Resultats de la cerca

Vida Rebé una educació culta, i es formà en la llengua i la cultura franceses A set anys inicià els estudis de violí, que posterioment perfeccionà amb J Ziegler El 1751 entrà al servei del príncep de Saxònia-Hildburghausen, a la cort del qual estudià composició amb Giuseppe Bonno, que l’introduí en l’estudi del Gradus ad Parnassum de Johann Joseph Fux En dissoldre’s l’orquestra del príncep, treballà per al comte Durazzo, i el 1762 fou nomenat director del teatre de la cort L’any següent acompanyà Gluck a Itàlia per a l’estrena d’ Il trionfo di Celia , i hi obtingué grans èxits com a…

El 1794 era general de divisió Participà en la conquesta d’Holanda i en les campanyes d’Alemanya i d’Itàlia, en les quals dirigí les retirades de Würzburg 1796 i de Cassano 1799 Les rivalitats amb Napoleó Bonaparte i les seves bones relacions amb Pichegru i els reialistes li valgueren la deportació Exiliat als EUA 1804, el 1813 acceptà de fer de conseller del tsar Alexandre

Comte de Taafe President del consell 1879-93, governà amb el suport de catòlics, conservadors i eslovacs, i desenvolupà una política en part favorable a les diferents nacionalitats sotmeses a la monarquia austrohongaresa, com els eslovacs, els polonesos i els txecs Dimití en fracassar el seu projecte d’instaurar el sufragi universal

Interrompé successivament les carreres eclesiàstica i militar i menà una vida desordenada i accidentada Reclòs a la presó anomenada dels Ploms de Venècia, acusat de pràctiques ocultistes 1755, aconseguí una espectacular evasió, que narrà a la Histoire de ma fuite 1787-88 Viatjà per tot Europa —fou empresonat a la Ciutadella de Barcelona 1768 pel comte de Ricla, capità general de Catalunya— i conegué els personatges i ambients més refinats de l’època Home típic de la illustració setcentista, epicuri i racionalista, és recordat sobretot, i injustament, per la varietat de les seves aventures…

Centre comercial i port fluvial a la riba de l’Elba, al vessant nord-est de les muntanyes Metallíferes, té una important indústria química, i cal destacar també les indústries del vidre i les alimentàries

Professor a Breslau i a Praga, on fundà sengles instituts d’investigació, destacà per les seves investigacions citològiques descobriment del nucli en l’ou dels ocells, aplicació del micròtom, invenció del terme protoplasma 1839, descripció de les cèllules de Purkinje de l’escorça del cerebel, de les fibres de Purkinje o fibres musculars modificades del cor, etc i pels seus treballs de fisiologia, com l’acció del pàncrees en la digestió de les proteïnes i sobretot els estudis sobre la visió partint de les teories de Goethe

Estudià dret i filosofia a Praga Collaborador del Berliner Tageblatt , escriví articles satírics en un estil paròdic de gran èxit, així com novelles i narracions, d’entre les quals destaquen Der neue Ahasver “El nou Ahasver”, 1882, Hypatia 1892 i Der letzte Tod des Gautama Buddha “La darrera mort del Gautama Buda”, 1913 La seva filosofia, d’un escepticisme molt acusat, se centra en l’anàlisi i la crítica del llenguatge i els seus usos De l’obra filosòfica de Mauthner destaca, sobretot, Beiträge zu einer Kritik der Sprache “Contribucions a una crítica del llenguatge”, 1901-06 i el Wörterbuch…

Socialista, entrà el 1921 en el partit comunista i viatjà per l’Àfrica, els EUA i la Xina 1954 En la seva producció narrativa predominen els temes de conflictes socials i l’emancipació de les dones Náměstí republiky ‘Plaça de la República’, 1914, Nejkrásnější ‘El món més bonic’, 1923 Prehrada ‘El pantà’, 1932 Siréna 1935, Haviřská Balada ‘La balada del miner’, 1938 La major part de les seves novelles han estat traslladades al cinema Escriví també reportatges periodístics

Escriví obres poètiques de to predominantment impressionista Entre els seus drames es destaquen Mrtvé Moře ‘La mar Morta’, 1918, Zběh ‘El desertor’, 1923 i Praha-Brno-Bratislava 1927, i entre les novelles, Kamarádi svobody ‘Camarades de la llibertat’, 1909, autobiogràfica, i Měsíe ‘La lluna’, 1920 També és autor d’alguns assaigs

Adversari de Vrchlický i de la seva escola, admirà Jan Neruda Les primeres poesies expressen les seves intimitats sentimentals, l’amor, la ironia i l’escepticisme Més tard s’interessà pels problemes socials i polítics, i abandonà el lirisme per la combativitat Escriptor realista —el més important del seu temps al seu país—, reflectí els conflictes socials i nacionals i l’animadversió als Habsburg