Resultats de la cerca

Fundat l’any 1957 per l’empresa Ultraesteatita de Badalona, que cedí i condicionà uns terrenys contigus per a la pràctica del futbol, prengué el seu nom El primer equip començà com a amateur La temporada 1964-65 ascendí a primera divisió regional El 1966, per motius de canvi en la direcció de l’empresa, es quedaren sense terreny de joc Vestia de blanc i tenia un equip en categoria juvenil

Es casà 1350 amb Margarida de Foix, filla del vescomte de Castellbò per aquest motiu el seu pare Bernat li cedí el vescomtat de Cabrera, i el rei Pere III li donà el comtat d’Osona Acompanyà el seu pare en les expedicions a Sardenya del 1353 i el 1354, any que aquest li cedí el vescomtat de Bas Els seus dominis jurisdiccionals esdevingueren, així, els més importants del Principat de Catalunya Això li valgué enemistats entre la noblesa, que es dividí en dos partits, enfrontats sovint amb violència Prengué part en les guerres contra Castella el 1364 intentà de defensar Calataiud, assetjada pels…

Catedràtic d’automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona des del 1968, posteriorment en fou director 1969-72 Rector de la Universitat Politècnica 1972-76, fou nomenat després director general d’Universitats i Investigació i més tard director general de Política Científica del govern espanyol En 1978, 1982, 1986 i 1990 fou elegit com a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, càrrec en el qual romangué fins el 1994 El 1995 fou elegit per la Generalitat primer rector de la Universitat Oberta de Catalunya , de la qual fou un dels fundadors i ideòlegs,…

Fundat el 1929 per Llorenç Cabestero i Arrontes, inicialment prengué el nom d’Unió Social de Cornellà Ja el 1935 aconseguí el subcampionat de Catalunya de segona categoria Passada la Guerra Civil, l’any 1941, adoptà el nom actual i poc després incorporà un equip femení La temporada 1948-49 competí a primera categoria catalana però baixà a categories territorials fins que desaparegué la temporada 1963-64 Fou refundat el 1968, any que assolí el subcampionat provincial La temporada 1986-87 debutà en competicions d’àmbit estatal Entre el 1992 i el 1998 establí un acord de collaboració amb el…

Mines de coure i de níquel Al fiord homònim, de 15 km de llarg, hi ha els ports de Linakhamari Liinahamari i Pečenga Petsamo Per la pau de Dorpat 1920, Rússia cedí aquest territori a Finlàndia perquè li servís de corredor fins a la mar pel tractat de Moscou 1940, l’URSS hi adquirí un dret de pas i, per la pau de París del 1947, tornava a fer-se'n mestressa

És un port notable i constitueix un nucli industrial produeix filats de cotó i de seda, fustes i manufactures de la pell Té una important base naval nord-americana El 1787 l’emperador d’Annam cedí el seu port als francesos, però l’almirall Rigault s’apoderà de la ciutat, i el 1888 hi fou organitzada una concessió francesa A partir del 1963 els nord-americans hi construïren una gran base aèria

Situada sobre una cala de l’est del golf de Gènova, té indústria pesquera i conreus d’oliveres El 1426 el duc de Milà, Felip Maria Visconti, cedí aquest port i el de Porto Venere a Alfons IV de Catalunya-Aragó, el qual, en compensació, renuncià a les seves aspiracions a l’illa de Còrsega Després de la derrota de Ponça, però, el rei català hagué de retornar aquestes bases marítimes 1435

S'accedeix al penyal sobre el qual s’aixeca per un camí graonat, defensat per tres recintes murats resten al cim diverses edificacions, entre les quals un gran edifici poligonal, cobert amb voltes gòtiques, i una torre adossada, restaurats en 1950-54 Esmentat ja el 1020, pertangué als senyors de Perapertusa Fou assetjat per les forces del rei de França el 1255 i Jaume I el cedí a Lluís IX pel tractat de Corbeil 1258

Destacats posseïdors del comtat foren John Stuart of Darnley mort el 1495 i Jaume VI d’Escòcia futur Jaume I d’Anglaterra, que el 1572 el cedí al seu oncle Charles Stuart mort el 1576, cosí germà del primer duc de Lennox El ducat passà, a la mort 1672 de Charles Stuart, al rei Carles II, que el donà al seu fill illegítim Charles Lennox mort el 1723, en els descendents del qual continua

A mitjan segle XII, Bernat de Pessonada i el seu germà, enfrontats amb Amat de Pessonada per aquest castell, establiren una convinença amb el comte Arnau Mir I de Pallars Jussà Poc després, sembla que el castell quedà dins la jurisdicció del comte de Pallars Sobirà, ja que el 1170 el comte Artau IV cedí a Guillem de Telia i els seus successors la potestat del castell com a recompensa pels seus bons serveis