Resultats de la cerca

Tot i que ha estat considerat deixeble de la capella de la catedral de Girona, la documentació conservada no ho pot demostrar, com tampoc no és segur el seu lloc de naixement, que segons alguns estudiosos és Celrà Gironès Es formà amb J Barba, primer a Girona i després a Barcelona Possiblement actuà com a organista suplent a Santa Maria del Mar quan el mateix Barba ocupava el càrrec d’organista Posseïdor d’una bona veu, feu una gira per Menorca amb una companyia d’òpera i dí passà a París, on s’establí A la capital francesa arribà a fruir de molta consideració com a professor de cant i com a…

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Estrenà obres simfòniques, com La fada de Roses 1892, i líriques, com Colometa la gitana, Hydromel 1892, etc Fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música 1896 Escriví cançons catalanes, com La filadora, Primavera , etc, i harmonitzà cançons i ballets populars

Important nucli industrial tèxtil, metallúrgic, de mecànica, subsidiari de Milà El 1176 hi tingué lloc la batalla de Legnano , entre els exèrcits de la Lliga Llombarda i el de l’emperador Frederic Barba-roja , amb la victòria dels primers, la qual cosa obligà Frederic a signar la treva de Venècia 1177

Estudià música amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona, compongué obres simfòniques, cançons, un quintet de corda i sardanes, les més populars de les quals són La pluja de Riells i Aplec de la sardana Dirigí diferents societats corals

Partidari de l’emperador Frederic I Barba-roja, a la mort d’Adrià IV 1159 cooperà a l’elecció de l’antipapa Víctor IV , després de la mort del qual el representant imperial Reinald de Dassel el féu elegir papa Canonitzà Carlemany a Aquisgrà 1166 i coronà a Roma l’emperadriu Beatriu 1167

Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà i de Xavier Llorens i Barba , a qui succeí a la càtedra de psicologia, ideologia i lògica de l’Institut de Barcelona 1847, i posteriorment fou el seu ajudant a la càtedra de filosofia i la seva història a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona Obtingué el títol de batxillerat en filosofia l’any 1849, la llicenciatura en literatura el 1851 i la de jurisprudència el 1858 En l’estudi d’aquesta darrera llicenciatura, durant el curs 1851-52, preparà privadament, amb Martí i Pradell, la geografia astronòmica, la física i la política, i amb Francesc…

Deixeble d’Anselm Barba, fou organista i mestre de capella de l’església de Betlem, a Barcelona Deixà un Repertori de música sacra , amb obres a diverses veus, per al culte, un Tantum ergo a quatre veus, una Salve i diversos motets, així com un opuscle sobre la reforma de la música litúrgica, de Pius X 1904

Deixeble de Pasqual Pérez, fou nomenat organista de la parròquia de Sant Tomàs el 1846 Compongué Werther , òpera en tres actes, i les sarsueles A que sale con ello 1842 i Barba Azul 1855 És autor d’una Salve , dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats 1868, d’una collecció de cants populars valencians i de composicions profanes

Continuà amb èxit l’expansió territorial iniciada pel seu pare Valdemar I el Gran Vencé els eslaus de la Germània superior i, com a rei del vendes, s’emparà de Pomerània, Slesvig-Holstein, Hamburg i Lübeck S'oposà 1183 a l’emperador Frederic I Barba-roja, al qual negà l’homenatge feudal dels territoris de l’Imperi ocupats

Fill de Boleslau II i de Salomé de Berg duc de Masòvia i Cuiàvia sota la sobirania del seu germanastre Ladislau II, el qual ell destronà 1146 Ladislau recorregué a l’emperador Frederic Barba-roja, que envaí Polònia 1157 i obligà Boleslau a prestar vassallatge a l’imperi i a retornar 1163 Silèsia als fills de Ladislau II