Resultats de la cerca
Es mostren 1543 resultats
Gabriel Bau Fortanete
Futbol
Futbolista.
Després de jugar amb el Futbol Club Central, el Numància i el Reial Club Deportiu Espanyol només tres mesos, ingressà a l’Espanya 1910-14, amb el qual es proclamà dues vegades campió de Catalunya 1912, 1914 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1914-16, on s’erigí com a màxim golejador de l’equip el 1915, i on tornà a ser campió de Catalunya Jugà al Badalona 1916-17, tornà al Barça 1917-18 i acabà al Badalona 1918-24 Normalment feia de davanter Posteriorment fou entrenador del Sant Andreu Jugà cinc partits amb la selecció catalana
Gabriel Olivé Pedrol
Esports de tir
Darder.
S’inicià en els dards el 1994 al Club Dards Ciutat de Reus En el seu palmarès destaca un tercer lloc en el Campionat d’Espanya de punta de ferro 2008 i un subcampionat de Catalunya de la mateixa prova També participà en el Dutch Open Ha estat internacional amb la selecció catalana A més, és vocal de la junta directiva de la Federació Catalana de Dards des del 2008
Gabriel-Julien Ouvrard
Economia
Financer i especulador francès.
Proveïdor de la marina durant el Directori i banquer del govern 1800, negocià 1817 amb els britànics un préstec que permeté al govern francès el pagament de la indemnització de guerra, administrà l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya i ajudà financerament la causa absolutista a Portugal i a Espanya tanmateix, fou empresonat dues vegades 1809-14 i 1825 per les seves irregularitats
Gabriel de Tarde
Sociologia
Sociòleg francès.
Magistrat 1869-94 i cap del servei d’estadístiques criminals al ministeri de justícia 1893-1904, a partir de l’estudi de criminals desenvolupà una teoria dels processos d’interacció social, al cor de la qual descobrí tres processos fonamentals invenció, imitació i oposició Entre els seves obres cal destacar Les lois de l’imitation 1890 i Les lois sociaux 1898
Louis-Gabriel Suchet
Història
Militar
Militar francès.
Fill d’un comerciant, l’any 1791 ingressà a la Garde Nationale i més tard a l’exèrcit Es destacà al setge de Toló 1793, a la batalla de Neumark, on fou ferit 1797, i a les campanyes napoleòniques d’Itàlia, Alemanya, Polònia i Àustria victòries d’Austerlitz, Jena, etc Napoleó li atorgà el títol de comte 1808 i li confià el comandament del cinquè cos d’exèrcit de la península Ibèrica, amb el qual intervingué en el setge de Saragossa l’any següent fou nomenat general en cap de l’exèrcit d’Aragó i virtual autòcrata d’aquesta zona, pràcticament independent del govern del rei Josep Bonaparte…
George Gabriel Stokes
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic irlandès.
Estudià la dinàmica dels fluids i establí la llei que duu el seu nom Investigà també la fluorescència i la difracció de la llum, en el qual camp enuncià una llei coneguda també amb el seu nom Com a matemàtic formulà un teorema sobre les integrals de superfície 1849 i estudià la convergència de les sèries
Gabriel Abraham Almond
Política
Politicòleg nord-americà.
Ensenyà ciència política a les universitats de Yale, de Princeton i de Stanford i presidí la Societat Americana de Ciència Política 1965-66 Entre les seves publicacions, on adopta una anàlisi estructural-funcional, destaquen The American People and Foreign Policy 1950, The Politics of the Developing Areas 1960, en collaboració amb JS Coleman, Comparative Politics 1966, en collaboració amb GB Powell, i Political Development 1970
Franz Gabriel Alexander
Psicologia
Psicoanalista nord-americà d’origen hongarès.
Després dels estudis de medicina, anà a Berlín, on estudià al nou Institut de Psicoanàlisi 1919 Emigrat als EUA 1930, ensenyà a la Universitat de Chicago 1930, i fundà l’Institut de Psicoanàlisi de Chicago 1932, el qual dirigí fins el 1956, i presidí l’Associació Americana de Psicoanàlisi 1938-39 Se centrà en la criminologia, la medicina psicosomàtica i la psicoteràpia analítica breu, camps en els quals donà més importància als conflictes recents de l’individu que no pas als de la infantesa És autor de Fundamentals of Psychoanalysis 1948, Psychosomatic Medicine 1950 i The Scope of…
Jean-Gabriel Gigot
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver.
Treballà a l’arxiu dels Pirineus Orientals, a Perpinyà, del 1957 al 1970 Fundà junt amb d’altres el Centre d'Estudis i de Recerques Catalans dels Arxius CERCA i promogué la publicació del seu butlletí 1958-67 Publicà articles al Bulletin Philologique et Historique du Comité des Travaux Historiques et Scientifiques i sobretot a CERCA , com Le capbreu de Collioure 1292 et ses enseignements 1959, La capbreu d’Argelès-sur-Mer 1292 et ses enseignements 1959, Catalogue des écrits révolutionnaires interdits dans les PO 1871-1881 1962, Les plus anciens documents d’archives des PO 865-989 1962, Les…
Jules-Gabriel Compayré
Educació
Filosofia
Pedagog, filòsof i polític.
Catedràtic d’història de la pedagogia, fou rector de les universitats de Poitiers 1890 i Lió 1895-1905, diputat per Taru 1881-89 i entrà el 1907 a l’Académie des Sciencies Morales et Politiques És considerat com el primer historiador, i un dels millors, de la pedagogia Entre les seves obres cal destacar Histoire de la Pédagogie 1885, Histoire critique des doctrines de l’éducation en France depuis le XVIème siècle 1897 i Les grands éducateurs 1904
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina