Resultats de la cerca

Aquesta capella s’aixeca en una caseria del municipi anomenada la Llacuneta Tot i que hi ha poques notícies sobre els seus orígens, és molt possible que fos bastida abans del segle XIV El lloc d’ ipsa lacuna ja és documentat l’any 1023 com un dels límits del terme de Castellví de la Marca Probablement la primera referència a la capella es remunta a l’any 1298 en el testament de Saurina de Cort, que llegà dotze diners a Sancto Antonino L’església de la Llacuneta es troba actualment agregada a la parròquia de l’Arboç

Santa Susanna és una caseria, avui pràcticament abandonada, situada sobre un penyal a 338 metres d’altitud, vora la riera de Begues, a l’extrem SE del terme Dins el llogarret encastellat hi ha una torre quadrangular que sembla posterior al segle XIII De l’antiga fortificació, no en tenim quasi referències Una de les poques noticies és de l’any 1158, data en què Ramon i Sibilla de Ribes cediren el puig de Santa Susanna, en la partida de Sant Pere d’Avinyó, a Berenguer d’Avinyó Aquesta manca de documentació indica el poc desenvolupament d’aquesta quadra a través dels segles

Segons la documentació, la petita caseria de Palomera s’emplaçava a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, enclavament actual del terme de Sant Orenç en bona part negat per l’embassament d’Escales, a la canal del barranc justament dit de Palomera Els homes de Palomera feien comunitat amb els de Lacera Tanmateix, en un diploma del monestir d’Alaó de l’any 1077, que tracta sobre Felegars, apareix la signatura com a testimoni d’un Tediger, prevere de Palomera, per la qual cosa es pot deduir que devia ser titular d’una església de nova fundació vers mitjan segle XI

El despoblat de Torrueco o Torroella es localitza vora Nocelles Vers l’any 988 el prevere Ennecó de Castellar donà al monestir d’Ovarra un alou a Terrocho Les referències més antigues de l’església són de l’any 1119, en què s’esmenta la caseria de Sant Jaume en una reclamació dels homes de Sant Quilis contra els del Solanà Formava part del domini jurisdiccional del priorat d’Ovarra El lloc fou adquirit de Sant Victorià de Sobrarb pel capítol de Roda l’any 1295 Encara resta al lloc la petita capella de Sant Jaume, en ruïnes

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Capolat i Avià, a l’E amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar Montclar i Casserres, al S amb Montclar i Montmajor i a l’W amb Navès Solsonès i l’enclavament de Comesposades Montmajor El sector oriental, on hi ha el castell i la parròquia que donen nom al municipi, és a la capçalera de la riera de Clarà, afluent del Llobregat per la dreta a Casserres després de travessar el terme d’Avià el sector occidental, amb les antigues parròquies del Cint i de Correà, té les aigües riera de l’Hospital i riera de Navel tributàries del Cardener…

El poble i la seva església romànica, dedicada a Sant Ermengol, quedaren destruïts pels aiguats de la nit del 6 al 7 de novembre de 1982 Les obres d’urbanització del nou poble s’iniciaren al juny del 1985 i fou inaugurat, al juliol del 1988, pel president de la Generalitat, Jordi Pujol Al mig del poble antic s’erigia el pont medieval, El 1910 va ser reconstruït, d’una sola arcada, però la construcció i l’ús de la nova caarretera que travessa el Segre per altres llocs, deslliurà el pont del seu antic trànsit i el deixà reduït a la comunicació amb el veïnat o caseria de la riba…

A la fi del s XIX era una petita caseria, en gran part formada per magatzems a poc a poc anà augmentant en nombre de cases de pescadors s’hi establí un convent d’agustines i la seva capella esdevingué el 1935 església de la nova vicaria in capite Sant Pere el 1950 s’inicià l’edificació de la nova església el Carme i Sant Pere Des de la construcció, el 1957, de la central tèrmica, avui desmantellada, i el condicionament del port per a la recepció de combustibles líquids i gasosos, l’activitat industrial ha esdevingut la més important, juntament amb el turisme Manté una línia regular de…

El lloc és esmentat ja el 839 De l’església parroquial, romànica, del s XI, depèn el santuari de Font-romeu Fins a la fi del s XIX fou un petit municipi d’economia ramadera vaques de llet i agrícola naps, d’una certa anomenada, herba, farratge que comprenia també l’antic poble de Vià, però, a partir del 1900, el creixement de la caseria de Font-romeu, al voltant del famós santuari, provocat pel desenvolupament de l’estiueig, el turisme, els esports d’hivern i les cases de repòs, l’han transformat i han fet de Font-romeu el cap del municipi Al lloc de Castellàs s’han descobert…

S'hi accedeix per un brancal de la CC-1412b, prop de Benavent de la Conca, que arriba fins a Isona, on mor Els pobles de Llordà i de Siall i la caseria dels Masos de Sant Martí depenen de la seva església parroquial de Santa Maria L’edifici és romànic del segle XII, de planta de creu llatina, amb tres absis, una galeria interior situada darrere la rosassa de la façana i una notable portada esculpida el Crist, al timpà àngels músics, monstres i saltimbanquis, a les arquivoltes, presidits per la Sagrada Família i el Pecat Original als flancs, lleons devorant personatges Façana de l…

Les pinedes i les brolles de coscoll i de romaní, en retrocés, hi ocupen 56 ha la resta és ocupada pel conreu, quasi totalment de secà 460 ha de vinya i 212 d’ametllers, hi ha 291 ha de regadiu peres i vinyes La població és constituïda per un 43% de treballadors agrícoles, un 17% d’industrials, un 8% que es dedica a la construcció i un 32% al sector terciari El poble 515 h agl 2006, fondoners 415 m alt s’allarga pel camí de Favanella i conserva algunes coves L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Salut El terme comprèn, a més, la caseria de les Cases de Galiana