Resultats de la cerca
Es mostren 677 resultats
Capó reial
El capó reial és actualment als Països Catalans un migrador molt escàs, però que sembla regular, car es coneixen observacions de gairebé tots els anys Antigament havia estat molt més freqüent, perquè les poblacions que niaven a l’occident europeu travessaven regularment les nostres terres Aleshores era fins i tot comú en algunes localitats, com per exemple al delta de l’Ebre, on encara la dècada dels anys 40 s’observaven grups importants de fins i tot centenars d’ocells que es sedimentaven en aquesta zona durant el setembre i l’octubre S’ha recollit un total de 53 observacions, que es…
Boscarla mostatxuda
Àrea de distribució de la boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogom als Països Catalans Maber, original dels autors La boscarla mostatxuda es troba durant tot l’any als Països Catalans, nia localment als aiguamolls del litoral, des del Rosselló fins al Baix Vinalopó, i també a Mallorca i Menorca Aquesta darrera illa sembla haver estat colonitzada recentment, car no hi havia dades anteriors al 1980, i la seva cria es va provar definitivament el 1984 Tot i que es considera un ocell sedentari, almenys algunes poblacions realitzen moviments dispersius després de la cria per…
la Pineda

Platja de la Pineda, a Vila-seca de la Solcina
© Fototeca.cat
Nucli
Important nucli turístic del municipi de Vila-seca, Tarragonès.
Formava un antic terme repartit entre els municipis de Vila-seca i Salou, Tarragona i la Canonja aquest unit el 1964 a Tarragona, a la costa, on s’estén la platja de la Pineda , que s’allarga des de la platja del Riuclar al costat del port de Tarragona fins al promontori del racó de Salou Prop del cap de Salou hi havia la zona d’aiguamolls de l' estany de la Pineda , drenat per la séquia de la Pineda Dins el terme de Vila-seca hi ha l’església i actual santuari de la Pineda , antiga església parroquial, on és venerada la Mare de Déu de la Pineda o del Foradet Ha esdevingut…
anhima
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes
de la família dels anhímids, robust, d’uns 80 cm d’alçada i uns 2 m d’envergadura.
Comparativament al cos, té el cap petit, i un bec semblant al dels pollastres, amb la base desproveïda de plomes i cerosa té un apèndix corni implantat sobre el cap i encorbat cap endavant fins a sobrepassar la punta del bec Les ales són molt grans i tenen, cadascuna, dos esperons sobre l’articulació del carp, un de 4 cm de llarg i l’altre d’1 cm, ambdós triangulars i punxeguts Les potes, curtes, són grosses i fortes, i els dits tenen unes ungles molt desenvolupades Té un abundant plomatge, de tons predominantment grisos Viu en aiguamolls, en grups nombrosos És omnívor En…
Formosa
Divisió administrativa
Província del nord de l’Argentina, entre el Paraguai —del qual la separa el riu Pilcomayo— al nord, el riu Bermejo al sud, Salta a l’oest, i el riu Paraguai, a l’est; forma part de la regió del Gran Chaco.
La capital és Formosa 93 603 h 1980 És una plana alluvial inclinada cap a l’est en la qual l’escàs pendent facilita la formació d’aiguamolls i arenys El clima hi és tropical, amb temperatures mitjanes anuals de 20°C i pluges de 1 000 mm, que augmenten cap a l’est, i amb una estació seca del maig a l’octubre La vegetació és de sabana, amb bosc de cedres Poblada al final del s XIX, la manca de comunicacions ha mantingut la població concentrada als marges del riu Paraguai la densitat és molt baixa 4 h /km 2 1980 L’estructura econòmica és agropecuària hi destaquen el conreu de cotó, l’explotació…
Arnaldur Indriðason
Literatura
Escriptor islandès.
Fill del també escriptor Indriði G Þorsteinsson, es graduà en història el 1996 i es dedicà al periodisme Autor de novella negra, els seus llibres protagonitzats pel detectiu Erlendur han assolit una difusió internacional Hom pot esmentar-ne Synir duftsins ‘Els fills de la pols’, 1997, Mýrin ‘Aiguamolls’, 2000, GrafarÞögn ‘El silenci de la tomba’, 2001, Röddin ‘Veus’, 2003, Vetrarborgin ‘Castell d’hivern’, 2005, Myrká ‘Foscor’, 2008, Furðustrandir ‘Ribes estranyes’, 2010 i Reykjavíkurnætur ‘Nits de Reykjavík’, 2012, entre d’altres, a més de Napóleonsskjölin ‘Operació Napoleó’,…
Cigne petit
Als Països Catalans, el nombre de citacions ha estat de 20, corresponents a 12 hiverns A l’igual que passa a la Camarga, es pot trobar des del final d’octubre fins al final de març, amb la màxima el desembre i el gener Els estols tenen, en general, entre 3 i 9 individus, amb una màxima de 13 a Ullà Baix Empordà el 15-280363 Les altres localitats on s’ha controlat el cigne petit són aiguamolls de l’Alt Empordà mesos de gener de 1963 i 1985, delta del Llobregat gener del 1891, delta de l’Ebre febrer del 1964 gener de 1969, hiverns de 1971-72 i 1972-73 març del 1974 mesos de…
Mato Grosso
Divisió administrativa
Regió del centre-oest del Brasil.
És dividit entre els estats de Mato Grosso i Mato Grosso do Sul, i ocupa una àrea de prop d’1 250 000 km 2 Fisiogràficament, més de les dues terceres parts, al N, el S i l’E, corresponen a les terres altes de l’escut brasiler, de relleu amb predomini d’altiplans Les serralades Roncador, Apiacas, Norte, Maracajú, Chapada dos Parecís no superen els 1 000 m d’altitud El sector sud-occidental és ocupat per les terres baixes del Pantanal Matogrossense, on conflueix el curs baix de diversos rius Paraguai, Miranda, Cuiabá, Taquari, que forma una extensíssima àrea d’aiguamolls La meitat…
Cotxa blava
La cotxa blava Luscinia svecica és un bonic ocell migrador que a l’hivern viu als nostres aiguamolls No sobrepassa els 14 cm i en tots els plomatges mostra una taca rogenca als costats de la cua, que fa visible en els seus continus moviments El mascle, a la primavera, té el pit i la gola de color blau, amb una taca blanca al mig, com l’exemplar de la fotografia feta als marjals del Fondo mentre que a la tardor, els té blanquinosos La femella sempre és menys vistosa, i té la gola blanca José Damián Navarro L’estatus de la cotxa blava sembla força clar, encara que caldria comprovar el que…
les Landes
Regió de la costa atlàntica d’Aquitània, Occitània, estesa des de l’estuari de la Garona (N) fins al riu Ador (S).
Forma una ampla plana d’uns 14 000 km 2 , travessada al NW per valls encaixades, excavades pel riu Leyre i pels tributaris de l’Ador Un pendent molt dèbil dificulta el drenatge, obstaculitzat, d’altra banda, per l’existència a molts indrets d’una capa impermeable i poc profunda, l' aliós , la qual cosa contribuí a convertir la regió en una ampla àrea d’aiguamolls, apta només per al pasturatge de grans ramats d’ovelles transhumants La dessecació i posterior plantació de pins durant el s XIX canvià l’aspecte i l’economia de la regió, i implantà l’explotació forestal i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina