Resultats de la cerca
Es mostren 2203 resultats
Estats Pontificis
Història
Conjunt de territoris d’Itàlia que formaren els dominis temporals dels papes de Roma.
Des del s IV aquests havien posseït un patrimoni extens però sense sobirania Durant la dominació bizantina d’Itàlia, el ducat de Roma depengué, en teoria, dels emperadors de Constantinoble, però de fet fou independent i els pontífexs anullaren, amb llur prestigi i autoritat, el poder de la noblesa local Davant la invasió longobarda, al s VIII, el papa Esteve III demanà auxili a Pipí el Breu, el qual es comprometé 754 a “restituir” al pontífex les terres perdudes, promesa que constitueix la controvertida “donació” de Pipí el Breu damunt la qual basaren els papes llur sobirania…
Bekennende Kirche
Moviment iniciat durant el període nazi per un grup de cristians de l’Església evangèlica alemanya, que s’oposà a la política d’intromissió eclesiàstica del govern i a l’Església estatal representada pels Deutsche Christen.
Enfront d’ells definí la fe i la missió de l’Església sínode de Barmen, 1934 i instituí una administració provisional amb autoritat canònica
admissió en la cotització
Economia
Acte pel qual és concedit a un títol el dret a figurar en la cotització oficial de la borsa i, per tant, a ésser objecte de negociació.
L’admissió és sotmesa segons els països a l’exigència de diversos requisits i és atorgada per l’autoritat, administrativa o corporativa, que dirigeix la borsa
decret gelasià
Cristianisme
Compilació de diverses fonts feta al principi del segle V i posada sota el nom del papa Gelasi I.
Tracta, entre altres punts, de l’Esperit Sant, del nom de Crist, del cànon bíblic, de l’autoritat dels concilis i dels pares de l’Església
Junta del Clergat Regular
Organisme creat a Barcelona el 1812 pel governador francès de Catalunya, Charles Decaen, per tal de separar el clericat regular de la jurisdicció eclesiàstica ordinària.
La presidència de la Junta fou atorgada a Vicenç Sopena, dominicà afrancesat La Junta feu d’autoritat intermèdia entre el clericat regular i el govern francès
potència
El qui posseeix prou força per a imposar la seva autoritat.
revestir
Assumir una autoritat, un càrrec, conferir una dignitat, un grau; investir.
portantveus
Història
Lloctinent, representant o substitut d’algú en un càrrec d’autoritat.
senyor | senyora
Persona que té autoritat sobre un territori, sobre persones o coses.