Resultats de la cerca

Fou fundat el 1976, a Barcelona, per Carles Santos i Josep M Mestres Quadreny, sota els auspicis de la Fundació Miró i amb el suport financer de la Caixa El grup era format per Carles Santos piano i direcció, B Held flauta, M Gaspà clarinet, F Quiroga guitarra, P Puértolas violí, I Alcover violoncel i X Joaquín percussió Mestres Quadreny i Carles Santos n’assumiren la direcció artística Actuà durant tres temporades al llarg de les quals oferí un concert mensual a la Fundació Miró, a més de participar en diversos festivals, com ara les Jornades Catalanes a Berlín El primer d’aquests concerts…

Contractà el Teatre Tívoli per dos mesos i endegà una temporada que s’inicià el 12 de gener de 1901 i en la qual es representaren tretze obres Malgrat haver-hi participat els compositors més prestigiosos del moment, amb la programació de títols d’Enric Morera, Joan Lapeyra, Joan Gay, Salvador Bartolí i Enric Granados, i haver tingut un extraordinari ressò en la premsa, el resultat econòmic deficitari de la temporada truncà la continuïtat del projecte

Nasqué al principi de la dècada de 1960 impulsat per persones procedents de Front Nacional de Catalunya  i inspirat per la doctrina de Josep Maria Batista i Roca Conegut amb el nom EPOCA, que li atribuí la policia política franquista, es concebia com un exèrcit a la reserva que es preparava per intervenir en una situació de crisi nacional, com ho havia estat el 6 d’octubre de 1934 Les principals activitats d’aquesta formació clandestina foren la instrucció militar i el finançament illegal per a l’obtenció d’armament i per a aquestes pràctiques Se li atribueixen les morts de l’empresari Josep…

En formen part la Generalitat i els ports catalans Té com a objectiu que cada installació portuària trobi un àmbit d’actuació adequat per a l’optimització de la seva competitivitat Es constituí el 1999 i el 2004 hom li donà un nou impuls per a afrontar amb garanties la liberalització del tràfic de mercaderies a la Unió Europea

La integraren figures del catalanisme tradicional, com Ramon d’Abadal, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer i Callís, i elements possibilistes, més liberals, com Jaume Carner, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carbó Acceptà com a programa polític el de les bases de Manresa del 1892, definint el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa patriòtica oberta a tots els catalans El presidí Narcís Verdaguer i Callís, amb Jaume Carner de vicepresident i Enric Prat de la Riba de secretari…

Mostrà sempre un gran eclecticisme a l’hora de programar, i mantingué una gran activitat durant els cinc primers anys d’existència Homes i no , de Manuel de Pedrolo, Aquí al bosc , de Joan Brossa, Les arrels , d’Arnold Wesker, Els justos , d’Albert Camus, etc Excelliren, entre els seus directors, Francesc Balaguer, Josep MMinoves, Vicenç Olivares i Modest Sala, i entre els actors Aleix Aixelà i Maria Eulàlia Arqué