Resultats de la cerca
Es mostren 416 resultats
Juan Valverde de Amusco
Metge castellà.
Estudià a Pàdua, on fou deixeble de Colombo Escriví, ampliant i rectificant en alguns punts l’obra de Vesalius, Historia de la composición del cuerpo humano Salamanca 1556, obra que, en successives versions italianes i llatines, estengué la seva fama arreu d’Europa
Giusto da Padova
Pintura
Pintor italià.
Documentat entre el 1363 i el 1387, s’establí a Pàdua el 1370 Es destaca la decoració de la capella Cortellieri, als Eremitani, i la seva obra mestra, la decoració del baptisteri El seu estil, encara romànic, té ja una delicada gamma cromàtica
Schiavone
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor Giorgio Čulinovič.
Hom ignora la seva formació treballà a Parma amb FSquarcione, a Pàdua i a Venècia És autor de diferents versions de la Mare de Déu amb l’Infant El seu estil es caracteritza per la inflexibilitat i l’estilització de les figures, característiques del manierisme
Franco Basaglia
Psiquiatria
Metge psiquiatre italià.
Llicenciat a Pàdua, fou director dels centres psiquiàtrics de Gorizia, Parma i Trieste Fou la figura més representativa de l’Agrupació Psiquiàtrica Democràtica, que propugnà la desaparició de l’internament dels malalts mentals 1974, i el capdavanter de l' antipsiquiatria És autor de L’Istituzione negata 1968, Morire di classe 1969, i Maggioranza deviante 1971
Antoni Figuera i Garcia
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de la seu de Mallorca Fill del mercader Antoni Figuera i Dameto, heretà una fortuna important, que li permeté de subvencionar la sumptuosa capella i el retaule de Sant Antoni de Pàdua 1715-20, l’altar de Sant Martí i les reixes del portal des Mirador 1734 de la seu mallorquina Fou rector de la Universitat Lulliana 1745
Joan Marbres
Filosofia
Filòsof escotista, dit el Canònic pels seus coneixements jurídics.
Deixeble de Duns Escot Fou canonge de Tortosa i mestre d’arts a Tolosa Escriví sobre els llibres de les Sentències, qüestions dialèctiques i disputades, i sobre la física d’Aristòtil, que, amb el títol Quaestiones super octo libros Physicorum Aristotelis , fou imprès a Pàdua el 1475 i reimprès set vegades a Venècia fins el 1520
Franz von Suppé
Música
Nom amb què és conegut Francesco Suppé-Demelli, compositor austríac d’origen belga.
Format a Pàdua i Viena, dirigí diversos teatres Escriví operetes amables i d’una notable qualitat, com Die schöne Galatea ‘La bella Galatea’, 1865, Banditenstreiche ‘Cops de bandolers’, 1867, Leichte Kavallerie ‘Cavalleria lleugera’, 1886, i música d’escena per a l’obra de FElmer Dichter und Bauer ‘Poeta i camperol’, de la qual s’ha fet cèlebre l’obertura
Giuseppe di Aromatari
Història
Metge i erudit italià.
Condeixeble i amic de Harvey a Pàdua, exercí en aquesta ciutat i a Venècia Fou el precursor del preformacionisme en ser el primer a afirmar, basant-se en la suposada analogia entre la llavor dels vegetals i l’ou dels animals, l’existència de l’embrió en estat preformat al si de l’ou no fecundat 1625
Sergi Barnils i Basomba
Pintura
Pintor.
Cursà estudis a la Facultat de Belles Arts de Barcelona En els seus inicis treballà el realisme, però posteriorment es decantà cap a un estil formal d’influències africanes i personatges estilitzats Treballa molt a Itàlia i Alemanya, on té un gran prestigi Ha participat en nombroses fires d’art contemporani a Barcelona, Bolonya, Milà, Florència i Pàdua
Fantini Dandolo
Filosofia
Humanista venecià que difongué el lul·lisme entre els ambients renaixentistes.
El 1433, a casa seva, el mestre barceloní Joan Bulons ensenyà l' Ars magna de Llull Esdevingut bisbe de Pàdua 1448, al seu palau sojornà el mestre lullista Joan Ros i hi escriví dues de les seves obres 1449-50 el 1450 regalà a Nicolau de Cusa una versió llatina Barcelona, 1407 de la Lectura super artem inventivam de Llull
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina