Resultats de la cerca
Es mostren 470 resultats
Francesc Flos i Calcat
Escriptura i paleografia
Educació
Literatura
Pedagog, cal·lígraf, autor teatral i poeta.
Vida i obra Estudià magisteri a Girona i exercí de mestre al Masnou Fou callígraf de l’Ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi , des d'on promogué un catalanisme renovador del món escolar Participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1899 i contribuí a la fundació d’altres noves escoles Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906, on exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en diverses…
Sílvia Nohales Becerra
Patinatge
Patinadora sobre rodes especialitzada en patinatge artístic.
Alumna de Carles Mur Pera, destacà en les especialitats lliure i combinada Fou primera classificada en diversos Campionats de Barcelona i de Catalunya entre els anys 1996 i 2000 Als Campionats d’Espanya, pujà diverses vegades al podi durant el període 1994-02 Aconseguí cinc títols estatals 1994, 2000, 2002, tres dels quals el darrer any en les proves de lliure, figures obligatòries i combinada Representà la selecció espanyola entre el 1998 i el 2002 Als Campionats d’Europa, assolí tres medalles d’or 1998, 1999, 2001, dues de plata 2000, 2002 i tres de bronze 1994, 1996, 2001…
Sant Julià dels Garrics (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Vista del costat meridional d’aquesta església, amb tot el mur decorat amb arcuacions i lesenes ECSA - JA Adell Situació L’església de Sant Julià dels Garrics o Sant Julià de Pera és situada en lloc despoblat, al costat del riu Bona Mapa 34-11253 Situació 31TCG731787 La pista per a arribar-hi surt de la carretera de Sorribes de Lavansa a la Seu d’Urgell, poc abans de Sisquer, que creua el riu per un gual, prop d’un antic pont JAA-MLIC Història L’advocació de sant Julià, a la vall de Lavansa, és esmentada en uns documents de permuta del 1031 i el 1056, de venda del 1085, i de…
la Pedra Blanca
Serra
Serra dels municipis de la Pera (Baix Empordà) i Sant Martí Vell (Gironès).
orellana

Orellanes d’albercoc
Alimentació
Tros de préssec, albercoc o pera tallat en forma de cinta i assecat.
Hom les consumeix torrades al forn, com a condiment de viandes, per postres, etc
Fragments de sarcòfag de Guissona
Fragment de sarcòfag de marbre blanc, amb un crater ovulat com a motiu central Museu d’Arqueologia de Catalunya - Empúries/R Serra Aquests tres fragments foren trobats a Guissona Segarra, dos d’ells al final dels anys setanta Es conserven en colleccions particulars del poble Són de pedra calcària Un dels fragments C fa 0,26 × 0,1 m aproximadament Es tracta de tres fragments amb restes d’estrígils que probablement pertanyen a una mateixa peça El B posseeix l’inici de la decoració figurada, que no es pol identificar atesa la seva conservació Per aquest motiu, tampoc no es pol precisar gaire la…
associació d’idees
Psicologia
Fenomen psíquic pel qual una idea és la causa de l’aparició espontània d’altres idees a la ment, a conseqüència d’una sèrie de connexions recíproques.
Aristòtil descobrí i definí les lleis que regeixen aquest fenomen llei de semblança, llei de contigüitat i llei de contrast Una idea s’associa a una altra amb més facilitat si ambdues tenen alguna característica comuna poma-pera, si han estat prèviament unides en el temps avui-demà o en l’espai tabac-pipa, o bé si són idees oposades blanc-negre L’associació d’idees pot ésser involuntària o bé controlada pel subjecte mateix L’associació involuntària és un instrument de la tècnica psicoanalítica anomenat mètode d'associació lliure L’associació controlada pot ésser un mètode de…
Castell sobirà i castell jussà de Viladecavalls
Art romànic
Segons S Cardús ambdues fortificacions tindrien més la categoria de cases fortes que no de castells Les escasses referències que en tenim són tardanes, del segle XIII El 1247 n’era el propietari Guillem de Viladecavalls Quant a Viladecavalls sobirà, el 1247 el posseïa Guillem de Castellbell El 1317 n’era el propietari el cavaller Berenguer de Pera El 1517 la fortalesa de Viladecavalls sobirà havia passat a la categoria de quadra, i hi consta com a propietari Felip Aymerich Pel que fa a Viladecavalls jussà, sembla que el senyorejaven la família Viladecavalls El 1242 n’era el…
Oix
Oix
© Fototeca.cat
Poble
Poble (413 m alt.) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), amb un percentage alt de població disseminada, situat a l’esquerra de la riera d’Oix.
L’església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 937, és romànica, molt modificada Prop seu hi ha un gran casal, el castell d’Oix , que fou bastit al segle XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà Oix formà part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà Fou dels Barutell fins al començament del segle XIX, que passà als Sants Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca L’antic terme comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies…
Mḗlos
Illa
Illa grega de la mar Egea, a l’arxipèlag de les Cíclades.
És constituïda per una massa de roques volcàniques damunt un sòcol cristallí L’activitat econòmica essencial és l’agricultura i la mineria explotació de manganès, plom, etc Els nuclis de població més importants són Mḗlos o Plaka i Péra Trivássalos A l’antiguitat fou ocupada pels doris d’Esparta s XIII aC Durant els s XIII-V aC la seva història resta un enigma combaté amb els grecs a Salamina 480 aC i formà part de la lliga delioàtica 425-424 aC Al final de la guerra del Peloponès l’almirall espartà Lisandre la deslliurà de la seva dependència atenesa Possessió macedònica a l’època…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina