Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
te
Te gelat
© Corel
Alimentació
Economia
Producte obtingut per preparació amb fermentació o sense de fulles joves i gemmes o brots de te.
La qualitat del te depèn del lloc de producció, l’època de collita, la part de la planta i el mètode d’elaboració Segons aquest darrer, pot ésser verd no fermentat, negre fermentat i oolong semifermentat El te verd és obtingut per enrotllament i dessecació de les fulles després d’haver-ne inactivat els enzims per escaldament amb vapor d’aigua, amb posterior escalfament fins que adquireix un color verd fosc eventualment és aromatitzat amb flors camèlies o magnòlies L’elaboració del te negre el més corrent als Països Catalans comprèn les següents…
àcid veràtric
Química
Àcid monocarboxílic aromàtic que es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en alcohol i èter i poc solubles en aigua, que es fonen a 182°C.
Hom l’obté per metilació dels àcids hidroxilats corresponents, i és molt emprat com a intermedi en la síntesi de productes naturals i de diversos fàrmacs
fenantrolina
Química
Compost aromàtic polinuclear constituït per dos anells de piridina condensats en un de benzè, d’aplicació en química analítica per la seva capacitat complexant d’ions metàl·lics.
asfaltè
Química
Mescla d’hidrocarburs amb un cert caràcter aromàtic, de pes molecular alt (de 10 3
a 10 5
), amb una relació C/H de 8 a 9.
És la fracció de l'asfalt insoluble en nafta i soluble en disulfur de carboni Quan s’escalfa no s’ablaneix, sinó que es descompon El contingut d’asfaltens té importància en el grau de viscositat d’un asfalt
antracè
Antracè
©
Química
Hidrocarbur aromàtic tricíclic, que es fon a 218°C i bull a 342°C, insoluble en aigua, soluble en els solvents orgànics, la molècula dels quals forma tres anells benzènics coplanars.
És obtingut en la destillació del quitrà d’hulla i hom l’extreu a partir de la fracció anomenada oli d’antracè Quan és pur presenta una fluorescència blava característica És oxidat fàcilment a antraquinona i serveix com a primera matèria en la fabricació d’alitzarina i de molts altres colorants
reacció de Bucherer
Química
Reacció de substitució d’un grup hidroxil i d’un compost aromàtic per un grup amina per acció d’una solució aquosa de sulfit o bisulfit d’amoni, a pressió.
Així, el β-naftol dóna β-naftilamina, segons l’equació Aquesta reacció és reversible per escalfament de l’amina aromàtica amb bisulfit de sodi i addició d’àlcali hom obté el fenol corresponent Aquest procés invers és conegut també com a reacció de Bucherer
matsutake
Micologia
Bolet micorrízic, de la família de les tricolomatàcies, carnós i molt aromàtic, que creix als boscos de pinedes del Japó i que és molt apreciat en la cuina d’aquest país.
tumèric
Química
Matèria colorant groga que conté curcumina, procedent dels rizomes de la Curcuma longa, que té un gust aromàtic semblant al pebre però més amarg i dóna un color groguenc als plats cuinats.
àcid salicílic
Química
Hidroxiàcid carboxílic aromàtic que es presenta en forma d’agulles incolores de gust dolcenc que esdevé amarg, solubles en els solvents orgànics i poc solubles en l’aigua, que es fonen a 159°C.
Fou descobert l’any 1839 per R Piria en la degradació de la salicina Hom l’obté industrialment per tractament del fenòxid sòdic amb diòxid de carboni i calor amb posterior acidificació Presenta una forta associació intramolecular per pont d’hidrogen i és emprat fonamentalment en la fabricació de l’aspirina i de diversos èsters salicilat, i d’altres derivats que també presenten activitat farmacològica, com a intermedi en la síntesi de colorants i perfums i com a fungicida Tot i presentar activitats antipirètica, analgèsica i antireumàtica, no és emprat en medicina a causa de la seva toxicitat
anís estrellat
anís estrellat
© Fototeca.cat
Botànica
Fruit de la badiana format per uns vuit fol·licles agrupats radialment, aromàtic (ric en anetole), emprat en farmàcia com a estimulant, i per a aromatitzar alguns guisats i sopes, licors ( aniset
) i medecines.