Resultats de la cerca

Fundat el 1996, nasqué amb el nom de FS Interdinàmic agrupant exalumnes de l’Escola Ocata Començà jugant en categories inferiors en competicions de la Federació Catalana de Futbol L’any 2000 es fusionà amb el Futbol Sala Masnou i prengué la denominació Associació Esportiva Futbol Sala Masnou Interdinàmic La temporada 2010-11 tenia catorze equips de totes les categories, escola de futbol sala i uns 160 jugadors federats Destaca l’equip sènior femení, que des del 2008 juga a divisió de plata estatal L’any 2012 el sènior masculí jugava a preferent catalana

Fundat l’any 1994, prengué el relleu del desaparegut Espanyol-Cornellà L’equip juvenil es proclamà campió d’Espanya el 1995 L’equip sènior ascendí a divisió d’honor estatal la temporada 1998-99 El 2004 signà un acord de collaboració amb el Futbol Club Barcelona i passà a formar part del club com a secció de voleibol femení, adoptant el nom de Club Voleibol Barcelona-Barça Disposa d’una dotzena d’equips en categories inferiors El 2011 l’equip sènior, dirigit per Marta Gens, jugava a la Superlliga femenina 2

Situat al carrer de Vila i Vilà, tingué dos noms diferents per imposició política Tenia 33 m de llargada per una mica més de 9 m d’alçària i era cobert S’hi jugava a pala i es feren famosos els “partits vermut”, celebrats a les dotze del migdia, amb les grades plenes Hi destacaren Pere i Antoni Masip, anomenats Pedrín I i Pedrín II , respectivament, considerats els millors especialistes de pala de l’època en frontó petit Altres jugadors destacats foren Ayerbe, Elorriaga, Salamanca, Hurtado, Aramburu, Albalate, Rubio i Irigoyen

Nascut al Poblenou, abans de la Guerra Civil Espanyola jugà al club del seu barri, el Júpiter Després pertanyé al FC Barcelona 1939-43 i 1945-46 Jugava d’interior i fou una vegada campió de Copa 1942 Disputà 114 partits com a barcelonista i marcà 42 gols Durant les temporades 1943-44 i 1944-45 jugà al Centre d’Esports Sabadell a primera divisió, on actuà en 34 partits de Lliga i marcà 9 gols Vestí dues vegades la samarreta de la selecció catalana i feu 2 gols

Jugava de mig centre i començà en el juvenil del Futbol Club Barcelona Jugà dues temporades en l’X Sporting Club 1907-09, en les quals fou campió de Catalunya Després jugà una temporada amb l’Espanya i una altra amb el Reial Club Deportiu Espanyol Retornà al Barcelona 1911-16, amb el qual disputà 131 partits i marcà 30 gols Guanyà dues vegades la Copa 1912, 1913, el Campionat de Catalunya 1913, 1916 i la Copa Pirineus 1912, 1913 Formà part de la selecció catalana en diversos partits

Pertanyia a la plantilla del Futbol Club Barcelona quan l’equip blaugrana s’adjudicà la primera Lliga en l’edició 1928-29 Jugava de davanter centre, però en aquell torneig només fou alineat en quatre partits Arribà al Barça procedent del Gimnàstic de Tarragona i en fou jugador durant dues temporades, en les quals disputà un total de 13 partits i marcà 11 gols Una lesió de lligaments el retirà prematurament del futbol Més tard es dedicà a la pilota basca, esport en què fou campió d’Espanya amateur Posteriorment esdevingué un destacat periodista esportiu

Jugava d’extrem esquerre i de migcampista Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1944-48, encara que la temporada 1945-46 fou cedit al Club de Futbol Badalona Com a barcelonista disputà 31 partits, marcà 15 gols i guanyà dues Lligues 1945, 1948 Després jugà al Centre d’Esports Sabadell 1948-49, el Reus Deportiu 1949-51, el Gimnàstic de Tarragona 1951-53 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1953-57 Com a entrenador dirigí, entre d’altres, la UE Sant Andreu en dues etapes 1957-59, 1961-65

Creat en homenatge al general José Moscardó, delegat nacional d’esports de l’època, estava reservat a clubs de tercera divisió i es jugava després de la Lliga Es disputà fins el 1969 i assolí un gran prestigi arribà a reunir 25000 persones en la final El Lleida i el Sabadell foren els equips que més vegades el guanyaren, amb quatre títols cadascun El 1971, quan ja havia deixat de disputar-se, s’organitzà un torneig entre els clubs campions per a determinar qui es quedava el trofeu en propietat, que s’adjudicà el Girona

Format al Club Esportiu Júpiter, la temporada 1965-66 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Jugava de lateral i fou cedit al Badalona durant un període d’aquella mateixa temporada i a l’Sporting de Gijón en l’edició 1967-68 Pertanyé a l’equip espanyolista fins a la temporada 1976-77, en què disputà 132 partits de Lliga En deixar l’Espanyol jugà una temporada amb el Júpiter i es retirà Com a entrenador dirigí els equips del Júpiter, l’Europa i el Badalona, entre d’altres

Començà en el Lleida i després jugà amb l’Espanyol 1932-34, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1933 A continuació fitxà pel FC Barcelona 1934-44, amb el qual arribà a ser capità Jugava de migcampista i s’arrenglerà en 84 partits amb la samarreta blaugrana, en els quals marcà un gol Fou una vegada campió de Copa del Generalísimo 1942 i tres del Campionat de Catalunya 1935, 1936, 1937 En retirar-se entrenà el Lleida Disputà quatre partits amb la selecció catalana, un abans de la guerra i tres després