Resultats de la cerca
Es mostren 1090 resultats
àcid tel·lurhídric
Química
Denominació de les solucions aquoses del tel·lurur d’hidrogen (H2Te), les quals són tèrmicament inestables i altament tòxiques.
Presenta una acidesa superior pK 1 = 2,64 als corresponents àcids sulfhídric i selenhídric
acidulant
Química
Substància àcida, generalment orgànica, que s’utilitza en molts processos com a conservant, regulador, modificador de viscositat, etc.
Presenten aquesta característica els àcids cítric, fumàric, propiònic, làctic, succínic, adípic, màlic i tartàric
amida
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac o d’una amina primària o secundària per substitució per radicals acil
d’un hidrogen ( amides primàries
), de dos hidrògens ( amides secundàries
) o de tres hidrògens ( amides terciàries
).
Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents En l’espectroscòpia infraroja absorbeixen a 3 500-3 400 cm - 1…
anhalamina
Bioquímica
Alcaloide del peiot.
Cristalls que es fonen a 189-191°C, solubles en aigua calenta i en els àcids
boro-
Química
Forma prefixada del mot bor.
Ex borosilicat, borotungstat , etc, sals dobles dels àcids bòric i silícic, bòric i túngstic, etc
oligonucleòtid
Bioquímica
Substància formada per unes poques unitats de nucleòtid.
Els oligonucleòtids es formen per l’acció d’un enzim, la ribonucleasa , sobre els àcids nucleics
boixeda
Geobotànica
Comunitat vegetal en la qual domina el boix, bé que hi solen abundar també arbusts caducifolis.
Les boixedes solen substituir, en sòls calcaris o almenys no àcids, rouredes destruïdes per l’home
ascaridol
Farmàcia
Química
Antihelmíntic (ascaricida) que es troba a l’oli de blet.
Esclata en escalfar-lo a temperatures superiors als 130°C o quan és tractat amb àcids orgànics
cera
Química
Lípid simple, èster d’un àcid gras amb un alcohol alifàtic de cadena llarga, que hom troba en el regne animal (cera animal) i que hom obté de les plantes (cera vegetal) i del regne mineral (cera montana).
En la composició de les ceres intervenen fonamentalment alcohols i àcids grassos saturats no ramificats, amb cadenes de setze o de vint-i-quatre o més àtoms de carboni, com és ara els alcohols cetílic, cerílic i miricílic i els àcids palmític i ceròtic l’àcid i l’alcohol tenen sovint el mateix nombre d’àtoms de carboni, per la qual cosa hom creu que la gènesi biològica de les ceres té lloc a partir de la dismutació d’un aldehid gras Les ceres amb molècules lineals de longitud considerable tenen un punt de fusió més alt que el dels greixos de pesos moleculars anàlegs Són molt resistents als…
hidròlisi
Química
Descomposició d’una substància química per l’acció de l’aigua.
Per hidròlisi, l’aigua reacciona amb els cations per a produir bases febles, i amb els anions per a donar àcids febles La sal d’un àcid feble i d’una base forta, la d’una base feble i d’un àcid fort i la d’un àcid i una base febles tenen tendència a hidrolitzar-se El grau d’hidròlisi és la relació entre el nombre de mols hidrolitzats i el nombre total de mols de sal En el cas de la reacció d’hidròlisi de l’ió acetat, CH 3 COO - + H 2 O ⇌CH e - COOH + OH - , la constant de dissociació és donada per l’equació K e essent la constant de dissociació de l’aigua i K a la constant de dissociació de l…