Resultats de la cerca

Es mostren 147 resultats

reacció de Stephen

Química
Procediment sintètic, introduït l’any 1925, per a la preparació d’aldehids aromàtics i alifàtics mitjançant la reducció dels corresponents nitrils amb l’ió Sn2+ en medi clorhídric, i posterior hidròlisi de l’aldimina intermèdia.
Segueix amb l’esquema Transcorre generalment amb bons rendiments, però és afectada per la presència de substituents voluminosos pròxims al grup nitril
Gran enciclopèdia catalana

síntesi de Vilsmeier-Haack

Química
Síntesi d’aldehids aromàtics que hom porta a terme per tractament d’un compost aromàtic activat en l’anell amb l’addició de l’oxiclorur de fòsfor i la N,N-dimetil-formamida, seguit d’hidròlisi.
Gran enciclopèdia catalana

taní sintètic

Alimentació
Tecnologia
Química
Nom genèric d’una sèrie de composts, originàriament cossos aromàtics sulfonats, emprats en adoberia, bé com a adob, bé com a auxiliars de l’adob, vegetal o mineral, per a obtenir cuirs amb unes propietats determinades.
Gran enciclopèdia catalana

Les geraniàcies

Geraniàcies 1 Erodium malacoides a aspecte general, en el qual es poden apreciar les umbelles de flors i de fruits x0,5 b detall d’una flor seccionada, que mostra cinc estams fèrtils i cinc estaminodis rudimentaris x 4 c fruit, ja fragmentat en els cinc mericarpis de què consta x 1 d mericarpi, de llarga aresta recargolada i cobert de pèls curts i rígids, dirigits cap amunt x 4 2 Fulla d’Erodium cicutarium, pinnada x 0,5 3 Geranium rotundifolium a aspecte general d’aquest teròfit de fulles orbiculars i blanes i de floretes rosades x 0,5 b fruit en el moment de llançar bruscament algunes de…
Història natural dels Països Catalans

azina

Química
Qualsevol dels composts aromàtics heterocíclics caracteritzats per un anell benzènic en què un dels sis àtoms de carboni és reemplaçat per un de nitrogen i un altre, almenys, per un de nitrogen, d’oxigen o de sofre.
Les azines més importants, derivades de l’anell de piridina monoazina, són la piridazina , la pirimidina i la pirazina , les quals hom anomena també genèricament diazines
Gran enciclopèdia catalana

condensació de Claisen-Schmidt

Química
Crotonització d’aldehids aromàtics (o d’uns altres aldehids sense hidrogen en posició α) amb aldehids alifàtics o cetones, en presència d’àlcali, per a donar aldehids o cetones insaturades; n’és un exemple l’obtenció de la benzalacetofenona: .
Gran enciclopèdia catalana

Les rosàcies

Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).

Eugeni Sierra

Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o compostes —a les formes llenyoses, generalment…
Història natural dels Països Catalans

reacció de Sandmeyer

Química
Reacció d’halogenació de composts aromàtics, introduïda l’any 1884, que hom porta a terme per addició d’una solució d’una sal de diazoni a una dissolució d’un halogenur cuprós, excepte el fluorur, en l’hidràcid corresponent, d’acord amb l’esquema .
Pot ésser també emprada en la preparació de benzonitrils, mitjançant l’acció del cianur cuprós
Gran enciclopèdia catalana

galeta

Galetes Maria

© Fototeca.cat

Alimentació
Cadascun dels petits trossos de formes diverses, segons els motlles, en què hom divideix el producte obtingut per cocció al forn d’una massa elaborada amb farina de blat tendre, greix i sucre, productes aromàtics, altres aliments (ous, llet, llevat, malta, mel) i additius.
És de fàcil conservació, digerible i nutritiva La galeta mòlta és obtinguda en moldre massa de galeta sense sucre, no fermentada ni cuita
Gran enciclopèdia catalana

volumetria

Química
Tècnica d’anàlisi química quantitativa que fa ús d’una reacció química entre solucions per tal de determinar la quantitat de substància, objecte de l’anàlisi, present en una mostra.
Consisteix en la mesura del volum de solució de reactiu, de concentració coneguda, que és necessari per a reaccionar totalment amb un volum mesurat de la solució de la substància problema La reacció química implicada en un procés volumètric ha d’acomplir determinades condicions, com ara que sigui ràpida i estequiomètrica i que presenti alguna característica que permeti de detectar amb precisió el punt final o d’equivalència En general, les reaccions que satisfan aquestes condicions transcorren entre espècies iòniques D’altra banda, les reaccions que impliquen formació o trencament d’enllaços…
Gran enciclopèdia catalana