Resultats de la cerca

Situat a 1 500 m d’altitud en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, aigua avall de les gorges de Llo , coronat per les ruïnes de l’antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu l’església parroquial Sant Fruitós, romànica segle XII, té un portal notable El lloc és esmentat ja al segle IX fou centre del marquesat de Llo o de Llió Prop seu hi ha fonts d’aigües sulfuroses El terme comprenia també el poble de Roet

Situació i presentació Limita al N amb el terme de Tona i amb l’enclavament de Torrellebreta del terme de Malla, a l’E amb Seva, el Brull i l’enclavament de Seva, al S amb Centelles, al SW amb el terme vallesà de Castellcir i a l’W amb Collsuspina El terme, que assoleix les màximes altituds a les terres de ponent, al serrat de Castellà 1 017 m, és una plana paleozoica d’uns 500 m d’altitud mitjana, i és drenat pel torrent de la Font, al sector septentrional, i el del Soler, que ressegueix part del límit occidental amb Collsuspina, el qual vessa les seves aigües a la riera de Castellcir, ja…

Sorgida de l’Escola Joviat de Manresa, jugà al Sant Fruitós fins a la seva incorporació al júnior del Santa Rosa de Lima de Barcelona 2000, on jugà fins a la temporada 2003-04, ja en la Lliga femenina 2 Fitxà pel Sedis Cadí de la Seu d’Urgell, on jugà dues temporades i aconseguí, en la primera, l’ascens a la màxima categoria del bàsquet estatal Després de dues temporades en el Club Bàsquet Puig d’en Valls eivissenc, tornà al Sedis, on disputà dues temporades La temporada 2010-11 fitxà pel Club Bàsquet Olesa i la següent retornà al Santa Rosa de Lima, que disputava la Copa…

Una tradició medieval narra que el seu cos, portat d’Orient per uns mercaders cap a Marsella, hagué d’ésser dut a Barcelona a causa d’una tempestat Hom el venerà a l’església de Sant Fruitós, al peu del Montjuïc, esdevinguda de Santa Madrona El seu culte fou molt popular, i fou traslladada sovint, fins que fou fixat en el convent de Sant Agustí Alguns biògrafs tardans la feren filla de Barcelona Té capelles en uns altres indrets del Principat, com a Seva Osona, on una tradició local la fa una pastoreta d’aquest lloc La seva festa se celebra el 15 de març

De la seva antiga església parroquial Sant Jaume depenia la de Vall dels Horts

Té un patronat format per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalunya-La Pedrera El nom “Alícia” és un acrònim format amb els mots “alimentació” i “ciència”, indicatiu dels seus tres grans objectius innovació tecnològica en cuina, millora dels hàbits alimentaris i valoració del patrimoni agroalimentari i gastronòmic Té el suport i la collaboració de destacats cuiners i científics Organitza tallers de cuina adreçats a públics diversos escolars, empreses i professionals La seu és al complex Món Sant Benet  de Sant Fruitós de Bages Des del 2013 organitza la festa de la cuina…

És situat al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà Es formà, durant els ss XVIII i XIX, a l’indret on hi havia uns hostals, al camí ral de Vic a Barcelona, esmentats ja el 1553 El 1879 hi fou erigida una capella Sant Josep, que és actualment la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, mentre que l’antiga ha esdevingut santuari de Santa Maria de l’Ajuda Dins el terme, a més de 571 h en poblament disseminat, es troben l’antiga parròquia de Santa Maria Savall, l’antiga quadra d’ Aguilar i el raval de l’estació de Balenyà dit de Sant Miquel de Balenyà, en part dins el terme…

Fill de Guillem Caçador, seguí la carrera eclesiàstica com el seu germà Guillem, i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona —on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa— i Barcelona En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador 1522, els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular comptà amb l’ajut dels jesuïtes, la…

Mapa delVallès Occidental, amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies M LI Ramos Barberà delVallès Santa Maria de Barberà Santa Coloma i Sant Jaume del Castell Castellar delVallès Sant Esteve de Castellar Vell Sant Feliu del Racó o de Valrà Santa Maria del Puig de la Creu Sant Pere d’Ullastre Mare de Déu de les Arenes Sant Martí de can Masseguer Castellbisbal Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix Sant Vicenç de…