Resultats de la cerca

Fou l’atleta més destacat en la prova de 400 m tanques, imbatut durant deu anys 1977-87 i en 122 curses consecutives Guanyà la medalla d’or als jocs olímpics de Mont-real 1976 i Los Angeles 1984, la de bronze a Seül 1988 i fou campió del món a Hèlsinki 1983 i a Roma 1987 El seu rècord del món fou vigent fins el 1992, quan en els Jocs Olímpics de Barcelona fou superat pel nord-americà K Young

Campió d’Europa a Stuttgart 1986 en la prova de salt amb perxa, campió del món a Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 i medalla d’or olímpica a Seül 1988 Ha batut en 16 ocasions el rècord del món en pistes a l’aire lliure, entre els anys 1984 i 1992, i ha deixat la marca en 6 m i 13 cm En pistes cobertes també l’ha batut 16 vegades amb una marca final de 6 m i 13 cm Màxim favorit per guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona, no aconseguí la classificació final

Aconseguí dues medalles d’or als Jocs Olímpics de Sydney, en individuals i formant parella amb la seva germana Serena Williams Entrenada pel seu pare, a l’abril del 1999 estigué, conjuntament amb Serena, entre les deu millors tennistes del circuit professional i formà part de l’equip dels EUA que guanyà la Copa Federació A partir d’aleshores, la seva trajectòria ascendent l’ha convertit en una de les primeres jugadores en la classificació de l’ATP ha guanyat el trofeu de Wimbledon els anys 2000, 2001, 2005, 2007 i 2008 i l’Open dels EUA el 2000 i el 2001 en individuals, i amb la seva germana…

Dominà el circuit professional de tennis de la primera meitat dels anys vuitanta Conegut pel seu estil de joc agressiu, fou número u del món durant quatre anys de manera consecutiva 1981-84 Guanyà quatre vegades l’Open dels Estats Units 1979, 1980, 1981 i 1984 i tres cops el torneig de Wimbledon 1981, 1983 i 1984 Amb l’equip del Estats Units assolí cinc copes Davis 1978, 1979, 1981, 1982 i 1992 Es retirà el 1994, amb un total de 77 títols guanyats En 1999 fou nomenat capità de l’equip de Copa Davis dels Estats Units

Professional des del 1990, el 1992 guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona Es mantingué durant tres anys entre els deu primers llocs de la classificació de la WTA En 1994-95 s’apartà del tennis arran de diversos problemes, però a partir del 1996 començà a superar-los lentament i l’any 2001 assolí els èxits més importants de la seva carrera, coronats per dos títols de Grand Slam, a Austràlia i a Roland Garros, i l’accés, per primera vegada, al lideratge de la WTA

Debutà el 1972, i el 1973, amb BRM, assolí un encoratjador cinquè lloc al Gran Premi de Bèlgica de Fórmula 1 L’any següent fitxà per Ferrari inicià una carrera brillant en guanyar el Campionat del Món de Fórmula 1 el 1975 El 1976 patí un accident al circuit de Nurburgring que li deixà gravíssimes cremades i seqüeles que afectaren la seva salut la resta de la seva vida, però aviat retornà a la competició i el 1977 guanyà el Campionat del Món per segon cop Al final d’aquest any fitxà per Brabham, però després de dues temporades sense èxits, el 1979 es retirà de la competició per fundar la…

Una de les principals innovacions de l’anomenada nova economia són els negocis per via electrònica o que utilitzen essencialment internet i les tecnologies de la informació per a desenvolupar-se Les regles de la competència, en un món globalitzat sense fronteres per a les mercaderies, productes, serveis i capitals, s’han vist radicalment modificades, especialment amb l’impuls de l’anomenada economia digital, que agilitza els processos i les transaccions La informació ha esdevingut un dels valors més preuats i valuosos del nou marc econòmic, per damunt dels béns més materials En aquest nou…

Sol consistir en un tram de via muntat dins un parell de cèrcols o de corones dentades Les vagonetes duen enganxalls rotatius que permeten de bolcar-les sense desenganxar

Consisteix en una plataforma proveïda d’un tram de via i de rodes que es mou sobre uns carrils transversals, eventualment moguda per motors propis

Els trens Euromed cobreixen el segment del Corredor Mediterrani  comprès entre Barcelona i Alacant, de 523 km En servei des del juny del 1997, el trajecte comprèn les estacions Barcelona-Sants, Tarragona, Castelló de la Plana, València-Joaquim Sorolla i Alacant-Terminal El novembre del 2016 s’hi afegí, com a resultat de les protestes pels problemes de la línia de Rodalies  R16, una estació a l’Aldea Baix Ebre, en principi de caràcter provisional Fou construït entre el 1995 i el 1996 per GEC Alsthom, empresa que aglutinava les societats Ateinsa, MTM i Meinfesa Altres empreses que participaren…