Resultats de la cerca
Es mostren 1481 resultats
sexualitat
Psicologia
Conjunt dels comportaments relacionats amb el sexe i la seva satisfacció.
El comportament sexual humà presenta un interès particular per raó de la riquesa neurològica que l’empara i de la variabilitat cultural que manifesta En l’anàlisi de l’etologia animal ja s’observa la notable complexitat que el comportament sexual implica com a resultat d’una delicada interacció d’elements sensorials i neurohormonals en diàleg continuat amb l’ambient i amb significatives variacions en l’experiència individual La neurologia humana, caracteritzada per la qualitat afectiva i pel desenvolupament de la intellectualitat i la consciència, representa l’enriquiment del comportament…
psicometria
Psicologia
Branca de la psicologia experimental que s’ocupa de la mesura de les funcions mentals en general i de les característiques psíquiques de l’individu, en particular, tot contrastant-les amb un model típic determinat.
Orientada a mesurar el rendiment o comportament de la persona en una situació concreta, la psicometria se serveix fonamentalment dels tests test, els quals tanmateix ha de validar sempre, donada la situació artificial en què són aplicats, per tal que llurs resultats siguin veritablement significatius, alhora que ha d’interpretar-los acuradament
Michael Idvorsky Pupin
Física
Físic i inventor nord-americà, d’origen serbi.
Estudià a Panchevo i a Praga, i el 1874 se n'anà als EUA, on estudià les descàrregues elèctriques en els gasos i sobretot les transmissions telefòniques, per a les quals inventà el 1899 un mètode pupinització a fi de millorar el comportament de les línies, mitjançant unes bobines, anomenades de Pupin
Absolució de la cúpula de Catalunya Caixa
L’Audiència de Barcelona absol Narcís Serra i Adolf Todó, màxims exresponsables de Catalunya Caixa , i 39 directius més en no observar comportament delictiu en les seves actuacions Serra i la resta de directius van ser acusats pels augments de sou milionaris que es van assignar d’una entitat que va haver de ser rescatada
biomecànica teatral
Teatre
Sistema d’interpretació teatral ideat pel director rus Vsevolod Emil'evič Meyerhold, basat en un treball purament físic dels intèrprets en contraposició als mètodes psicologistes.
Per mitjà del comportament físic i de la racionalització dels moviments, l’expressió de les sensacions per part dels actors es realitza mitjançant accions corporals, sense necessitat que els intèrprets experimentin tals sensacions No obstant això, Meyerhold no formulà mai les seves reflexions sobre la biomecànica teatral com a mètode sistemàtic ni principi dogmàtic
sistema mestre-esclau
Electrònica i informàtica
Sistema format per dues unitats, una de les quals, anomenada mestre, realitza una funció de control o bé d’entrenament sobre l’altra, anomenada esclau.
El mestre pot ser un ordinador, una màquina o bé un humà Té com a funcions controlar un procés determinat, per exemple, una operació quirúrgica, o bé ensinistrar l’esclau de tal manera que aquest necessiti un sol cicle de funcionament per a aprendre quin ha de ser el seu comportament, com és el cas de molts robots industrials
paleoicne
Paleontologia
Empremta deixada a la roca per un organisme antic.
Hom les classifica per la forma clots discontinus, ratlles o cintes, relleus, allargats o no, galeries, formes simètriques o asimètriques, ornamentades o no, per la situació en l’estrat interior, exterior, inferior, superior, amb major o menor relleu, etc i pel comportament que representen paleoicnes de repòs, de marxa, de pasturatge, de menjadors de fang, d’habitació, de fugida
organosol
Química
Dispersió col·loidal d’un material insoluble en un medi orgànic.
Els organosols metàllics són liòfobs i inestables, mentre que si la fase dispersa és també orgànica, els organosols obtinguts solen ésser estables i presentar comportament liòfil D’aquests darrers són importants els formats per èsters de cellulosa en dissolvents polars i els de poli clorur de vinil en ftalat d’isooctil, de gran aplicació en la indústria dels plàstics
vocalisme
Fonètica i fonologia
Sistema vocàlic d’una llengua, d’una família o d’un grup de llengües o d’una etapa fonològica.
També són anomenades així les alternances i, en general, el comportament vocàlic d’una derivació, d’un sistema de- sinencial o fins i tot d’un mot aïllat Més en concret, s’anomena vocalisme mínim, segons R Jakobson, un sistema primitiu de vocals a base de i, u, e o a que componen el fonament articulatori dels infants
autocontrol
Fet de controlar el comportament propi, de no mostrar els sentiments propis.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina