Resultats de la cerca

Filla petita del Cid i primera muller de Ramon Berenguer III de Barcelona , amb el qual es casà, vers el 1098 El comte degué cercar en aquest matrimoni un nou camí per al triomf de les seves ambicions ponentines Tingué una filla, Ximena , que fou casada amb el comte Bernat III de Besalú 1107 i a la qual fou concedit en dot el comtat d’Osona, i després amb Roger III de Foix

Fou casada amb Sanç I, de la dinastia Ximena, i d’aquesta manera es fusionaren ambdues dinasties Fou mare de GarciaIII, que succeí el seu pare essent de menor edat Bé que l’efectiva potestat règia fou atribuïda a Ximèn Garcés, oncle de Garcia III, de fet fou Toda qui esdevingué la veritable regent des de l’any 926 Participà activament en els problemes successoris de Lleó, en defensa dels interessos del seu net Sanç I

Filla del rei Sanç I de Portugal i de Dolça de Barcelona Fou casada amb Alfons IX de Lleó 1191, però el papa Celestí III anullà el matrimoni 1194 Ingressà com a religiosa en el monestir cistercenc de Villabuena Bierzo, fundat per ella més tard es traslladà al de Lorvan, a Portugal Mort Alfons IX 1230, participà activament en les gestions que culminaren en la unió de Castella i Lleó, sota el regnat de Ferran III

En morir aquest 1942, es convertí en divulgadora de la seva obra, alhora que es dedicà a l’escultura 1936, però sobretot al dibuix i a la pintura 1942 Rebé la influència del seu pare i evolucionà vers els nous corrents de l’art 1950 creà unes composicions figuratives de traç calligràfic amb temes com retrats, nus, ocells, dins un espai pictòric d’un gran dinamisme expressiu i d’un simbolisme vital Estigué casada 1939-56 amb Hans Hartung

Membre d’una família amb gran tradició musical, començà els estudis de piano quan tenia sis anys a la seva ciutat natal Posteriorment estudià al Conservatori de París amb la pedagoga Yvonne Lefébure i hi aconseguí el primer premi en música de cambra i piano Des de molt aviat mostrà una gran inclinació per l’obra de WA Mozart, que ha interpretat sovint en els seus concerts És casada amb Jaume d’Orleans, duc d’Orleans

Probablement ja hi era casada el 917 i ben segur el 923 Apareix sovint al costat del seu marit en l’obra de govern Sembla haver tingut una especial preferència pels monestirs de Sant Pere de les Puelles i Santa Cecília de Montserrat Fou mare d’Ermengol, Borrell i Miró, i potser de Jofré i d’una filla anomenada Adalès o Bonafilla, que fou monja de Sant Joan de les Abadesses i abadessa de Sant Pere de les Puelles

Actuà en nombrosos musicals Three Little Words , 1950 Bundle of Joy , 1956, i també en comèdies The Gazebo , 1959  The Rat Race , 1960 Sobresortí com a coprotagonista de Singing in the Rain amb Gene Kelly 1952 i perquè fou nominada a l’Oscar per The Unsinkable Molly Brown 1964 Des dels anys setanta actuà sobretot a la televisió Casada amb l’actor Eddie Fisher 1955-59, amb qui tingué la també actriu Carrie Fisher , Reynolds morí un dia després que la seva filla

Filla del rei Esteve V d’Hongria i d’Elisabet de Cumània i hereva, el 1290, del seu germà el rei Ladislau IV No pogué ocupar el tron, perquè l’ocupà el seu cosí Andreu III Fou casada, el 1270, amb el príncep Carles de Salern, després 1285 rei Carles II de Nàpols Renuncià els seus drets al regne d’Hongria a favor del seu fill Carles Martell , que feu ajudar pels magnats descontents hongaresos i una gran part dels croats

Filla de Constança I d’Antioquia i de Ramon de Poitiers, príncep d’Antioquia Fou casada el 1161, amb l’emperador Manuel I En morir aquest 1180, fou regent del fill Aleix II, però deixà el govern en mans del protosebast Aleix Comnè, nebot del seu marit, que esdevingué el seu amant A causa de la seva política prollatina, fou desposseïda de la regència, empresonada i estrangulada per Andrònic I Comnè , cosí germà de Manuel I, que el 1183 es proclamà emperador

Casada amb el pintor André Chazal, tingué una vida familiar tempestuosa Influïda per les doctrines de Fourier i Saint-Simon, es dedicà a difondre el seu ideal de regeneració social Defensà l’alliberament de la dona, que considerava íntimament relacionat amb l’alliberament del proletariat, i es declarà partidària del divorci i de l’amor lliure Avançant-se a Marx, propugnà l’internacionalisme proletari Escriví Pérégrinations d’une paria 1838, Méphis 1838, Promenades sur Londres 1840 i Union ouvrière 1843