació, mantingué amistat amb Carme Karr i Víctor Català i collaborà a Feminal i a Mercurio de Barcelona Arran d’una llarga estada a la cartoixa de Valldemossa —on es relacionà amb l’arxiduc Lluís Salvador— publicà la Guía histórico-descriptiva de Valldemosa y Miramar 1910 —illustrada pel seu fill Elvir Sans —, una de les primeres mostres del gènere a Mallorca, traduïda al francès el 1915 Publicà també una única obra literària, Valldemossines 1911, recull de narracions i descripcions paisatgístiques i històriques
,
Francesc Recasens i Mercadé
Economia
Literatura catalana
Financer i escriptor.
Fou sotsdirector del Banc de Catalunya i explicà l’entrellat de diverses peripècies econòmiques i polítiques en Escritos 1966, recull d’articles del Diario de Barcelona prologat per Josep Pla Collaborà en les publicacions El Rossinyol de Reus 1908, Panteisme 1911 i Renaixença Nova de l’Alguer 1960 Escriví drames d’arrel modernista Maria-Agna 1910, estrenat el 1907 i El cego Simó estrenat el 1913 En la postguerra fou un dels principals mecenes de la cultura catalana i creà una beca anual per a subvencionar l’estada a Catalunya d’un estudiós alguerès
,
Fernando de Llanos
Pintura
Pintor.
Després d’una estada a València confirmada potser per les àpoques del 1473 referents a la preparació d’una clau per als pintors, italians, del cardenal Roderic de Borja, on donà lliçons a Fernando Yáñez, sembla que anà a Itàlia amb aquest, estada que, tot i que no ha estat posada en dubte, només es dedueix per unes anotacions incidentals sobre la decoració del Palazzo Vecchio de Florència i per un text ambigu del Vasari És difícil de destriar la seva obra posterior de la de Fernando Yáñez, amb qui, a València, sempre collaborà Pel juny del 1506, a València, cobrà ja…
centre d’acolliment
Dret civil català
Centre d’atenció a la infància que ofereix serveis residencials d’estada provisional mentre es decideix la mesura d’acolliment més adient per al menor.
Aquests centres donen una resposta immediata i transitòria d’acollida al menor que es troba en una situació de desemparament El menor en aquesta situació normalment s’ha de separar del seu entorn familiar, cosa que fa que els centres d’acolliment tinguin la funció substitutòria temporal de la família Els centres també han de valorar la situació del menor i la de la seva família i proposar la mesura de protecció més adient Un cop adoptada aquesta mesura, el menor sortirà del centre per anar a un centre residencial d’acció educativa o a una família d’acollida, segons cada cas Per a poder…
Santa Madrona
Església
Antiga església de la muntanya de Montjuïc (Barcelona), construïda al tombant del s. XV i l’inici del XVI, on es veneraven les relíquies d’aquesta santa barcelonina.
Inicialment pertangué al monestir de Sant Pau del Camp, però el 1564 s’uní al monestir de Jesús, els religiosos del qual s’hi installaren temporalment En 1576-78 s’hi establiren els caputxins, i el 1582 els servites també intentaren d’establir-s’hi els recollectes i els augustinians després d’una estada interina dels trinitaris 1618, passà als caputxins 1619 Desaparegué amb el setge del 1640 reedificada en 1661-64, fou aterrada definitivament durant la guerra de Successió En record seu, al s XIX hom donà el seu nom a una parròquia del Poble Sec
José Ignacio Lobera Abós
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Arribà a Catalunya procedent de l’Helios de Saragossa, i després d’una breu estada al CN Montjuïc, fitxà pel CN Barcelona 1980 i acabà al CE Mediterrani 1992 Guanyà la Copa d’Europa 1981, la Lliga 1981, 1991, la Copa del Rei 1989, 1993 i la Supercopa europea 1981 Amb la selecció estatal, comptabilitzà setanta-nou actuacions internacionals absolutes i disputà els Jocs Mediterranis 1983 i els Campionats d’Europa 1991, on aconseguí la medalla d’argent Rebé la medalla de serveis distingits en bronze 1985 i argent 1992 de la Federació Espanyola de Natació
Rescatats 92 immigrants a la costa sud-est de la península Ibèrica
La Guàrdia Civil i Salvament Marítim rescaten 92 immigrants que anaven a la deriva en cinc pasteres davant de les costes de Màlaga, al cap de Palos Múrcia, al cap de Gata Almeria, a Tarifa Cadis i a Torrevella Baix Segura En una altra operació el mateix dia, 22 immigrants d’origen subsaharià que viatjaven ocults en un camió i que presenten símptomes d’asfíxia i ansietat són interceptats per la Guàrdia Civil en el pas fronterer de Beni-Enzar, entre el Marroc i Melilla Tots ells són traslladats al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants de Melilla
Coral Catalunya Nova
Música
Societat coral barcelonina fundada per Enric Morera el 1895 amb un grup de cantaires provinents de la Societat Coral Euterpe.
Aquesta coral havia pres Morera com a director dels concerts de la temporada d’estiu, però les innovacions que el jove músic modernista havia volgut imposar a la societat fundada per Clavé no foren ben vistes per la majoria dels cantaires ni pel públic, cosa que comportà el seu cessament com a director La Coral Catalunya Nova assolí un nivell força destacable cal remarcar el ressò que obtingué la seva estada a Almeria el 1899 Morera la dirigí amb regularitat fins el 1901, any en què les seves ocupacions al Teatre Líric Català i la tasca compositiva el distanciaren de l’activitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina