Resultats de la cerca

Els àgapes coincidien a vegades amb la celebració eucarística, però des del temps de Cebrià a mitjans s III tingueren lloc al vespre, mentre que l’eucaristia se celebrava al matí Sembla que els àgapes es convertiren més endavant en sopars de caritat Desaparegueren vers el s VIII

Mapa del Vallès Oriental amb la senyalització de totes les esglésies anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguafreda Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt Sant Salvador de l’Avencó Sant Miquel de Canyelles L’Ametlla del Vallès Sant Genís de l’Ametlla Sant Nicolau Bigues i Riells Sant Pere de Bigues Sant Miquel del Fai Sant Martí del Fai Sant Mateu de Montbui Sant Vicenç de Riells Sant Bartomeu de Montràs o de les Vespes Mare de Déu del Villar Santa Maria de la Creu Caldes de Montbui Santa Maria de Caldes Sant Martí Sant Miquel de Baduell o de Martres Sant Pere Sant Bartomeu…

Situació La vall i el lloc de Penida d’època medieval, actualment són coneguts com la Trencada És una vall situada al nord-est de Roses La riera de la Trencada dese oca prop a la Ciutadella, per tant vora l’antiga ciutat i població medieval de Roses Mapa 259M781 Situació 31TEG168823 Un camí, des de Roses o bé des de la carretera de Cadaqués, s’endinsa per la vall de la Trencada o de Penida, passant primer per la gran masia de Cam Coll i seguint per diferents masos fins a Can Berta, una casa gran deshabitada Al fons de la vall, sobre un serrat de poca elevació, hi ha les restes medievals…

És drenada per la riera de Vallalta o riera de Sant Pol El sector més occidental de la capçalera pertany al municipi d’Arenys de Munt la resta comprèn els de Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta, i s’obre a la plana litoral de Sant Pol de Mar

És esmentada el 1025 com a dedicada a sant Cebrià l’actual dedicació ja consta el 1258 El 1350 hi havia una comunitat de donades Al començament del s XX encara s’hi celebrava un aplec Les restes romàniques han estat desmuntades recentment a fi de tornar a refer la capella al mateix paratge

Membre del Pitch&Putt Sant Cebrià, fou campió de Catalunya individual 1998 i per equips 1999, 2002, 2005 El 1997 debutà amb la selecció catalana, amb la qual es proclamà subcampió d’Europa 2001, 2003 També participà en el Campionat d’Europa 1999 i en la International Challenge Cup Catalunya-Irlanda 1997, 2000, 2002

Membre del Pitch & Putt Sant Cebrià, es proclamà campió de Catalunya per equips en dues ocasions 1999, 2005 També guanyà alguna de les proves del rànquing català Formà part de la selecció catalana i obtingué la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2005 També participà en el primer Campionat del Món individual 2009

Fou elegit pels partidaris de concedir indulgència als apòstates, moviment iniciat per Calixt I La minoria partidària del rigorisme elegí pel seu compte el prevere Novacià, però el cisma s’afeblí quan Cebrià , bisbe de Cartago, es posà al costat de Corneli Fou desterrat per Deci La seva festa se celebra el 18 de setembre

És un edifici amb coberta de dues aigües i portal adovellat, amb ornamentació heràldica a la façana principal Té una capella del segle XVIII a la part sud La masia, documentada des del segle X, fou antiga residència del marquès de Monsolís, i Can Goita era la porta d'entrada del recinte de Can Mates 

És un edifici de planta quadrada amb construccions més recents adossades La façana és estucada imitant carreus a les cantonades, i la coberta és plana sobre sostre mort Originàriament hi havia puntes ornamentals a les crestes de la coberta El conjunt queda completat per unes antigues cavallerisses en un volum rectangular d’una planta Fou antiga porteria de la casa del marquès de Monsolís Can Mates