Resultats de la cerca

Format al CH Canet, passà al CE Arenys de Munt i CP Tordera, amb el qual pujà a l’OK Lliga la temporada 2002-03 Sempre en la màxima categoria, jugà amb el CH Vilaseca 2004-05, el CH Lloret 2005-06, el Llista Blava 2006-08, el CP Vic 2008-09, el CP Vilanova 2009-11 i el SHUM 2011-12 Amb el Vic guanyà una Copa del Rei i fou subcampió de la Lliga Europea 2009, i amb el Vilanova fou subcampió de la Copa del Rei 2010 i de la Copa de la CERS 2011

Fou membre del Club Botxes Canet i del Club Unió Petanca les Torres-Rubí, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya de clubs 2009, 2010 En petanca, també fou subcampiona de Catalunya individual 2007, 2009 Pel que fa a les botxes, fou campiona de Catalunya individual 2010 i per parelles 2001, i guanyà cinc vegades el Campionat d’Espanya individual 2007, 2008, 2010, 2011, 2012 A més, aconseguí tres medalles de bronze al Campionat del Món de botxes 2009, 2010, 2011 Des del 2008 forma part de la Comissió Dona i Petanca/Botxes de la Federació Espanyola de Petanca

Amb el CH Canet debutà en la segona edició de la Lliga Catalana la temporada 1990-91 La temporada 1997-98 fitxà per l’Arenys de Munt, els colors del qual defensà fins la campanya 2007-08 i amb qui guanyà tres Campionats de Catalunya 1999, 2000, 2002, dos d’Espanya 1999, 2004 i una Copa Catalana 2005, i fou subcampiona de la primera edició de la Copa d’Europa celebrada l’any 2007 a Sant Hipòlit de Voltregà Fou internacional per Espanya durant onze anys, set com a capitana, fins el 2003, que hi renuncià, i guanyà dos Mundials 1994, 1996 i un europeu 1995 També jugà amb la selecció catalana, de…

La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini del llenguatge…

S’inicià en el Club Hoquei Canet i a divuit anys fitxà pel Club Hoquei Sentmenat, equip amb què el 1991 pujà a l’OK Lliga, categoria que ja no deixà A continuació jugà al Club Patí Tordera 1992-96, amb el qual fou dues vegades subcampió de la Copa de la CERS 1995, 1996 el Club Esportiu Noia 1996-97 el Reus Deportiu 1997-2004, amb què guanyà dues Copes de la CERS 2003, 2004, i el Club Patí Vilanova 2004-06, amb el qual tornà a ser subcampió de la CERS 2006 Entre el 1998 i el 1999 fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola i també ho fou amb la catalana, amb què…

Els seus pares, que havien immigrat d’Instinción Almeria a Canet de Mar a la segona dècada del segle XX, ben aviat es traslladaren a Barcelona Estudià pintura amb Josep Oriol Baqué i Mercader, i posteriorment, pintura, gravat i dibuix a l’Escola de la Llotja, amb artistes com Francesc Labarta Freqüentà els ambients de l’època, com ara el Cercle Artístic de Sant Lluc Dedicada al paisatgisme, pintà indrets de Catalunya, Castella, Andalusia, les Balears, les Canàries, Venècia, Grècia, el Magrib, Cuba i Nova York Les seves illustracions a l’oli o els gravats acompanyaren obres d’…

És pròpia de la península Ibèrica i de l’Àfrica mediterrània

Fill d’Andreu de Fenollet i de Saportella El 1385 es casà amb Constança de Pròixida i Carròs, filla d’Elf i vídua de Francesc de Perellós, vescomte de Roda El 1392 fou nomenat vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria El 1415 hostatjà l’emperador Segimon a Canet Fou el darrer de la línia primogènita del llinatge i, en morir, les senyories de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i del Soler passaren 1424 a la seva fillastra, Violant de Perellós i de Pròixida la baronia de Castellnou i les senyories de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca passaren 1424 a la seva neboda filla de cosina germana…

Format per Toni Cruz i Llauna Girona, 14 de juliol de 1946 — Barcelona, 11 de juliol de 2025, Josep Maria Mainat i Castells  Canet de Mar, 24 d’octubre de 1946 i Miquel Àngel Pascual i Llinàs Mataró, 4 de gener de 1949, conreà el gènere humorístic i satíric, i assolí un alt nivell de popularitat arreu del país amb cançons i espectacles musicals Esdevingué el màxim venedor de discs del país i per aquesta mateixa projecció, un cas singular dins de la Nova Cançó Ultra les seves pròpies cançons, musicà texts d’altres autors — Jaume Picas , Maria Aurèlia Capmany , Terenci Moix ,…

Avui no en resta cap vestigi, ni tampoc del castell de Vilarnau de Dalt o Sobirà 1322 i 1375 que posseïa la família Vilarnau, vassalls dels Canet També hi ha documentat un lloc dit Vilarnau d’Avall 1359