Resultats de la cerca

Cinturó negre quart dan de karate, primer dan de kobudo i tercer dan de goshindo En el seu palmarès destaquen el títol de campió d’Espanya en categoria de menys de 80 kg 2000, els quatre títols consecutius de campió de Catalunya 1995-98, el de campió de Catalunya per equips 2006 i el de subcampió d’Espanya en la categoria open 2006 Fou seleccionador català absolut 2005-07 i àrbitre de la Federació Catalana de Karate Exercí d’entrenador en diferents centres fins el 2005, que obrí el Club Karate Cantero de Navàs, on imparteix classes de karate, kobudo i defensa personal

Ha collaborat en diversos mitjans escrits, com Mundo Deportivo , La Vanguardia o Regió 7 en portals com Tebeosfera, i en mitjans europeus com Il Quotidiano della Satira o Siné Hebdo Organitzà l’exposició “Trazos”, que repassava els cent anys d’humor gràfic de Mundo Deportivo És autor o collaborador en llibres de temàtica esportiva, com Barça 100 anys de bon humor 1999, Coses del Barça 2007 o Bojos pel futbol 2011

Formà part dels equips del Club Nàutic Vilada, Club Nàutic Amposta i Club Natació Banyoles Fou doble campió d’Espanya i de Catalunya juvenil 1995, 1996 i subcampió del món sub-23 1998, sempre en esquif En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en doble scull 1998, 2000 i en quatre scull 2000, i subcampió en esquif 1997, en doble scull 1999, 2002 i en quatre scull 2004 Guanyà, a més, sis títols de campió de Catalunya, dos en esquif 1997, 2001 i quatre en doble scull 1998, 1999, 2000, 2002 Disputà dos Campionats del Món 1998, 2001

Professà el 1892 i el 1900 s’ordenà de sacerdot Es doctorà en ambdós drets a Roma El 1905 anà a Madrid, on organitzà congressos, com el XXII Eucarístic Internacional 1911 Hi fundà revistes, promogué missions i assolí fama de polígraf Conseller 1922 i sotsdirector de l’Institut Claretià, promogué la creació del Temple i del Collegi Internacional de Roma el 1934 fou procurador de l’Institut a Roma i consultor de diversos dicasteris de la cúria romana Publicà El Código Canónico aplicado a España 1918 i obres de tema religiós

Deixeble de Nobas L’any 1891 participà en la Primera Exposició de Belles Arts de Barcelona i després, a París, en l’Exposició Universal del 1900, on guanyà la Tercera medalla amb Dianac Exposà també a Madrid El seu germà Francesc Obiols i Delgado , dibuixant, collaborà en diverses publicacions, com Hispania i Álbum Salón

Llicenciat en medicina l’any 1943 i en farmàcia l’any 1951, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis 1965, València 1966-69, de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971, de la qual fou degà i vicerector 1973-75 i director de l’Institut de Biologia Fonamental 1976-80, i de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1980 en successió del seu mestre Francisco Garcia-Valdecasas  fins a la jubilació 1986 i posteriorment professor emèrit fins l’any 1990 Fou també delegat del Ministeri de Sanitat de la província de Barcelona fins l’any 1982 L’…

Donzell empobrit, sollicità càrrecs per a subvenir a les necessitats de la seva família Més tard 1616 fou conseller segon de Barcelona i diputat militar de la generalitat 1632 Elegit mostassaf de Barcelona, hagué de deixar el càrrec en restar cec Probablement fou pare de Felip, Francesc i Josep de Sorribes i Rovira

Passant al despatx d’advocat de Lluhí i Rissech i especialista en lleis municipals Fou un dels fundadors del periòdic L’Opinió  i diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit que representà a l’ajuntament de Barcelona com a tinent d’alcalde Ocupà el càrrec de conseller de justícia i dret 1931-33 i 1936 del govern de la Generalitat Exiliat el 1939, emigrà a Colòmbia i després a Panamà, on fou assessor tècnic del ministeri de finances durant vint-i-cinc anys, i dirigí la publicació Catalunya  1946

Està documentat entre el 1341 i el 1377 Tingué residència a Barcelona i treballà, per encàrrec de Pere III de Catalunya-Aragó, primerament en l’obra d’unes imatges a Perpinyà 1345, i després, mentre visqué, en les sepultures reials de Poblet Aquest encàrrec 1349, compartit d’antuvi amb Aloi de Montbrai, comprenia els sepulcres del rei i de les reines Maria de Navarra i Elionor de Portugal, obrats a Beuda, transportats a Roses i, per mar, a Tarragona Després 1369-73 la comanda fou ampliada amb les imatges jacents de Jaume I i d’Alfons I, a més d’altres dels infants, així com les arcades damunt…

Estudià a Barcelona, on es donà a conèixer en concerts Escriví valsos i romances per a piano en els quals s’allunyà de l’italianisme aleshores imperant i que Pau Piferrer comparà als de Johann Strauss, i peces amb elements folklòrics catalans