Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
Sebastià Busquets i Servera
Pintura
Arxivística i biblioteconomia
Llibreter i pintor, conegut pel pseudònim de Bússer.
En la seva pintura, dedicada al paisatge, es mescla la influència d’alguns pintors mallorquins actuals Antoni Gelabert, JoanAntoni Fuster i Valiente i d’alguns d’estrangers, com Tito Cittadini i Archie Gittes Exposà per primera vegada a les Galeries Costa de Palma 1947, i posteriorment a Barcelona, Madrid i altres localitats mallorquines La seva obra fou guardonada en diverses ocasions Com a llibreter, l’any 1941 fundà Llibres Mallorca, que vengué el 1947 El 1949 adquirí a Palma les Galeries Danús en actiu fins els anys noranta, on conservava un bon…
Congrés Mundial de la FIBA
Basquetbol
Congrés de la Federació Internacional de Basquetbol (FIBA)
celebrat a Barcelona l’any 1986 Fou la tretzena edició d’aquest congrés, que tingué lloc a l’Hotel Princesa Sofía entre el 30 de juny i el 3 de juliol Es revisà l’estatut del jugador i s’aprovaren les noves regles de joc, que foren introduïdes al Campionat del Món de basquetbol disputat a diferents ciutats espanyoles el mateix any També es tractaren temes com l’afiliació de nous membres a la FIBA, així com altres aspectes tècnics i econòmics JoanAntoni Samaranch imposà el collar de l’Orde Olímpic a Raimundo Saporta i Boris Stanković
Saló Nàutic Internacional de Barcelona
Esports nàutics
Certamen firal dedicat a la nàutica celebrat anualment a Barcelona.
Creat l’any 1962, fou impulsat per JoanAntoni Samaranch, que en fou president durant quinze anys L’any 1964 fou un dels organismes fundadors de la Federació Internacional de Salons Nàutics Se celebra al recinte de la Fira de Barcelona i s’hi exposen les innovacions del sector nàutic, diferents tipus d’embarcacions i tota mena d’accessoris de nàutica, pesca, surf i submarinisme També s’organitza una mostra flotant d’embarcacions de gran eslora al Port Vell de Barcelona El 2011 celebrà la cinquantena edició amb la publicació del llibre 50 anys del Saló Nàutic…
Laberint d’Horta

Vista del laberint que dóna nom als jardins
Fototeca.cat
Art
Jardins creats a Horta, a Barcelona, el 1794, per Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, que n’encarregà la realització al polifacètic artista italià Domenico Bagutti.
En el seu estat actual, correspon a tres fases la primera, que encara dóna caràcter al conjunt, és la neoclàssica, amb un programa iconogràfic —escultures i relleus— sobre els diferents nivells de l’amor la segona és romàntica, i només en resten vestigis la tercera és exclusivament jardinera El palau, els orígens del qual es remunten a l’edat mitjana, presenta una façana neomusulmana del segle XIX
Panathlon Club de Barcelona
Esport general
Associació de Barcelona dedicada a la difusió i la promoció dels valors de l’esport.
Fundada el 1964, fou impulsada per diverses personalitats de la societat barcelonina, entre les quals hi havia JoanAntoni Samaranch El primer president fou Josep Garriga-Nogués Nasqué com a delegació a Barcelona del Panathlon Club Internacional, organització amb nombroses delegacions arreu del món i fundada a Venècia l’any 1951 amb l’objectiu de difondre l’esperit olímpic Té com a fita la defensa de totes les disciplines esportives, el suport de les joves promeses i el reconeixement públic dels esportistes destacats, que posen l’accent en la formació i la…
Unión del Pueblo Español
Partit polític
Associació política fundada al juliol de 1975 a Madrid per alts càrrecs del Movimiento i del sindicat vertical i encapçalada inicialment per Adolfo Suárez i José Solís Ruiz. Defensà la continuïtat de les institucions franquistes amb una adequació democràtica que no suposés una ruptura.
Era l’associació més oficialista i pretenia vertebrar els integrants del Movimiento i la burocràcia franquista Suárez l’abandonà per liderar la Unión de Centro Democrático i, sota el lideratge de Cruz Martínez Esteruelas, la UDPE s’apropà a l’òrbita de Manuel Fraga A Catalunya hi van pertànyer, en un o altre moment, JoanAntoni Samaranch, Pablo Porta, Francisco Platón, Pablo Llorens, Jorge Carreras Llansana i altres persones vinculades al món de l’esport A l’octubre de 1976 s’integrà en la Federación de Partidos de Alianza Popular, que donà lloc a Alianza Popular AP…
Cimera sobre el dopatge a Lausana
Acaba a Lausana la Conferència Mundial del Dopatge convocada pel Comitè Olímpic Internacional, que durant tres dies ha reunit 600 personalitats entre membres del COI i representants de governs i federacions esportives El president del COI, JoanAntoni Samaranch, aconsegueix que s’aprovi per aclamació la Declaració de Lausana, un document que preveu la creació de l’Agència Antidopatge, en què collaboraran organismes esportius i estats d’arreu del món La Declaració preveu una sanció mínima de dos anys per als atletes dopats, si bé els representants estatals, i…
Andreu Coscollano i Llorach
Música
Compositor i organista valencià.
Inicià els estudis musicals sota el mestratge de Jaume Ferrer, mestre de capella d’El Escorial, però que per raons polítiques passà una temporada a Benicarló En retornar Ferrer a El Escorial, Andreu Coscollano ingressà a la catedral de Tortosa com a escolà de la capella de música, on estudià solfeig, orgue i composició amb el mestre de la catedral, JoanAntoni Nin i Serra Alguns anys més tard exercí com a organista a Càlig Baix Maestrat i a Benicarló Es feu prevere, i el 1847 aconseguí la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que exercí fins a la seva…
Manuel Fuster i Membrado
Literatura
Historiografia catalana
Cronista.
Residí des de jove a València, on fou primerament sabater Després, menat per la seva afecció bibliogràfica, que li valgué la relació amb el cercle illustrat local, centrat en els germans Gregori i JoanAntoni Maians , esdevingué llibreter És pare de Just Pastor Fuster i Taronger Deixà manuscrites diverses obres, conservades a la Biblioteca Municipal de València, entre les quals Sucesos memorables de Valencia y su Reino , un dietari sobre la guerra de Successió i Notícia dels jurats i ses nominacions de la ciutat de València, síndic, racionals, governador i coses…
,
baronia de Balsareny
Història
Jurisdicció senyorial posseïda, probablement, al s XIII, pels descendents del primer veguer de Balsareny, Guifré (mort el 1020-21), casat amb Emma Ingilberga de Besora, el qual fou pare de Guisla, muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i del bisbe de Vic Guillem, successor d’Oliba.
La senyoria fou comprada el 1281 per Ramon de Peguera mort el 1290 a Mateu de Balsareny dit de Vilallonga i estigué a les mans de la casa de Peguera fins a la fi del s XV, que, per enllaços matrimonials, passà als Oliver El darrer d’aquesta família, Miquel d’Oliver i de Sarriera, fou succeït 1622 per la seva muller Elisabet de Corbera, la qual llegà la senyoria 1633 a Lluís de Corbera i de Castellet Els Corbera la vengueren el 1648 al ciutadà honrat de Barcelona Joan Antoni Martín Concepció de Martín i de Magarola morta el 1862, pubilla de la seva casa, es casà amb Lluís Carles d’Alòs,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina