Resultats de la cerca

Ensenyà a Atenes, i a Palmira fou el principal conseller de la reina Zenòbia Acusat d’haver escrit una carta on la reina es negava a rendir-se, fou executat quan la ciutat sucumbí a l’emperador Aurelià Els seus treballs retòrics i crítics foren molt apreciats La tradició medieval li atribuí, sense gaire fonament, el tractat Del sublim Pseudo-Longí

Gran mestre de l’orde de l’Hospital 1307-19, succeí el seu germà Guillaume, del qual dugué a terme el projecte de conquerir l’illa de Rodes i de convertir-la en el centre de l’orde 1308 Acusat d’apropiació indeguda de béns obtingué una bona part dels béns dels templers, suprimits l’any 1312, hagué de dimitir 1319

Participà en els viatges colombins i, juntament amb Cristóbal Guerra, organitzà una expedició 1499 que recorregué la costa veneçolana i anà a l’illa Margarita i a Cumaná, on intercanvià or i perles amb els indis, fet que convertí la seva expedició en la més fructífera de l’època El 1500, en tornar a la península Ibèrica, fou acusat de frau

Fill del duc Lluís I, féu assassinar, fent-li costat la noblesa savoiana, el canceller de Savoia Giacomo Valperga, acusat de treballar a favor del rei francès Lluís XI, el qual féu empresonar Felip 1464 Posteriorment es posà al servei del duc Carles I de Borgonya, però després l’abandonà, i féu les paus amb Lluís XI, que l’omplí d’honors

Durant la revolució del 1848 fou el capitost dels demòcrates saxons, membre i vicepresident del parlament preliminar de Frankfurt Enviat a Viena per encoratjar la revolta, fou nomenat pels liberals vienesos cap d’una companyia de milicians, que participà en el motí que costà la vida al ministre de la guerra Latoui Ocupada la ciutat per Windischgrätz, fou acusat de rebellió i afusellat

Cap de l’ala esquerra del partit socialista italià Malgrat que polemitzà amb Antonio Gramsci i amb els altres teòrics de l’ Ordine Nuovo , s’alià amb ell per a l’escissió de Liorna 1919 i la fundació del partit comunista italià, del qual fou primer secretari 1921-23 El 1930, acusat d’afinitats amb el trotskisme, fou expulsat del partit

Participà en la revolució del 1868 i fou elegit diputat el 1869, però s’uní al grup de republicans descontents i dirigí una partida republicana a Andalusia 1869 Acusat d’instigador de l’assassinat del general Prim, s’exilià a Amèrica i França i publicà Los asesinos del general Prim y la política en España 1886, en defensa de la seva innocència

D’origen humil, fou administrador de la casa de les germanes de Calígula acusat d’adulteri amb una d’elles, Agripina, fou exiliat 39 Amic de Neró, fou nomenat prefecte dels vigiles i successor de Burre en el pretori 62 Omnipotent després de la conjura dels Pisons, en el perill abandonà l’emperador Condemnat a mort per MS Otó, se suïcidà

Intervingué també en política Acusat, sobretot, d’antropomorfisme, fou sovint empresonat i perseguit Evacuà nombroses consultes jurídiques caracteritzades per l’intent d’harmonitzar tradició i raó La seva doctrina, reformista-conservadora, influí en el naixement del wahhabisme s XVIII i de l’estat de la dinastia saudita a Aràbia Autor, entre altres, del tractat de política jurídica Kitāb al-Siyāra al-šar'iyya

A Lió treballà com a impressor Acusat d’heretgia, fou condemnat i cremat a París Escriví Second enfer 1544, contra la Inquisició, i Manière de bien traduire d’une langue en l’autre 1540 La seva obra més important, però, és Comentarii linguae latinae 1536-38 És també autor de poemes Carmina 1534-38 i Cantique sur la désolation et la consolation 1546