Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
Palmira
Ciutat
Ciutat del departament de Valle del Cauca, Colòmbia, a la vora del riu Cauca, a 1.006 m d’altitud.
Durant molt de temps important centre agrícola i ramader, és actualment la segona ciutat del departament per la seva població i és coneguda com la capital agrícola de Colòmbia Té institut d’agronomia i laboratori i granja agrícola experimental
pasteurel·làcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, integrada per individus anaerobis facultatius, gramnegatius i típicament en forma de bacil.
Inclou diversos patògens de vertebrats, com ara Haemophilus influenzae , altres que són causa de gingivitis i d’importants malalties que afecten animals de granja, i diversos comensals que viuen en les mucoses d’ocells i mamífers, especialment al tracte respiratori superior
Faneca
Despoblat
Despoblat de la Noguera, al límit entre Bellcaire d’Urgell i la Sentiu.
La torre de Faneca , esmentada ja en 1080-92 dins el comtat d’Urgell i reconstruïda a mitjan s XII pels comtes, donà lloc a un efímer nucli de població, que depenia de la granja de Rocaverd, possessió de Poblet
Balàfia
Barri
Partida
Partida i barri perifèric de la ciutat de Lleida, situat al nord de la ciutat i desenvolupat a partir dels anys cinquanta.
És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d’Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida
Jean Thierry
Escultura
Escultor francès.
Fou deixeble de JCoustou Collaborà en l’ornamentació de la capella del palau de Versalles Del 1721 al 1728 treballà, juntament amb altres artistes francesos cridats per Felip V, en la decoració dels jardins del palau de La Granja, a Segòvia
Butsènit
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Butsènit) del municipi de Lleida (Segrià), al sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre (a la partida de Rufea Sobirana).
Era una antiga torre-granja, transformada ja el 1347 en santuari El 1592 hi fou traslladada la cartoixa d’Araceli, fins aleshores establerta a l’antic monestir de canonges regulars de Sant Ruf del mateix terme de la ciutat Una barca travessa el Segre en aquest indret
Lluís Martí i Codolar
Economia
Banquer.
Fundà el Banc Hispano Colonial i fou conseller de diverses empreses de ferrocarrils, de la Societat General de Telèfons, fundada per ell, etc Creà una explotació agrícola l’anomenada Granja Vella , a Horta, que li valgué la gran creu del mèrit agrícola Escriví algunes obres literàries
Fortianell
Poble
Poble del terme de Fortià (Alt Empordà), a l’W del cap del municipi.
El 1855 hi fou inaugurada una granja escola d’agricultura, promoguda per Narcís Fages i de Romà i patrocinada per la Diputació de Girona, amb 125 ha de terreny, la qual al començament del segle XX passà a ésser regida pels germans de les Escoles Cristianes
séquia de la Llosa
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Costera que pren l’aigua del riu Cànyoles, aigua avall de la font Santa i a l’esquerra del riu.
Rega els termes d’Aiacor, Annauir, Torrella, Vallès, la Granja i Xàtiva on forma els braçals de Terç i dels Albanyals, i continua dividida en el braçal de Sorió i el braçal de la Llosa , el segon dels quals rega les hortes de Corberà, Rotglà, Terrafort, Xàtiva i la Llosa
Giambattista Sacchetti
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou alumne de Juvara Les seves obres principals, a la península Ibèrica, on treballà per a Felip V, són la façana oriental del palau de La Granja i part del Palau Reial de Madrid, que construí segons plans, bé que modificats, de Juvara, ambdues d’estil barroc amb trets classicistes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina