Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
vogidor
Indústria tèxtil
Barra de fusta forta que serveix de palanca aplicant-la, mitjançant una corda, regularment a cada extrem del plegador en enrotllar-hi un ordit fet a mà.
canvi de marxes

Secció i esquema de funcionament d’un canvi de marxes manual
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre si per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.
S'utilitza primordialment com a element de la transmissió en els vehicles automòbils —muntat entre el motor i les rodes— per a adaptar els règims de velocitat més favorables del motor el règim de parell màxim a les variables condicions de resistència a l’avanç amb què el vehicle es troba Aquesta adaptació pot ésser feta de manera gairebé contínua, sense salts canvis de marxa automàtics amb convertidor de parell, amb embragatge hidràulic o amb variador continu de velocitat, o de manera discontínua, amb salts, o sigui amb el pas d’una marxa a una altra canvis de marxa manuals En tot canvi…
brúixola

Brúixola
© Lluís Prats
Física
Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants i emprat essencialment per a determinar direccions horitzontals, a partir de la direcció aproximada nord-sud.
Consisteix en una agulla imantada allotjada en una caixa rodona i sostinguda damunt un piu o per mitjà d’un fil sense torsió, per tal que pugui girar lliurement en un pla horitzontal En aquestes condicions, i per efecte del camp magnètic terrestre, l’agulla s’orienta en la direcció del meridià magnètic del lloc En el fons de la caixa hi ha una rosa dels vents que pot ésser fixa o solidària de l’agulla una palanca accionada des de l’exterior permet d’immobilitzar aquesta posició determinada, amb la qual cosa hom aconsegueix que, en moure la brúixola, l’agulla, que en aquest cas és…
alçaprem

alçaprem
Corel - Danny Singer
Tecnologia
Barra rígida, generalment d’acer, que recolzant-la en un punt de suport o fulcre a la manera d’una palanca, serveix per a alçar i desplaçar objectes pesants.
fusell

Diversos tipus de fusell (de dalt a baix): d’agulla, de metrallador i d’assalt
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, característica dels soldats d’infanteria, però generalitzada a tots els altres cossos armats.
És semblant a l'escopeta en la forma i en el mecanisme, però se'n diferencia perquè aquesta tira un raig de perdigons i el fusell una bala unitària a cada tret El seu origen és cap a la fi del s XVI, en aparèixer la clau de pedra foguera o de miquelet, gràcies a la qual hom obtingué aquesta arma, més ràpida i segura que no els seus antecessors, el mosquet i l’arcabús La gran revolució tècnica del fusell es produí a partir del començament del s XIX L’any 1807 l’escocès Alexander JForsyth, en descobrir les pólvores fulminants, substituí la clau de pedra foguera per la de percussió, en què el…
Sant Cristòfol de Busa (Navès)
Art romànic
Situació Vista de la part de ponent de l’església, que avui conserva molt pocs vestigis de l’edifici romànic origina E Pablo Al sector septentrional del municipi més extens del Solsonès, Navès, s’alça el sinclinal de la serra de Busa, que culmina amb el Cogul 1 526 m d’altitud i s’estén cap al cantó nord-occidental, on hi ha els cims del Capolat i el Capolatell Aquest forma un esperó rocallós amb grans cingleres, separat de l’anterior per un tall profund al qual solament hom pot accedir per una palanca A causa de les seves característiques geològiques, el Capolatell fou convertit…
punt mort
Transports
Posició de la palanca, del pedal o d’altre dispositiu d’accionament d’un canvi de marxes en la qual l’arbre primari no comunica cap moviment a l’arbre secundari.
registre
Música
En certs instruments de teclat (orgue, harmònium, clavicèmbal, etc.), mecanisme (palanca, tirador, corredora, etc.) que permet activar o desactivar el funcionament dels seus diferents jocs o registres (vegeu l’accepció anterior del terme).
gallet
Militar
Petita palanca, amb l’extrem lliure en forma d’arc, incorporada a la part de sota de la clau de les armes de foc portàtils i que hom acciona amb el dit per disparar.
drama
Teatre
Composició teatral en prosa o en vers considerada com un gènere mixt entre la tragèdia i la comèdia i on l’acció s’imposa a la narració.
Probablement cal atribuir la seva denominació al drama satíric , peça menor que a la Grècia antiga calia presentar a concurs juntament amb la trilogia tràgica Hom en coneix els trets més característics l’home domina el conflicte, no és vençut per les forces absolutes, com en la tragèdia, i dóna a la figura humana un enfocament més seriós que la comèdia De tota manera, ni a Grècia ni a Roma el drama no aconseguí d’imposar-se a aquests gèneres La pràctica escènica més aproximada al drama posterior cal trobar-la, als primers segles de l’era cristiana, a la Xina i a l’Índia, on era una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina