Resultats de la cerca

S’inicià en l’arbitratge l’any 1956 Debutà a la primera divisió en un partit Vendrell-Espanyol i el 1967 assolí la categoria internacional En total, dirigí 60 partits internacionals i participà en quatre Campionats d’Europa i dues Copes de les Nacions de Montreux Es retirà i rebé un homenatge durant l’Europeu que se celebrà al Palau Blaugrana de Barcelona 1979

Jugador del Club Tennis Barcino, arribà a ser campió del món júnior Fou quatre cops campió d’Espanya absolut i guanyà diversos torneigs internacionals de l’ATP Fou jugador de l’equip espanyol de Copa Davis La posició més alta que assolí en el rànquing de l’ATP Tour fou la 33 1985 Amb l’equip del club es proclamà diverses vegades campió d’Espanya, tres vegades campió d’Europa 1983, 1984, 1985 i una de la Copa Intercontinental 1983 És entrenador de la Bruguera Tennis Academy

Migcampista format al planter del RCD Espanyol, debutà amb el primer equip el 1978 Fou cedit al CE Sabadell la temporada 1978-79 i quan tornà a l’equip blanc-i-blau hi jugà de manera esporàdica durant dues temporades 1980-82 Tornà al Sabadell en la temporada següent i després fitxà pel Salamanca, el Logroñés, el Palamós i el Figueres, on es retirà l’any 1993 Fou internacional sub-19 i olímpic en tres partits

S’inicià al Club Natació Banyoles com a cadet i el 1983 passà al Club Nàutic Amposta En categories inferiors fou tres cops campió d’Espanya i tres més campió del món sub-21 en vuit amb timoner 1978, dos sense timoner 1979 i quatre scull 1981 Com a absolut fou onze cops campió d’Espanya en quatre amb timoner 1981, en vuit amb timoner 1979, 1981, 1982, 1983, en dos sense 1979, en quatre sense timoner 1984 i en doble scull 1982, 1983, 1984, 1986 Disputà sis Campionats del Món 1978, 1979, 1981, 1982, 1983, 1985 i els Jocs Olímpics de Moscou 1980, en dos sense timoner, i de Los Angeles 1984, on…

S’inicià al Club Natació Banyoles com a cadet i després competí amb el Club Nàutic Amposta En categories inferiors fou cinc cops campió d’Espanya, aconseguí la medalla de bronze en esquif al Mundial juvenil 1978 i es proclamà quatre cops campió del món sub-21, en vuit amb timoner 1978, en dos sense timoner 1979, en quatre scull 1981 i en doble scull 1982 Com a absolut fou onze cops campió d’Espanya en quatre amb timoner 1981, en vuit amb timoner 1979, 1981, 1982, 1983, en dos sense timoner 1979, en quatre sense timoner 1984 i en doble scull 1982, 1983, 1984, 1986 Disputà set Campionats del…

S’inicià al Club Avenida del Prat de Llobregat Fou jugador del Club de Dards el Prat, amb el qual guanyà quatre Lligues i quatre Copes de Catalunya, i del Vendrell Club de Dards Individualment, fou primer del rànquing català i campió d’Espanya en una ocasió També competí en l’àmbit internacional, com l’Open de Bèlgica, el German Open o el Dutch Open Des del 2003 és seleccionador i capità de la selecció catalana, amb la qual disputà la Copa del Món 2011

Actuava de mig i de defensa, i jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1969-71 31 partits de Lliga Abans, havia jugat a l’Europa, a la UE Sant Andreu, al Badalona, al Terrassa i al Mataró Després de marxar de l’Espanyol, jugà al Llevant i de nou a l’Europa Fou cinc vegades internacional amateur

Agricultor, fou cofundador del sindicat Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos COAG l’any 1977 Fou alcalde de la seva ciutat entre el 1987 i el 1999, i l’any següent fou elegit coordinador d’ Izquierda Unida de Castella-la Manxa Deixà aquest càrrec l’any 2008, quan fou elegit coordinador general de Izquierda Unida en substitució de Gaspar Llamazares Trigo Al capdavant d’aquesta formació, coalitzada amb Iniciativa per Catalunya-Verds , fou elegit diputat al Congrés en les eleccions del 20 de novembre de 2011 El juny del 2016 fou substituït en el càrrec de coordinador…

Viatjà per Amèrica i Europa i visqué a París on estigué en contacte amb parnassians i simbolistes, El Salvador, Buenos Aires on fundà la “Revista de América” amb Ricardo James Freyre i Madrid on fou corresponsal de “La Nación” de Buenos Aires A Barcelona, es relacionà amb Rubió i Lluch, Santiago Rusiñol i Eugeni d’Ors En 1906-07 passà una temporada a Mallorca, féu estreta amistat amb Joan Sureda i Bimet i escriví l’obra en prosa La isla de Oro i una sèrie de poemes, inclosos en Canto Errante 1907, i Poema del Otoño, y otros poemas 1910 Diplomàtic, periodista i prosista precís i…

Cortesà, serví l’arxiduc Ferran i durant alguns anys fou monjo del Cister Viatjà per Europa La seva obra, recollida a Obras de amores, de conversación, morales y de devoción 1573, reflecteix una actitud oberta a les idees del Renaixement, bé que en poesia es decantà pel vers de tradició trobadoresca i popular, que defensà enfront de les noves formes italianitzants