Resultats de la cerca
Es mostren 2351 resultats
Uplands
Regió
Regió muntanyosa del S d’Escòcia, formada per granits i materials paleozoics recoberts en certs indrets per roques volcàniques.
Hi predominen les formes de relleu molt arrodonides per l’erosió Altitud màxima al mont Cheviot 816 m El clima és fred i ventós Hi ha boscs de coníferes i prats, amb ramaderia, i conreus a les parts baixes La població és escassa
Alassio
Ciutat
Ciutat de la província de Savona, a la Ligúria, Itàlia.
Gaudeix d’un clima temperat protegida per una serralada muntanyosa que la resguarda dels vents freds del N És per aquest motiu una freqüentada estació turística de platja fins i tot a l’hivern Té indústria hotelera i activitats derivades del turisme
illes Daneses
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Europa central, Dinamarca, a l’est de Jutlàndia, format per nombroses illes, on les de Sjaelland, Fiònia, Lolland i Falster són les principals.
Entre les menors hi ha les de Samsø, Aerø, Tasinge, Fehmarn, Mon i Langeland De relleu pla i de sòls argilosos, el clima hi és temperat a causa de la influència marítima Els nuclis de població més importants són Copenhaguen i Odense
cordilina

Cordilina ( Cordyline australis )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arborescents tropicals, de la família de les liliàcies, que inclou unes dotze espècies.
Les tiges tenen creixement secundari, i les fulles, ensiformes, són agrupades densament a l’extrem de les branques Fan flors blanques o liles, disposades en panícula terminal, i fruits en baia Són plantes rústiques que s’adapten molt bé al clima mediterrani
la Tinença de Benifassà
Subcomarca del Baix Maestrat, situada a l’extrem septentrional del País Valencià, limitada pels ports de Morella i de Beseit i el Montsià.
Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader 1 393 m alt, que superen els 1 300 m Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes Aquest fet determina la…
Salamanca
Ciutat
Ciutat de l’estat de Guanajuato, Mèxic, a la vora del riu Lerma.
És important centre agrícola i comercial, mercat del blat, moresc, llegums i fruites, que prosperen en el clima temperat de la regió de Bajío, on se situa la ciutat Té refineria de petroli, molins fariners, indústria tèxtil, adoberia de pells, productes químics i ceràmica
regió eurosiberiana
Biologia
Regió biogeogràfica del regne holàrtic que abasta una gran part d’Euràsia i que limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa.
El clima és humit i d’hiverns freds La vegetació és de tendència forestal a la part septentrional la clímax és un bosc aciculifoli de coníferes de fulla sempre verda, i a la part meridional hi ha un bosc climàtic d’arbres de fulla caduca
depressió d’Islàndia
Meteorologia
Àrea depressionària de la faixa de baixes pressions subpolars de l’hemisferi nord, centrada habitualment a l’Atlàntic nord-occidental, entre el 50° i el 75° de latitud entre Grenlàndia i Islàndia.
És el centre d’acció més constant i uniforme dels que regeixen el clima de l’Europa occidental Canalitza cap al continent les masses d’aire fred polar i càlid subtropical i estableix a la seva vora meridional la trajectòria normal de les pertorbacions del front polar
botja pudent
Botànica
Mata de la família de les compostes, de fulles persistents, blanquinoses, dividides en brots arrodonits, tija una mica lignificada, de 10 a 30 cm d’alçada, molt ramificada, i petits capítols agrupats en panícula.
Viu en terres argiloses, àrides, riques en sals, especialment en nitrats, a les terres de clima sec de la regió mediterrània i als semideserts de l’Àsia central Planta molt olorosa pel seu contingut en eucaliptol i càmfora, ha estat emprada en medicina popular com a vermífug
sertão
Biologia
Zona típica del NE del Brasil, ocupada per una vegetació natural de tipus xeròfil, amb arbres d’escàs port i plantes punxents.
Similar en certs aspectes a la sabana seca El sertão resulta de l’adaptació a unes condicions climàtiques negatives, pròpies d’un clima tropical amb una estació seca molt prolongada El poblament humà és poc dens El nivell de vida és baix Hi ha pocs conreus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina