Resultats de la cerca

Estudià a Oxford i fou professor a la Universitat de Londres 1919-55 i director del Royal Institute of International Affairs 1925-55 La seva obra més important és A study of History 1934-61, en dotze volums, on, a partir d’un gran esforç d’erudició, intentà de presentar les etapes evolutives que, segons la seva concepció cíclica de la història, es repeteixen en cada civilització època de pertorbacions, estat universal i interregne, amb l’acció d’un proletariat intern i un proletariat extern Unes altres obres seves són War and Civilization 1951, An Historian's Approach to Religion 1956,…

Fou deixeble de Maxwell i professor i director del Cavendish Laboratory 1884 Estudià les propietats de la matèria en relació amb l’electricitat El 1897, estudiant els raigs catòdics, en descobrí l’electró com a partícula constituent Efectuà un experiment, que ben aviat es difongué mundialment i que el féu famós, per a mesurar la relació càrrega/massa e/m dels electrons i que permeté més tard a RAMillikan de mesurar-ne la càrrega i la massa, separadament Inventà l’espectrògraf de masses, estudià els raigs positius i suggerí un model d’àtom, que després fou modificat per Rutherford Treballà…

El 1938 entrà a la Deutsche Bank, de la qual fou nomenat director de relacions exteriors durant la guerra Després d’una curta depuració, hi retornà i hom li confià, a més, la gestió de l’ajuda del Pla Marshall a l’Alemanya Occidental El 1952 fou cap de la delegació del seu país a la conferència de Londres, on aconseguí un pacte molt avantatjós per al pagament dels deutes de la República Federal d’Alemanya Amb el suport de la Deutsche Bank, del qual fou president del consell d’administració en 1957-67, intervingué en nombrosos negocis, i participà en la direcció d’un gran nombre d’importants…

Graduat per la Universitat de Columbia 1966 obtingué el Màster en medicina i cirurgia Després d'un any de residència, de 1968 a 1970 fou investigador associat del National Institutes of Health Posteriorment completà la residència a l'Hospital General de Massachusetts i s'especialitzà en malalties cardiovasculars l'any 1973, que s'incorporà com a professor associat al Duke University Medical Center fins el 1977, que fou nomenat titular i el 1982 catedràtic Des del 1976 és investigador al Howard Hughes Medical Institute La seva recerca se centra en els receptors adrenèrgics i, molt especialment…

Debutà en la Comédie-Française 1787, però més tard obrí pel seu compte el Théâtre-Français 1791, on interpretà els principals personatges shakespearians Novament a la Comédie-Française, representà sobretot els herois de PCorneille Fou afavorit per Napoleó, el qual en alguna ocasió el féu representar privadament

Fill de família camperola, estudià amb beca a l’escola de Besançon després que la seva família s’hagué arruïnat, treballà com a tipògraf Posteriorment aconseguí una beca per a estudiar a la Sorbona, a París, on es posà en contacte amb els fourieristes Charles Fourier El 1840 escriví la seva primera obra, Qu'est-ce que la propriété , on qüestionava el fet que la propietat porti sempre a l’explotació i que els treballadors no posseeixin mai els mitjans de producció Treballà d’apoderat d’una empresa de navegació, a Lió, i es posà en contacte amb el moviment mutualista Fou l’iniciador 1848 del…

Diputat, fou ministre de finances 1903-06 i 1918-21 Secundà la política proteccionista del seu pare i establí una severa política fiscal, molt criticada, com també ho fou la seva actuació a favor d’Irlanda 1921 Ministre d’afers estrangers 1924-29, sostingué la Societat de Nacions, promogué el pacte de Locarno 1925 i secundà el de Briand-Kellog 1928 Fou premi Nobel de la pau 1925

Fill d’un teixidor de brocats, treballà amb els telers del seu pare El 1801 inventà una màquina rudimentària la màquina jacquard que simplificava la reproducció dels dibuixos en els teixits, alhora que permetia l’obtenció de mostres més grans el 1806, després de perfeccionar-la amb les idees que li suggerí el teler de Jacques de Vaucanson, fou declarada d’utilitat pública

Obres seves són Ichthys Das Fischsymbol in frühchristlicher Zeit ‘El peix com a símbol en el cristianisme primitiu’, 5 volums, 1910-43, Sol Salutis Gebet und Gesang im christlichen Altertum ‘Pregària i cant a l’antiguitat cristiana’, 1920 i Antike und Christentum ‘Antiguitat i cristianisme’, 5 volums, 1929-50 El 1955 fou creat a Bonn el Franz Joseph Dölger-Institut per a l’estudi de l’antiguitat cristiana, el qual publica, des del 1958, el Jahrbuch für Antike und Christentum i, des del 1950, l’enciclopèdia Reallexikon für Antike und Christentum

Fill de Pietro Antonio Fiocco 1650-1714, compositor venecià establert a Bèlgica, estudià amb el seu pare i amb el seu germanastre, Jean Joseph Fiocco 1686-1746, sota la direcció del qual fou músic de la capella reial Posteriorment fou mestre de capella de la catedral d’Anvers del 1731 al 1737, any en què esdevingué director titular de la capella de la collegiata de Sant Miquel i Santa Gudula L’obra de Fiocco té moltes influències de François Couperin, sobretot pel que fa a la producció de peces per a clavicèmbal Destaquen vint-i-dos motets, les Trois leçons des ténèbres des…