Resultats de la cerca

Fundat el 1953 com a secció excursionista de l’Ateneu Castellarenc, el 1987 adoptà la denominació actual Disposa de seccions de muntanya, escalada, espeleologia, esquí, natura i fotografia Organitza duatlons, proves de resistència per muntanya com Els Cinc Cims i La Ruta de les Ermites, i caminades populars El 1961 organitzà la primera marxa de regularitat infantil i des del 1965 publica un butlletí mensual El 2010 tenia uns 750 socis

Competí en la modalitat de lluita grecoromana representant l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 en la categoria de pes superlleuger de 75 kg Dirigí el Club Esportiu Catalunya, vinculat al moviment fejocista Treballà de professor de gimnàstica, i impartí classes de gimnàstica sueca i lluita grecoromana al local del Boxing Club de Barcelona

Es destacà com a meteoròleg publicà les seves observacions sobre Menorca el 1886 a la Revista de Menorca , des del 1888 fins al 1928 La seva collaboració s’estengué a diferents centres espanyols i estrangers i al Servei Meteorològic de Catalunya També fou un notable ornitòleg i reuní una collecció d’ocells de Menorca que es conserva a l’Ateneu de Maó, del qual fou un dels fundadors

Format a l’Ateneu Obrer, al Cercle Artístic de Sant Lluc —on fou deixeble de JLlimona— i a Llotja Residí a París des del 1906 hi exposà als salons i conreà un paisatgisme postimpressionista Església de Channevières , 1918 En retornar participà en les Exposicions d’Art de Barcelona dels anys 1919, 1920 i 1921 i es féu ressò de l’estètica noucentista en quadres de figura, com Repòs 1921

De família d’orígen francès, fou advocat de pobres 1839-41 i degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1878-79 i 1880-81 Dins el partit liberal, fou de tendència moderada Fou diputat al Congrés 1863-64, regidor de l’ajuntament barceloní i diputat provincial Fou un dels fundadors de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona El 1868 fou president de l’Ateneu Català

Practicà altres esports com la gimnàstica i el rugbi Formà part de la secció de rugbi del Futbol Club Barcelona i de la selecció catalana Competí en la modalitat de lluita grecoromana representant la secció de gimnàstica i esports de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona Disputà els Jocs Olímpics de París 1924 en la categoria de pes ploma 62 kg Jugà a rugbi amb el Futbol Club Barcelona

Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1862 Fou catedràtic d’obstetrícia de la Universitat de València 1872, de la facultat de la qual fou degà Presidí l’Ateneu Científic Literari i Artístic de València 1881-84/85 i fundà i dirigí durant dotze anys la Crónica Médica de Valencia El 1889 es traslladà a la facultat de medicina de Barcelona Publicà diversos manuals i tractats d’obstetrícia

Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, s'especialitzà en història  cultural, social, de l'esport i del franquisme És professor d'història contemporània a la Universitat de Barcelona i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya Dirigí el Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona, i fou membre de l'Ateneu Barcelonès Ha publicat diversos de llibres i articles, i dirigí l' Enciclopèdia de l'Esport Català  

Estudià a Anglaterra i a Bèlgica, on publicà assaigs a L’Art Public sobre el Modernisme català 1909 En la Revista Jurídica de Catalunya estudià el dret català, especialment el fideïcomís Intervingué en la fundació del diari El Matí , pertangué a la Penya de l’Ateneu i, influït per Xènius , publicà Les doctrines de Georges Sorel 1917 És pare de l’assagista i historiador Enric Jardí i Casany

Començà amb l’equip de l’Ateneu Santboià A Saragossa jugà al CN Helios, l’Iberia i l’Stadium Casablanca També fou jugador del Club Hesperia de Madrid, l’Aismalíbar de Montcada i Reixac 1957-59 i el RCD Espanyol 1959-60 Després de dos anys sense jugar professionalment s’incorporà al Club Sícoris de Lleida 1962-64 fins a la seva retirada Fou internacional amb la selecció espanyola en quinze ocasions