Resultats de la cerca
Es mostren 598 resultats
hanefita
Islamisme
Dit de l’escola jurídica fundada per Abū Ḥanīfa i dels membres que en formaren part.
Les doctrines de l’escola, elaborades a través de l’analogia metòdica i de l’aprovació basada en la rectitud de la solució, foren seguides pels abbàssides i pels aglàbides
hamada
Geomorfologia
Forma de relleu característica del desert.
És un altiplà estructural de superfície pedregosa, desenvolupada sovint sobre una capa de roques calcàries d’origen continental L’erosió eòlica —en aquest cas la deflació— arrossega la sorra del damunt i només hi deixa els fragments més grollers L’hamada apareix, doncs, coberta per una gran quantitat de rocs angulosos Són nombroses a la part nord del Sàhara, i poden prolongar-se sovint en forma de turons testimoni
hadit
Islamisme
Narració relativa a fets o a dites de Mahoma o dels seus companys, segons testimonis contemporanis ḥadīṯ.
Consta d’una introducció, que consigna els noms dels transmissors, seguida del text pròpiament dit Les sis colleccions recopilades al segle IX reconegudes oficialment constitueixen el conjunt de la tradició musulmana, que és considerada com a font de dret i com a complement de la revelació
Mehmet VI
Història
Darrer soldà otomà (1918-22), nebot de Mehmet V.
Amb l’abolició del soldanat intentà de proclamar-se califa a Al-Ḥiǧāz
Mehmet V
Història
Trenta-cinquè soldà otomà (1909-18).
Fill d’Abdülmecit I i successor d’Abdülhami II, durant el seu govern tingueren lloc les guerres balcàniques 1912 i 1913 i la participació de Turquia en la Primera Guerra Mundial
Mehmet IV
Història
Dinovè soldà otomà (1648-87).
Tingué els visirats de Mehmet i Ahmed Köprülü i de Kara Muṣṭafà Després de la victòria de la coalició europea a Mohacs 1687, fou deposat pel seu germà Solimà II, amb la collaboració de Mustafà Köprülü
Mehmet III
Història
Tretzè soldà otomà (1595-1603).
Disputà infructuosament a Àustria el control del Danubi, i hagué d’afrontar diverses revoltes a l’Àsia Menor i a Pèrsia
Mehmet II
Història
Setè soldà otomà (1444-46 i 1451-81).
Fill de Murat II, conquerí Constantinoble 1453, malgrat els intents de croada d’Alfons el Magnànim, i hi feu executar Joan de la Via, entre altres, per la seva defensa de la ciutat Ocupà Sèrbia 1459 i la Morea septentrional 1460, però hagué de signar la pau amb l’albanès Iskandar Beg, vassall de la corona catalanoaragonesa La llarga guerra contra Venècia 1463-79 menà a l’annexió turca del Negrepont 1470, Croia i Scutari 1479 Mehmet II posà fi al domini genovès a la mar Negra Sinop i Trebisonda, 1461, però fracassà a Rodes enfront dels cavallers de Sant Joan 1480 Protegí la cultura i les arts
Mehmet I
Història
Cinquè soldà otomà (1413-21).
Fill de Baiazet, restaurà la unitat turca, desfeta a causa de la invasió de Tamerlà 1402
Mahmut II
Història
Soldà otomà (1808-39).
Assolí el poder durant la revolta dels geníssers deposició de Mustafà IV i assassinat de Selim III Hagué d’acarar-se amb els russos, que s’annexaren Bessaràbia pau de Bucarest, 1812, i amb diverses insurreccions als Balcans independència de Grècia, el 1819, i de Sèrbia, el 1820 Enfrontat amb Ibrāhīm Paixà , que l’havia ajudat contra Grècia, hagué de cedir-li Síria i Adana Reorganitzà l’exèrcit i executà nombrosos geníssers dissidents
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina