Resultats de la cerca

A la primeria del s XVI pertanyia als Bertran i, per successius enllaços matrimonials passà als Catà, als Martí, als Papiol 1717 i als Torrents 1817

Centre agrícola i industrial a la plana, entre els torrents de Mellea i de Maira Nus de comunicacions Indústries mecàniques, de material ferroviari, metallúrgiques, de mobles i alimentàries

N'aparegué un sol exemplar 3 de gener de 1881, molt modest i destinat a una difusió privada En l’article de presentació ja hi havia el nucli del programa cultural de L'Avenç el nacionalisme, la voluntat de modernitat i la unificació lingüística

Situació i presentació El municipi de Terrassa limita al N amb el municipi bagenc de Mura, al NE amb Matadepera, a llevant amb els termes de Castellar del Vallès i Sabadell, al SE i al S amb Sant Quirze i Rubí respectivament, al SW amb Ullastrell i finalment a ponent limita amb els municipis de Viladecavalls i Vacarisses La ciutat es troba a una altitud de 277 m, en el fons d’una ampla depressió, envoltada per un amfiteatre de muntanyes i travessada longitudinalment per una xarxa de rieres molt ben desenvolupada La plana terrassenca, a manera de pla inclinat, descendeix progressivament cap a…

Es forma per la reunió de diversos torrents que davallen de les serres de Sant Joan i Setcomelles el seu principal afluent és, per la dreta, el riu de Valldarques

Situació i presentació El terme municipal de Sant Cebrià de Vallalta limita amb els termes de Tordera NE, Pineda i Calella E, Sant Pol de Mar S, Canet SW i Sant Iscle de Vallalta W La carena de la serra de Montnegre, al N, fa de límit amb el terme de Tordera, des del turó de Ca n’Alomar 701 m, gairebé a tocar amb el terme vallesà de Sant Celoni, fins al turó de la Grimola 648 m El territori perd altitud de N a S i de la carena muntanyosa davallen torrents que van a desembocar per l’esquerra a la riera de Sant Pol, com el sot de Vallfogona o riera de Sallent o les rieres de Mates i de Siurà…

Creix en vores de torrents i en paratges humits, a una gran part d’Europa Té nombroses virtuts remeieres és tònica estomacal, digestiva, carminativa, emmenagoga, antiinflamatòria, antihelmíntica i repellent de puces

Hi convergeixen els torrents del massís de Tibesti i de l’altiplà d’Ennedi, i s’hi troba aigua a poca profunditat És una àrea de pasturatge per a les tribus nòmades

Creix en vores de torrents, en bardisses i en altres llocs humits Planta lleugerament narcòtica, és usada en medicina popular per a combatre bronquitis, catarros intestinals, dolors reumàtics i certes afeccions cutànies

Josep Casademunt i Torrents, professor d’arquitectura, presenta plantes i alçats del convent gòtic de Santa Caterina, un dels primers símptomes de la revaloració de l’art medieval després de la crema de convents