Resultats de la cerca

Es dedicà al patinatge artístic 1956-61, i fou campiona d’Espanya individual i per parelles S’inicià en la pràctica del tennis en la dècada de 1960, essent membre del Club Tennis Barcino A l’inici de la dècada de 1970 guanyà diversos Campionats de Catalunya en individuals, dobles i mixtos, i arribà a ser número 6 d’Espanya Impartí classes de tennis 1967-80 al Club Tennis Masnou En veterans, competint amb el Club Esportiu Laietà, obtingué diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya

Destacà en categories inferiorsi guanyà el Campionat d’Espanya de dobles 1987, 1989, 1991 Jugà com a professional amb llicència del Club Tennis Barcino, entre el 1990 i el 2005 Sempre jugant en dobles, guanyà diversos torneigs de l’Associació Femenina de Tennis WTA El seu trofeu més destacat fou l’Internacional d’Estrasburg 2005 També participà en diverses ocasions en torneigs del Grand Slam Arribà a ser la número quinze del rànquing espanyol i, el 2005, la número vuitanta-sis del món en dobles

Membre del Club Tennis Barcino, fou tercera en la segona edició del Campionat de Catalunya 1955 Aconseguí set títols consecutius en el Campionat d’Espanya 1958-64, ajudant el seu club a proclamar-se campió d’Espanya de clubs Formà part del primer equip espanyol que participà en uns Jocs Olímpics Roma, 1960 També participà en el Campionat d’Europa 1963, on fou finalista en la barra d’equilibri Guanyà el Campionat de Catalunya amb el Gimnàs Blume 1964 i es retirà l’any següent

Jugador del Club Tennis Barcino, amb el qual es proclamà campió d’Europa de clubs 2000 Assolí diversos títols en les categories challenger i future, i guanyà un torneig de l’ATP en individual Hamburg, 2001 i un altre en dobles Umag, 2000 juntament amb Àlex López Morón L’any 2007 fou subcampió d’Espanya individual Abandonà la pràctica professional del tennis el 2009 i es dedicà a entrenar Fundà, junt amb Germán Puentes, l’Ad In Portas-Puentes Tennis Academy de l’Hospitalet de Llobregat

Jugà al FC Barcelona, el CH Catalunya, el CD Universitari, el CT Barcino i el RCD Espanyol, club en el qual es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola a l’europeu del 1959, en el qual Espanya acabà subcampiona Com a tècnic dirigí l’Espanyol, el Vilanova –amb el qual fou campió d’Espanya–, el Picadero, l’Sferic de Terrassa i el Piera Fou seleccionador espanyol juvenil en dues etapes i absolut 1985-86 Guanyà dos europeus juvenils 1973, 1974 i un europeu sènior 1985

Professor a les universitats de Santiago de Compostella i de Valladolid, publicà nombrosos estudis sobre temes d’història i d’arqueologia romana peninsular mosaics, escultura, ceràmica, etc i generals Pintura helenística y romana, 1961, i dos llibres sobre Barcelona Las murallas romanas de Barcelona 1961 i Colonia Augusta Paterna Faventia Barcino 1964 Publicà també estudis sobre la vida social i econòmica d’Hispània, com ara Tessera hospitalis de Montealegre de Campos Valladolid 1988 i collaborà en la Nueva historia de España en sus textos 1977

Durant la República, les colònies foren de diverses classes de ciutadans romans, originàriament establerts en algun lloc d’Itàlia, que foren les primeres llatines, d’origen o bé de gent amb dret llatí agràries, amb finalitats socials o econòmiques, com les de les reformes dels Gracs i militars, per tal d’establir-hi soldats veterans llicenciats Aquestes darreres, començades en temps de Sulla i més àmpliament en temps de Juli Cèsar, foren les generals durant l’època imperial A vegades, però, els emperadors donaren el dret de colònia, amb dret romà o llatí, a ciutats d’origen indígena, i així…

Començà a jugar a l’Escola Virolai de Barcelona i després ho feu al CP Sitges i el CT Barcino La temporada 1994-95 deixà els patins per dedicar-se a entrenar Començà en el Virolai, després anà als Maristes de Sants i la temporada 1997-98 s’incorporà a l’hoquei de base del CP Vic, en el qual estigué set temporades La temporada 2007-08 marxà al CP Tenerife, amb el qual debutà en una banqueta de l’OK Lliga i guanyà la Copa de la CERS

Es formà al Club Esportiu Laietà i el 1953 fou campió de Catalunya júnior En dues ocasions fou campió de Catalunya absolut 1964, 1965 i en una campió d’Espanya 1964 Fou capità de l’equip espanyol de la Copa Davis i durant la dècada de 1960 fou entrenador de l’equip portuguès Fou professor al Club Tennis Barcino 1968-71 i el 1971 passà a ser-ho del Club de Tennis Sabadell També dirigí el grup de tennis del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès

S’encarregà de realitzar els controls antidopatge de la Federació Espanyola de Futbol i de la Federació Catalana de Físic Culturisme També realitzà els controls antidopatge en les finals de l’Eurolliga de bàsquet 2001-05, els Campionats d’Espanya de tennis i la Copa del Món de futbol sala celebrada a Barcelona 1996 Com a dirigent esportiu fou vicepresident del CT Barcino 2005-08, club on havia capitanejat diversos equips de veterans campions d’Espanya, i directiu i senador de la Federació Catalana de Tennis FCT Rebé la insígnia d’or de la FCT