Resultats de la cerca
Es mostren 1120 resultats
Joan Baptista Bruguera i Moreras
Música
Compositor i tèoric musical.
Mestre de capella a Figueres Per un cànon seu a tres veus Beatus vir obtingué un premi notable al Catch Club de Londres 1765 Publicà una monografia sobre la clau de la modulació, titulada Carta Apologética que en defensa del Labyrinto de Labyrintos 1766, en la qual defensa l’obra del seu germà Pere
Joan Baptista Bru de Ramon
Disseny i arts gràfiques
Biologia
Dibuixant i naturalista.
Fou pintor i dissecador del Real Gabinete de Historia Natural de Madrid 1771-99 i féu un gran nombre de dibuixos de peces de la institució, en particular les d’un esquelet de Megatherium que fou el primer d’un animal fòssil reconstruït a Europa També collaborà amb Antonio Sáñez en el seu Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional 1791-95
Joan Baptista Berni i Català
Filosofia
Filòsof.
Es doctorà a la Universitat de València, de la qual fou també catedràtic 1731 Era sacerdot i notari de la inquisició Publicà tres llibres hagiogràfics, d’escassa importància, i el tractat Filosofía racional, natural, metafísica y moral 1736, en quatre volums, obra bàsica de la renovació filosòfica als Països Catalans al s XVIII Deixeble de Tomàs Tosca, s’oposà, com ell, a l’escolàstica decadent i rutinària, i propugnà un eclecticisme fonamentalment racionalista i empíric alhora Defensà una clara separació entre la teologia i la filosofia, tot reclamant per a aquesta la màxima llibertat d’…
Joan Baptista Benlloch i Vivó
Cristianisme
Cardenal (1921), administrador apostòlic de Solsona (1901-06), bisbe d’Urgell (1906-19) i arquebisbe de Burgos (1919-26).
Sacerdot el 1888, ocupà càrrecs pastorals a Almàssera Horta i a València, on ensenyà humanitats i metafísica Fou nomenat vicari general de Segòvia el 1900,i bisbe titular d’Hermàpolis i administrador apostòlic de Solsona el 1901 Durant el pontificat a Urgell, i com a copríncep d’Andorra, promogué les obres públiques carretera fins a Andorra la Vella i canalització del Segre també fundà l’Institut Obrer Traslladat a Burgos, recollí la idea del canonge Villota i convertí el Colegio Eclesiástico de Ultramar y de Propaganda, fundat per aquest 1899, en el Seminario de San Francisco Javier para…
Joan Baptista Batlle i Martínez
Arxivística i biblioteconomia
Disseny i arts gràfiques
Llibreter i bibliòfil.
Fundà la llibreria i editorial “L’Arxiu” i dirigí la publicació del “Calendari Català” 1898-1905 Colleccionà materials de literatura popular, especialment goigs, i publicà Rondalles catalanes 1895-1909 i Los goigs a Catalunya en el segle XVIII 1925
Joan Baptista Cendrós i Carbonell
Economia
Política
Empresari, polític, mecenes i activista cultural.
Fou director gerent i propietari d’Haugrón Cientifical SA, fabricant de la crema facial Floïd, empresa familiar creada el 1937 i adquirida el 1979 per Revlon A partir dels anys quaranta patrocinà nombroses activitats i entitats culturals promotores de la llengua i la cultura catalanes contribuí al finançament de l’ Institut d’Estudis Catalans i fou cofundador d’ Òmnium Cultural 1961, dels premis Sant Jordi i Carles Riba 1959 atorgats en els actes culturals de la Nit de Santa Llúcia i de la Fundació Enciclopèdia Catalana 1980 Tingué una participació destacada en el rellançament de l’…
Joan Baptista Darder i Rodés
Metge pneumòleg.
Fou el primer a estudiar als Països Catalans el contingut en pollen i espores de l’aire atmosfèric Juntament amb Lluís Sayé i Jacint Reventós i Bordoy dirigí des del 1907 el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona
Joan Baptista Dalmau i Mayol
Música
Músic.
Estudià a l’escolania de la Mercè Fou director d’orquestra del teatre de Montsió, professor de violí del Liceu Filharmònic Dramàtic de Barcelona 1837 i director d’orquestra del Liceu 1847 Durant més de vint anys fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona
Joan Baptista Vives i Marjà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Roma, on es doctorà en ambdós drets 1584 Fou un personatge molt influent a la cort romana, on tramità afers per al rei Felip III de Castella, per als jurats de València i altres prínceps i entitats Féu construir 1605 una tomba nova a l’església de Montserrat de Roma per als papes, on foren traslladats el 1610 Fou ascendit a cambrer secret del papa 1589 i nomenat ardiaca d’Alzira 1607, i s’ordenà de sacerdot el 1609 Obsessionat per la idea missional, fundà un collegi per a neòfits de missions a la seva casa el 1591, que més tard oferí, sense èxit, a diferents congregacions religioses…
Joan Baptista Roca i Bisbal
Educació
Pedagog musical.
Es dedicà a l’ensenyament de la música a Barcelona El 1837 publicà una Gramática musical que incloïa una de les primeres síntesis d’història de la música feta amb un criteri modern
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina