Resultats de la cerca
Es mostren 2424 resultats
Publi Eli Adrià
Bust d’Adrià (British Museum)
Isaac Lee (CC BY-NC-ND 2.0)
Història
Emperador romà (117-138), de la dinastia antonina.
Sembla que Trajà, quatre dies abans de morir, quan Adrià era legat imperial a Síria, l’adoptà Interessat per la pau, deixà les conquestes de Trajà a l’Orient i es dedicà a l’organització interior de l’Imperi, viatjà arreu i establí una burocràcia forta i un control seriós de les finances Per defensar l’Imperi fortificà el limes , entre altres indrets, a Germània i a Britània mur d’Adrià Féu emmurallar també la ciutat de Roma muri Adriani Es preocupà pels cultes i les civilitzacions locals, però cometé l’error d’alçar un temple a Júpiter dins el recinte de Jerusalem, cosa que provocà una…
Les Col·lectivitats Cooperatives Confederals de Treballadors Pagesos
La FRPL-CNT adopta un estatut tipus per a totes les collectivitats anarquistes i mixtes, que esdevindran Collectivitats Cooperatives Confederals de Treballadors Pagesos
acte administratiu
Dret administratiu
Acció o declaració unilateral de voluntat, de desig o de coneixement dels òrgans de l’administració pública en l’exercici de llurs funcions públiques.
Dit especialment de les resolucions o acords que adopta l’administració sobre qualsevol qüestió en exercici d’una potestat administrativa distinta de la reglamentària
Calpúrnia
Història
Família (gens) romana els membres de la qual tingueren elevats càrrecs polítics (del segle II aC al segle II dC).
Una branca d’aquesta família adoptà el sobrenom de Piso Calpúrnia, filla de Luci Calpurni Piso, es casà amb Juli Cèsar el 59 aC
Oficina de Cooperació Educativa i Científica Internacional
Història
Unitat administrativa del departament d’ensenyament que té per objectiu la cooperació en iniciatives i projectes europeus i d’altres àmbits internacionals, l’organització d’intercanvis escolars i la propagació a Catalunya dels programes d’acció educativa de la Unió Europea i internacionals.
Fou creada el 1988 com a Oficina de Cooperació Educativa i Científica amb la Comunitat Europea i adoptà el nom actual l’any 2000
sobirana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Brabant del segle XVII d’un pes de 10 grams.
Sota el domini austríac adoptà el nom de sobirana de Flandes o sobirà L’emissió, limitada primer als Països Baixos austríacs, fou estesa a tot l’Imperi
La Gralla
Exemplar número 1 de La Gralla
Setmanari
Setmanari catalanista editat a Granollers del maig del 1921 al 1929.
Dirigit successivament per Amador Garrell i Alfred Canal, adoptà sobretot un caràcter informatiu d’abast comarcal Publicà una collecció de facsímils dels periòdics principals de la ciutat
aurèola
Art
Entorn que fa ressaltar tota una figura esculpida o pintada.
Pot ésser formada per raigs de llum, per núvols o, simplement, per ornaments abstractes Adopta diferents formes circular, oval, ellíptica, de punta d’ametlla ametlla mística, etc
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’or de castella, introduïda per Carles V (1535) dins les encunyacions per a l’expedició a Tunis, batuda per primera vegada a Barcelona i més tard a diverses seques castellanes, amb un pes de 3,35 grams i llei de 916 mil·lèsimes.
Com a conseqüència, Castella s’apartà del sistema del ducat i adoptà l’escut com a unitat monetària per a l’or, amb la sèrie de múltiples
Banca Catalana inicia les seves passes
Economia
Un grup d’empresaris i homes de negocis compren el 100% del capital de la Banca Dorca d’Olot, entitat que el 1961 adopta el nom de Banca Catalana