Resultats de la cerca
Es mostren 5861 resultats
ulva
Aspecte general d’una ulva ( Ulva rigida
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de clorofícies, de l’ordre de les ulotricals, de tal·lus laminar ample i de color verd brillant o verd groguenc.
Habiten aigües litorals salades o salabroses riques en matèria orgànica Moltes espècies són conegudes amb el nom d'enciam de mar
riera
Aspecte de la riera de Castellcir
© CIC-Moià
Curs d’aigua generalment intermitent per manca d’aigua a l’estiu, de vessant d’extensió comarcal i de cabal inferior al d’un riu.
jonc
Aspecte general d’un jonc ( Juncus articulatus )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies de la família de les juncàcies, perennes o rarament anuals, hidròfiles, sovint rizomatoses, de fulles amb bases embeinadores i de limbe cilíndric, acanalat o aplanat, a vegades absents, d’inflorescències cimoses, glomerulars o paniculars, terminals o aparentment laterals, i de fruits capsulars polisperms.
Consta d’unes 240 espècies, entre les quals cal destacar el jonc marí J maritimus , que habita terrenys humits prop de la mar, i el jonc de galàpet J bufonius , anual, que creix en aiguamolls
torre Luengo
Aspecte de la torre Luengo
© Carolina Latorre Canet
Torre
Torre situada a uns 2 km d’Alginet (Ribera Alta) que centra una antiga gran masia de la partida de l'Horteta.
Construïda a la segona meitat del segle XIX, aquesta obra civil comparteix estil amb altres obres coetànies de l'alta burgesia valenciana Té set plantes, amb una habitació cadascuna La torre acaba en una terrassa plana on hi ha una estructura metàllica que conté una campana Les finestres són de maó, i d'arc escarser a les cares S i E, i en totes les cares dels dos últims cossos Algunes tenen reixes de ferro forjat, i les de la penúltima planta tenen un balcó Exempta, hi ha la masia del segle XVIII, amb capella El 1861 consta com a propietat de Juan Baltasar Luengo, que va introduir el conreu…
pont d’en Bruguer
Aspecte del pont d’en Bruguer
© C.I.C. - Moià
Pont
Construcció i obres públiques
Pont medieval sobre el riu Gurri, dins del municipi de Vic (Osona), al NE de la ciutat.
Consta de cinc arcs i fa prop de 40 m de llargada La seva construcció s’inicià el 1384 i finalitzà el 1434 Facilitava el pas al camí ral de Vic a Folgueroles El 1983 fou declarat bé cultural d’interès nacional
Illes Marshall
Aspecte de les costes de les Illes Marshall
Estat
Estat del Pacífic occidental, que comprèn un grup d’illes situades a l’E de les illes Carolines i al NW de les Gilbert; la capital és Dalap-Uliga-Darrit, a l’atol de Majuro.
És format per dues cadenes paralleles d’atols corallins Ratak a l’E i Ralik a l’W El clima és calorós, i rep els vents alisis del NE sovint és sotmès a la influència dels tifons del Pacífic La població és formada per micronesis Hi té importància la pesca i l’exportació de copra En 1947-82, sota tutela nord-americana, formaren part de les Illes del Pacífic en Administració Fiduciària i esdevingueren una base militar Hom hi dugué a terme proves amb armament nuclear més de 60 entre els anys 1946 i 1958 i convencional que afectaren sobretot els atols d'Enewetak i Bikini…
riera de Marfà
Aspecte de la riera de Marfà
© C.I.C - Moià
Riera
Curs d’aigua del Moianès, afluent de capçalera de la riera de Calders, que neix dins el terme de Collsuspina.
En el seu curs alt rep els noms de riera de Santa Coloma i de Fontscalents en travessar el terme de Castellterçol, rep el torrent Mal per l’esquerra, i, després de drenar l’antic terme de Marfà, s’uneix amb la riera de Sant Joan a Monistrol de Calders
Mirambell
Aspecte de la vila de Mirambell
© CIC-Moià
Municipi
Municipi i vila d’Aragó, a la província de Terol, al límit amb el País Valencià (Ports), a la vall mitjana del riu de Cantavella.
Aiguadolç
Aspecte del port nàutic d'Aiguadolç
© CIC-Moià
Urbanització
Urbanització del municipi de Sitges (Garraf), situada entre les platges dels Balmins i Aiguadolç.
Hi ha un port nàutic
Vallbona
Aspecte de la masia de Vallbona
© CIC-Moià