Resultats de la cerca

Neix a l’extrem meridional de la serralada de Timan D’origen pluvionival, té un cabal, a la desembocadura, de 1 100 m 3 /s Es glaça de novembre a abril És emprat per al transport per flotació, i és navegable des de Voldino Rep, entre altres, els rius Sysola, Višera i Vym’ Passa per les ciutats de Syktyvkar, al curs mitjà, i Kotlas, abans de desguassar al Dvina

El seu règim és pluvionival Té un cabal absolut de 1,51 m 3 /s Format pels rierols Blanco i Santa Isabel, alimentats per les aigües de la serra de Gúdar Fins a Gave pren la direcció NW i discorre per congosts al S de la serra de Sant Just pren la direcció S-SW per una àrea de relleu tabular miocènica fins a desembocar prop de Terol

La seva conca 115 120 km 2 , més àmplia per l’esquerra —car hi rep gairebé tots els afluents— que per la dreta, ocupa una cinquena part de l’estat Neix a la muntanyes Jarbièr de Jòus i Mesen Massís Central, i tot seguit pren la direcció S-N, tot travessant entre gorges la conca de Pui, fins a arribar a la plana de Forez, fossa tectònica Prop de Digoin, agafa la de SE-NW i corre ja entre els materials secundaris i terciaris de la conca de París, alhora que s’eixampla considerablement i forma meandres Poc després de Nevers rep per l’esquerra l’afluent més llarg, l’Alier i, a Orleans, fa un gir…

L’any hidrològic 2017-2018 Per primer cop en força temps, podem dir que l’any 2017-18 va ser un any plujós També podem dir que va estar ple de contrastos, ja que va començar amb una situació de sequera incipient, però en algunes conques es va acabar amb un dels màxims de pluja acumulada des que hi ha registres automàtics La diversitat geogràfica i la distribució capritxosa del relleu va fer que no totes les conques rebessin la mateixa quantitat d’aigua Tot i això, es pot considerar que va ser excepcional en molts punts i passarà als arxius com un dels anys més plujosos, amb importants…

Ocupa una depressió La seva conca 680000 km 2 és una de les més grans de l’Àsia central Té cabal i règim irregulars Format pels rius Yarkand i Khotan, que neixen al Kunlun, i l’Aqsu, que neix al Karakoram, es va esgotant a mesura que es va allunyant de les fonts encaixonat en els seus alluvions i en els que li aporta el vent, es divideix en braços Desemboca al llac Lob

Neix a la Sierra de Peña de Francia i, tallant el desnivell entre ambdues Mesetas, flueix entre esquists d’escassa vegetació i argiles fèrtils Vega de Coria el curs alt és aprofitat per al regadiu i l’energia elèctrica embassaments de Gabriel y Galán y de Valdeobispo Desemboca prop d’Alcántara Té un cabal de 49,59 m 3 /s a Alcántara i el seu règim és pluvionival oceànic amb influència mediterrània

Passa per Granada, Loja, Puente Genil i Écija i desemboca a Palma del Río Té un cabal de 34 m 2 /s a Puente Genil, on té altes aigües de febrer-març i un estiatge considerable d’agost A la capçalera el seu règim acusa molt la fosa de la neu, la seva retenció de gener i les pluges tardorals d’ascendència mediterrània La seva conca forneix energia elèctrica a diverses centrals

Segons aquesta, el cabal volúmic Q d’un líquid que travessa un tub de secció circular és directament proporcional a la diferència de pressions, Δ p , entre els extrems del tub i a la potència quarta del radi r d’aquest, i inversament proporcional a la longitud del tub l i al ¦o eficient de viscositat η Hom l’expressa amb la fórmula Q = π Δ p r 4 /8 l η

Neix al vessant septentrional dels Beskidy occidentals, prop de la frontera txeca, travessa Polònia i desguassa al golf de Gdańsk, a la mar Bàltica, on forma un delta Després de passar per Cracòvia, es converteix en un riu de plana i rep les aigües del San i del Pilica, i poc després de passar per Varsòvia, les del Bug Té un cabal mitjà anual de 1 000 m 3 /s Constitueix una important via de navegació

Neix a la serra de Gredos, on drena una àrea de cereals i de vinya canvia bruscament la direcció E per la SW vers el Tajo, i rega l’horta de Talavera de la Reina, prop d’on desemboca Té un cabal de 14,72 m 3 /s, i el seu règim és pluvionival És aprofitat per diverses hidrocentrals mogudes pels pantans de La Charca del Cura, San Juan, Burguillo i Las Picadas, entre d’altres