Resultats de la cerca
Es mostren 1153 resultats
gel en crosta
Hidrologia
Geomorfologia
Gel en forma de capa llisa, mat, prima i elàstica, de menys de 10 cm de gruix, que es forma en aigües tranquil·les a partir del gel greixós, la qual sura a la superfície de l’aigua i s’ondula fàcilment amb les onades sense trencar-se.
Sota pressió, les capes de gel en crosta poden formar un patró de dits entrecreuats Es pot distingir entre el gel en crosta fosc , de menys de 5 cm de gruix i d'aspecte molt fosc, i el gel en crosta clar , de més de 5 cm de gruix i d'aspecte més clar
Eric IX de Suècia
Història
Rei de Suècia (1156-60).
Fill de Jedvard i de Cecília, filla de l’antirei Blot-Sven, succeí Sverker I Introduí el cristianisme al nord de Suècia i organitzà una croada contra els finlandesos 1157 Atacat per Magne de Dinamarca, morí en el setge d’Uppsala És venerat com a sant i patró de Suècia Festa 18 de maig
bandatge
Biologia
Procés d’identificació cromosòmica mitjançant tècniques de tinció diferencial.
Es realitza durant la metafase de cèllules cultivades in vitro amb la finalitat d’evidenciar les diferents bandes que permetran la identificació dels cromosomes, ja sigui individualment o bé per parelles, ja que cada cromosoma exhibeix un patró de bandes distint i característic El bandatge cromosòmic representa un ajut important en la detecció d’algunes anomalies genètiques
herbolari | herbolària
Botiga d’un herbolari xinès
© B. Llebaria
Farmàcia
Persona que cull herbes i plantes medicinals i les ven.
Els herbolaris tingueren molta importància a l’edat mitjana, però actualment s’han limitat al camp de la medicina popular La tradició dels herbolaris es manté força viva arreu a Barcelona hom celebra la diada de Sant Ponç 11 de maig, patró dels herbolaris, amb diverses fires d’herbes als carrers, especialment al carrer de l’Hospital
Filet
Cristianisme
Segons el martirologi romà i el menologi grec, màrtir cristià mort a Esparta en temps d’Adrià.
A la segona meitat del s XVII apareix a Barcelona una tradició que el fa natural i conseller de la ciutat, i hom fins i tot intentà de declarar-lo patró de Barcelona Figura vestit amb la gramalla en una pintura de la casa de la ciutat 1688-90 Josep Costa escriví 1690 Vida del glorioso san Fileto, màrtir
Canut IV de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1080-86) i successor d’Harold IV.
Deu el seu renom a l’esforç posat en la difusió del cristianisme i a la protecció d’esglésies i monestirs Emprengué una expedició naval per reconquerir Anglaterra, que fallí 1085 Mantingué a ratlla els senyors feudals però en una revolta d’aquests fou assassinat Canonitzat per l’Església Catòlica el 1101, fou declarat patró de Dinamarca
pandero

Pandero
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió format per un cèrcol de fusta que serveix per a subjectar una membrana o pell tibant.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc El pandero és un dels instruments membranòfons amb marc més antics que es mantenen en l’actualitat, especialment en la interpretació de música antiga i tradicional de cultures mediterrànies, i se’n coneixen referències bíbliques N’hi ha dos tipus bàsics el pandero circular, amb marc de fusta circular i una sola membrana, sovint pintats o amb ornamentacions de marqueteria -a Catalunya poc ornamentat i utilitzat en les rondes pels fadrins-, i el pandero quadrat, amb un marc de fusta quadrat amb els cantells…
la
Música
Sisena nota de l’escala musical diatònica, segons la nomenclatura de Guido d’Arezzo.
La síllaba la també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra A del sistema de notació alfabètica segons la terminologia germànica i anglosaxona, pel fet que és el so emprat com a referència en l’afinació d’instruments Els diapasons habitualment donen com a patró d'afinació el la3 de 440 Hz
la
Música
Sisena nota de l’escala de do M, segons la nomenclatura de Guido d’Arezzo..
La síllaba la també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra A del sistema de notació alfabètica segons la terminologia germànica i anglosaxona, pel fet que és el so emprat com a referència en l’afinació d’instruments Els diapasons habitualment donen com a patró d'afinació el la3 de 440 Hz
Luci Licini Segon
Història
Llibert de Luci Licini Sura.
Fou, a Bàrcino, un personatge destacat, a qui foren dedicades una vintena d’inscripcions cas excepcional, datades poc després de l’any 107, per diverses corporacions municipals, com la de Bàrcino i les d’Ausa Vic i Iamo Ciutadella Fou accensus del seu patró, a la memòria del qual féu erigir l' arc de Berà , i sevir augustal de Tàrraco i de Bàrcino
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina