Resultats de la cerca

Amic de Parini i membre de l’Accademia dei Trasformati de Milà, és autor d’unes Rime giocose, satiriche e morali 1776 i d’unes Favole esopiane 1779 Traduí molts texts grecs i és conegut sobretot pel seu Cicerone 1774, poema de cent un cants en octaves, veritable quadre de costums i font de notícies del s XVIII

Fou periodista i director del Petit Toulosain És autor del poema La croux de l’inoundaciou 1875 i dels reculls Les grilhs 1885, Les cants del soulelh 1891 i La muso silvestro 1896 Combinació de poesia popular i d’un cert refinament, procedent de Victor Hugo, la seva producció és escrita en un llenguatge vigorós i pur

Estigué en contacte amb els cercles culturals de Castelló de la Plana Publicà la seva obra en revistes disperses de l’època A Visions i cants d’un pastor 1914, recull l’obra poètica que havia publicat fins a aquell moment Sota el mestratge de Teodor Llorente, la seva poesia és de to jocfloralesc i de temàtica popular i moralitzant

En el ritu bizantí, cantor que recita, frase per frase, el text dels cants litúrgics de l’ofici, que el cor repeteix amb la melodia pertinent, escandint cada frase Aquesta és una pràctica conservada sobretot als monestirs, i, en certes ocasions, té l’origen en el fet de facilitar el text als cantors, que, per manca de llibres, cantaven de memòria

Té tres jocs de cordes les quatre melòdiques, que passen per sobre els trasts, dues de laterals, per a les variacions rítmiques, i una vintena de ressonància, que passen per sota els trasts És derivat de l’antic śitrā-vīnā , i, com ell, acompanya tradicionalment els cants religiosos Modernament Ravi Shankar l’ha popularitzat arreu del món gràcies als seus concerts

Pertanyent a una dinastia de músics francesos, es donà a conèixer amb diverses cantates, sobretot Le soleil vainqueur des nuages 1721, dedicada a Lluís XV Té també un oratori, Historie de la femme adultère , cants i motets, peces d’orgue i de clavecí Introduí a França la cantata i la sonata italiana i procurà de fusionar el gust italià i el francès

Estudià a París, on, protegit per Auber, inicià una carrera de pianista que la revolució del 1848 truncà Tornà a Madrid, on fou un dels creadors de la sarsuela moderna, amb obres com El campamento 1851 i Si yo fuera rey 1862, influïdes per l’òpera italiana És autor d’un recull de cants i danses populars ibèrics en tres volums 1874-1910

És autor d’un Virgilo deguisat o Eneido burlesco 1648, versió burlesca dels quatre primers cants de l' Eneida , i d’una paràfrasi dels Set Salmes penitencials de David 1652 La resta de la seva obra romagué inèdita El seu estil es caracteritza per la facilitat amb què passa de la poesia religiosa a la popular i a la paròdia burlesca

La seva obra principal, La secchia rapita 1622, és un poema heroicoburlesc en dotze cants, escrit en octaves, l’argument del qual és la guerra entre modenesos i bolonyesos per la possessió d’una galleda de fusta Altres obres són dues Filippiche 1614-15, contra la dominació espanyola, i els deu llibres de Pensieri diversi 1620, recull de qüestions científiques, literàries i filosòfiques

Organitzador del Moviment Liberal Eslovac per tal de promoure l’autonomia cultural i política d’Eslovàquia, exposà les seves idees i els seus projectes en el programa Nárečja slovenskuo alebo potreba pisaňja v tomto náreči ‘La nostra parla eslovaca i necessitat d’escriure-hi’, 1846 Publicà també O Národnich písních a pověstech plem slovanských ‘Cants i rondalles populars eslovaques’, 1853