Resultats de la cerca

Collaborà amb poemes a Revista de Gerona , Gerunda  i La Costa de Llevant , entre d’altres A Blanes desenvolupà una intensa activitat cívica, política i cultural Fou un dels fundadors de la Tertúlia Literària, l’Ateneu, de l’Aplec Nacionalista, d’una caixa rural i dels diaris La Selva  1906 i Sindical Participà en nombrosos Jocs Florals i certàmens poètics La seva poesia, de caràcter popular, fou recollida en part a l’aplec Poesies “Lectura Popular”, s d Com a dramaturg, és autor de Lo viudet 1904 i del quadre en un acte i en vers Lo noi de bordo 1904, escrit en collaboració amb Josep…

Ministre plenipotenciari, el 1898 intervingué en el tractat de París Fou ambaixador a Àustria 1902-05 i ministre d’estat 1905 i representà Espanya a la conferència de Gènova 1922 Escriví diverses obres d’història, entre les quals Apuntes para la historia diplomática de España 1911-14 i Fernando VII, rey absoluto 1931

Participà en la guerra contra Napoleó i passà després al camp absolutista Tinent general des del 1814, combaté el govern liberal 1820-23 i manà l’exèrcit reialista a Navarra Ocupà diverses capitanies generals i combaté els carlins al nord Quan s’esdevingué el motí de La Granja 1836 fou destituït de la capitania general de Castella la Nova, detingut i assassinat per una banda d’amotinats

Germà del militar  Joaquim Planell i Riera Contribuí fortament a la introducció de l’electrònica a Catalunya Fou catedràtic de l’Escola Industrial de Barcelona i director de la Companyia de Tramvies de Barcelona, SA El 1924 ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que més tard presidí Traduí obres científiques estrangeres i publicà obres sobre electricitat

Viatjà per Europa, on estudià les tàctiques militars de Napoleó i fou ministre de la guerra abril del 1808 Formà part de la Junta constituïda per Ferran VII d’Espanya abans d’anar a Baiona, però reconegué després Josep Bonaparte Emigrat a França 1814, escriví, juntament amb Miguel José de Azauza, Memoria sobre los hechos que justifican su conducta política desde marzo de 1808 hasta abril de 1814 1815

Tercer marquès de Càceres, títol que heretà del seu oncle Vicent JNoguera i Climent Estudià dret, i viatjà per Europa i Amèrica Membre del partit moderat, fou regidor 1845 de l’ajuntament de València, diputat a corts 1850-51 i senador 1851-68 Procurà de conciliar els carlins valencians amb Isabel II Durant la revolució cantonal de València formà part de la junta revolucionària, però s’ocupà només d’afers econòmics i refusà el càrrec d’alcalde de València Afavorí la restauració d’Alfons XII, que el féu senador vitalici

Fill d’un valencià, fou artífex de la independència del seu país A setze anys fou condemnat a sis anys de presidi, que li foren commutats per l’exili a Espanya, on estudià lletres i dret i escriví texts polítics Viatjà per Europa i Amèrica en el curs de diversos exilis i deportacions fundà la “Revista Venezolana” i dirigí “Patria”, de Nova York Representà consularment l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai a Nova York, ciutat des de la qual preparà activament la insurrecció cubana Redactà amb Máximo Gómez les Bases del partido revolucionario cubano Participà en el desembarcament de Playitas i…

Fou partidari de l’autonomia de les Antilles i de l’abolició de l’esclavitud i collaborà en la fundació de la Institución Libre de Enseñanza

Entre el 1907 i el 1930 escriví, per al gran públic, nombroses obres de caire eroticosentimental que tingueren molt d’èxit, entre les quals El negro que tenía el alma blanca 1922, portada al teatre i al cinema

Concorregué a les exposicions barcelonines de belles arts del 1896 i el 1898, on presentà el gran oli El dimoni blau Barcelona, coll Hoyos Conreà la figura, i el 1900 es dedicà a l’ensenyament a la seva acadèmia de la casa de la Canonja, on retratà el seu deixeble Francesc d’AGalí Fou fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc Creà la raó social Hoyos, Esteva i Companyia, dedicada als mobles i a les reproduccions artístiques El seu fill, Josep Hoyos i Domènech Barcelona 1902 — , obrí, els anys vint, la Sala Pictòria, que dirigí Joan Cortès