Resultats de la cerca

Autor, amb Dictis, d’una novella sobre la guerra de Troia Coneguda per una traducció llatina, l’obra exercí una gran influència durant les edats mitjana i moderna

El valencià Joan Andrés comença a publicar, a Parma, Dell’origine, progressi e stato attuale d’ogni letteratura, que reivindica la cultura greco-llatina i la literatura catalano-provençal

Tingué una gran expansió a la literatura llatina medieval Dins les literatures romàniques cal destacar el de Raimbaut de Vaqueiras, a una dama, i el de Ciacco dell’Anguillaia

L’ablatiu llatí, per exemple, assumí les funcions dels casos instrumental i locatiu indoeuropeus la desinència -i llatina de domini assumeix sincrèticament el cas nominatiu i el nombre plural

Traduí al llatí i comentà parcialment el Timeu de Plató Fins al segle XII fou una de les fonts més importants de les doctrines platòniques en la tradició llatina

És el cas de les llengües germàniques en els territoris de parla llatina, que han influït en algunes solucions de l’evolució del llatí en les llengües romàniques adstrat, substrat

En cas de portar vela, sol ésser al terç o al quart o bé aurica o llatina Normalment la seva funció és de fer d’embarcació auxiliar d’un vaixell

Estudià teologia i filosofia a Göttingen De la seva producció cal destacar els poemes idíllics, sobretot Luise 1795, i les traduccions dels autors cabdals de l’antiguitat grega i llatina

S’inicià professionalment els anys quaranta com a actriu teatral i, en el cinema, en produccions com Yo no me caso 1944, de Juan de Orduña o Los habitantes de la casa deshabitada 1946, de Gonzalo Delgrás, al costat de Fernando Fernán Gómez , amb qui estigué casada del 1945 al 1957 Feu gires teatrals per l’Estat espanyol, Europa i l’Amèrica Llatina interpretant sobretot obres del repertori clàssic i modern espanyol Es donà a conèixer com a cantant els anys cinquanta, però fins el 1966 no publicà el primer disc, María Dolores Pradera , que forma part d’una discografia d’una…

Deixeble de Jeroni Suñol Installà a Barcelona el taller La Milagrosa, que omplí Catalunya d’imatges religioses, les quals també exportava a la resta de la Península, Amèrica Llatina i Filipines